Jump to navigation
- Com definiríeu 'Minut feliç'? Martina Tresserra: És una sèrie exprés que podria ser com una vinyeta de còmic o un tràiler, en què en un minut hi ha molta intensitat i s'intenta explicar la recerca de la felicitat del personatge principal, que és la Marga. La nostra intenció ha estat fer un producte de qualitat, amb un equip professional i que cada capitolet sigui com un bombó, un moment que t'arrenqui un somriure.
- El projecte va néixer lligat a Instagram? Xavier Docampo: Sí, la primera idea se'm va acudir fa tres anys, quan Instagram encara només permetia vídeos de 15 segons. Vaig pensar que com era possible que ningú hagués aprofitat el format per fer una sèrie. I un dia parlant amb la Martina li vaig dir que hauriem de fer-ne una, a Instagram. La idea es va quedar allà, i després va ser ella que, parlant amb altra gent, que va anar evolucionant el projecte. A partir d'aquí vam anar construint la història i el guió, donant-li forma. I, de fet, mentre l'anem fent, encara l'anem construint.
- A Instagram ara veiem molts continguts en vertical i hi primen els 'stories', amb fragments de 10 segons. Vosaltres, però, feu capítols d'1 minut i aposteu pel vídeo en horitzontal. Per què heu triat aquests formats? MT: Quan vam tenir la idea encara no existien els 'stories'. Fa tres anys només es podien penjar vídeos de 20 segons, i després va evolucionar a un minut. Tampoc hi havia Instagram TV. Vam gravar els tretze capítols d'un minut i els 'teasers' previs a cada capítol amb càmera de cine. I després, quan van aparèixer els 'stories' vam voler jugar amb aquest format amb contingut gravat amb el mòbil. Aleshores, hi ha dues ficcions: la vida de la Marga, que és el que ella penja al seu mur, les fotografies dels rellotges i els seus 'stories', i després el que hem gravat, que és com si algú la mirés des de fora.
- Quina resposta heu tingut, de la sèrie? XD: Hi ha gent que vol ajudar la Marga! Ens contacten a través de privats i li pregunten "com estàs?, "per què no estàs feliç?", "què et passa?". Una noia que treballa amb xocolata ens ha enviat un rellotge de xocolata i ens ha desitjat que tinguem un dia feliç... I molta gent del món audiovisual i artístic també ens han dit que els semblava un projecte molt interessant i ben muntat. Fins ara les respostes són bones, però ho haurem de valorar al final.
- Com vau formar l'equip tècnic? Molts d'ells, sortits de l'ESCAC. MT: A tot l'equip tècnic els va interessar treballar en aquest format, el fet d'explicar una història en un minut -si els arribo a dir de fer un curtmetratge de 13 minuts, no els hauria fet tanta il·lusió-. El càmera, el Kiku PiñoI, és amic meu, i també li va agradar molt la idea. I amb la directora, la Pepa Fluvià, ens coneixem de fa molts anys; dona classes a l'ESCAC i va voler treballar amb gent que ja coneixia, alguns d'ells exalumnes seus de l'escola.
- I el repartiment? També hi ha noms i cares conegudes. MT: La Nausicaa [Bonnín] i jo som molt amigues. De fet ella va ser la primera a qui li vaig explicar el projecte i de seguida em va animar a tirar-ho endavant. I la resta d'actors també els coneixia, són amics meus. Quan vaig llegir el guió de seguida em vaig imaginar els actors que encaixarien, i tots van dir que sí.
- Parlant de guió. Com és escriure capítols d'un minut. Ha estat difícil? MT: No va ser complicat. Vam plantejar aquesta idea: una persona de trenta anys que tenia una crisi existencial, que buscava la felicitat i que deixava la parella. I a partir d'aquí l'Alberto Ramos va plantejar els tretze capítols.
XD: L'Alberto des del principi es va voler implicar en el projecte, i va acordar amb la Martina quina seria la temàtica general, parlar de la felicitat relacionada amb Instagram, aquesta felicitat o falsa felicitat que es mostra a través de les xarxes. El seu plantejament inicial ens va agradar.
MT: I evidentment ha evolucionat, com tots els guions. Quan passen a mans d'un director, aquest se'l fa seu. I després, els actors també. I al muntatge. Va creixent. El que més va costar, des de la interpretació i també amb el muntatge, va ser trobar el to, el que volíem explicar i des d'on. Això ha estat feina de la Pepa, que ho tenia força clar.
- Com dieu, parleu de falsa felicitat en una xarxa que s'usa per mostrar com de feliços som. I d'altra banda hi pengeu un producte cuidat quan la majoria de publicacions no ho estan gaire. Com porteu aquestes contradiccions? MT: Vaig treure un disc de poesia musicada fa tres anys. Ja tinc clar que de vendre'm, no en sé gaire (riu). Part de la idea era aquesta, fer un producte de qualitat en un mitjà en què precisament era el que no s'estava fent, en què es penja material molt més espontani.
- Si la cosa va bé, teniu idees per a una segona temporada? MT: Fins ara no hem tingut temps de valorar-ho. Ara començo a veure com està quedant i les respostes que rebem, i m'està sorprenent. I m'estic començant a plantejar què hauriem de fer. Evidentment, el primer seria trobar una bona producció, que no hem tingut en aquesta primera, hauria de ser en unes condicions molt més bones. Però estem oberts a que això passi.
Instagram de 'Minut feliç'
