Maria Lombarte

Foto: 

Surtdecasa
La directora del Cor LaBinota, Maria Lombarte

Maria Lombarte: "Les veus s’han de treballar per separat per arribar a l’instrument comú, que és el cor"

El Cor LaBinota estrenarà durant la Festa del Renaixement la comèdia madrigalesca 'Il Festino'
Roser Regolf
,
18/07/2019
Música
La llegenda grega d'Orfeu explica que el músic i poeta va aconseguir domar bèsties salvatges amb la melodia dels seus instruments. És d'aquí d'on neix la dita que "la música amansa les feres". Maria Lombarte (Tortosa, 1975), fa més de 20 anys que es dedica a la música. Actualment és la directora del Cor LaBinota i s'encarrega d'educar i dirigir veus de totes les edats a l'espai musical que s'alça sota el mateix nom a Tortosa. Provinent del conegut Cor Flumine, que va triomfar al programa 'Oh Happy Day' de TV3, Lombarte treballa per formar constantment els seus cantants i combinar la música amb el teatre musical. Després de diversos anys interpretant la mateixa obra, LaBinota canvia d'espectacle a la Festa del Renaixement de Tortosa amb l'estrena de 'Il Festino', una comèdia madrigalesca d'Adriano Banchieri que fins ara no s’havia interpretat mai en català. L'espectacle serà els dies 19 i 20 de juliol al Convent de la Puríssima de Tortosa.

- L’any 2016 neix el Cor LaBinota, però molt abans tu ja estaves immersa en el món de la música...
Des dels 22 anys que porto treballant en i per la música. Començo amb l’Associació del Cor Flumine on, a més de cantar, vaig estar uns deu anys portant el cor petit i el jove. D’altra banda, una mica abans també tenia una escola de música a Amposta, on hi dedicava moltes tardes.

- Com ha evolucionat el cor des que vas començar?
Hem fet un salt molt gran. He treballat perquè el cor fos més professional quant a formació, hem ampliat la interpretació, la posada en escena... Tota l’experiència que portàvem molts dels membres a l’esquena ha servit perquè l’evolució fos notable i això es pot veure reflectit clarament en els resultats.

- Com s’arriba a dirigir un cor professional?
La veritat és que és una feina de molts anys. És molt important que la formació comenci des que s’és petit. Amb el cor s’ha d’anar aprenent a poc a poc, com amb un instrument. Les veus s’han de treballar per separat per arribar a l’instrument comú, que és el cor. S’ha d’educar la veu, però també formar musicalment l’oïda per aprendre a escoltar. Perquè per molt que siguis músic no tens per què saber cantar bé, i això només s’aconsegueix amb l’aprenentatge de cantar en conjunt. I com a directora has de tenir paciència i constància, perquè els resultats no es veuen fins passat força temps.

- Quants alumnes teniu actualment?
A l’espai musical LaBinota som 135 alumnes ara mateix. Tenim un programa de zero a tres anys amb el mètode Bordeaux, que està especialitzat a vincular la música i la família; i a partir dels tres anys, cursem sensibilització musical amb piano, flauta travessera i violí.

- Amb un marge d’edats tan ampli com el vostre, es troben aquestes veus blanques i les adultes?
Sí. Normalment fem un concert durant el curs on ens trobem tots els cors. Llavors, a més de fer els repertoris que cada cor té preparat, també fem un tema conjunt. Després també fem projectes conjunts, com en el cas de ‘Reprise’, on intento que els petits aprenguin dels grans. A més, treballar conjuntament amb veus d’altres edats és un fet que ens motiva a tots molt.

- I a les veus, us acompanyen els instruments musicals?
Solem anar acompanyats per Manel Miró, que és pianista. També fem alguna cosa “a cappella”, però solem treballar amb música en directe, sobretot als espectacles.


LaBinota I Foto: Cedida

- Parlant dels espectacles, sou un cor que treballa molt la posada en escena...
Intentem fugir de la idea que els cors han de ser estàtics, per això utilitzem la música moderna i el musical. Sempre ens ha agradat interpretar el que estem dient. Tenim la sort de que, quan fem obres que necessiten una trama, comptem amb el director de teatre Marc Jornet, que ens ajuda a treballar aquesta part d’interpretació.

- Si la música té el poder de crear vincles, amb la incorporació del teatre a l’escena encara s’han de veure més reforçats aquests valors.
LaBinota són un cor molt actiu que s’ho passen bé junts, i hi ha un vincle molt fort tant entre ells com amb mi. I clar, com són gent jove, esperen el dissabte al matí per desconnectar de tots els problemes i venir a cantar. Sempre estan cantant alguna cosa, la música està molt present a les seves vides. Aquests lligams eduquen en el sentit que són més forts com a grup, el que els fa créixer i els ensenya a conviure i a ajudar-se uns als altres.

- Imagino que també contribueix a treure la vergonya. A finals de juny porteu a terme 'Toca’m', una acció on es va instal·lar un piano de cua al mig de Tortosa obert per tothom qui el volgués tocar. Com va anar?
Això feia molt temps que ho portàvem al cap, perquè veiem que es feia a les grans ciutats i tenia resultats molt bonics. I, la veritat, es van complir tots els nostres objectius. Va passar molta gent pel piano: una persona que venir expressament d’un altre poble, molts espontanis, els nostres alumnes que al principi tenien vergonya però després volien repetir... Ha sigut una experiència que ens ha ajudat a relativitzar aquesta por a tocar en públic. Ens agradaria molt que tingués continuïtat.

- Sembla que esteu en un moment de molta activitat, perquè ara també estreneu ‘Il Festino’ a la XIV Festa del Renaixement. Què podem esperar?
Feia 3 anys que fèiem ‘La Pazzia Senile’, però enguany vam decidir canviar a ‘Il Festino’, que segueix sent una comèdia madrigal d’Adriano Banchieri, però alhora aportarà moltes coses noves i diferents. ‘Il Festino’ és una obra a cinc veus on a través de diverses peces es va desenvolupant el sopar del dijous gras. És una obra que ens permet endinsar-nos en el gènere del teatre musical per lluir-nos com a cantants i que alhora hi hagi una trama on poder actuar.

- Quants sereu cantant al Convent de la Puríssima de Tortosa?
Vint-i-dos cantants i quatre músics. Som molts i això ens fa una mica de cosa, però és un espai idíl·lic i, juntament amb les característiques d’aquesta obra, que hem traduït i per tant és el primer cop que s’interpretarà en català, es compleix el nostre objectiu de ser rigorosos amb l’època del Renaixement.

Més informació: 

A

També et pot interessar