Jump to navigation
"Jo era cisteller i vaig desenvolupar la meva pròpia tècnica arrodonint el vímet i després posant-hi cordes", assegura Titze, que acaba d'arribar al Mas de Barberans per segona vegada. Johansen no és nou al poble i ja ha vingut en altres ocasions a construir aquestes peces d'arquitectura efímera que són tan característiques de la fira. Titze té una llarga carrera en el món de l'artesania i és conegut entre els companys de professió per una tècnica molt personal. "Després d'arrodonir el material vaig fer experiments cobrint-lo amb ciment i fibra. També cremant la part de fora per donar-li una imatge propera a l'estructura fòssil", explica. El dia 29 de juliol van arribar al Mas per començar a muntar l'estructura que estarà de peu durant els dies que duri la fira. "Volem fer formes arrodonides inspirades en Gaudí", asseguren.
"Treballem junts en dos peces diferents", expliquen indicant els llocs on construiran aquestes peces d'arquitectura efímera. "Aquí n'hi haurà una de dos metres, que és una torre que dóna la volta, i després farem com unes tanques que pujaran i baixaran", assegura Johansen que explica que fa vint anys que va començar a treballar amb les fibres vegetals i, a poc a poc, es va especialitzar en fer tanques per als jardins de cases privades. "Jo també vaig inventar la meva pròpia tècnica, així que podia fer-ho ràpid i molt bonic", diu el danès que al Mas se n'encarregarà d'unir les dues torres que faci Titze amb un mur de vímet. "Els nostres treballs encaixen, així que tenia molt sentit treballar junts", diuen.
Sobre el fet de ser artesà o artista, tots dos coincideixen en que la frontera no està tan clara. "Jo crec que de vegades ets educat com un artista i altres t'inicies com un artesà i arribes a ser un artista. Perquè tu t'estàs desenvolupant constantment", assegura Johansen. En aquest sentit, les històries de vida dels dos demostren aquesta constant recerca de l'expressió personal. "Jo vaig estar educat com un cisteller, però vaig créixer a l'Alemanya de l'Est i vaig començar a desenvolupar les meves pròpies estructures, crec que es tracta d'un projecte artístic, tot i que també puc fer cistelles funcionals", assegura Titze. "A l'Alemanya de l'Est jo no era vist com a un artesà que feia la seva feina sinó com un element subversiu. Ells volien que fes les cistelles en sèrie perquè tenien por dels projectes creatius i que interactuéssim amb altres artistes. Els serveis d'intel·ligència alemanys sempre ens controlaven, tot i que només estàvem creant", diu.
A més, l'esperit creatiu ha anat sortint cada cop més. "Jo em diverteixo molt fent les meves peces cada dia i sé que estic desenvolupant processos creatius", assegura Titze. "La música és part també del meu projecte i sovint convido músics a que mirin el treball que faig i l'interpretin. També m'agrada que facin fotos de les meves peces. Són arts que es complementen", explica l'artista d'origen alemany. En el cas de Johansen, també troba el sentit a través de la seva pràctica diària. "Considero que tinc el millor treball del món. Abans estava en una oficina però vaig començar a treballar amb això i ara puc dir que quan m'aixeco sempre penso: serà un gran dia! Així que no podria ser millor". Tots dos asseguren que no tenen massa referents i que intenten que la innovació i la creació els surti de dins.
Del 2 al 4 d'agost podrem veure'ls treballar al Racó dels Artesans fent demostracions de les diferents tècniques amb les que donen cos a les fibres vegetals.
Web Klaus Titze Facebook Jan Johansen Web Museu de la Pauma del Mas de Barberans Facebook Museu de la Pauma del Mas de Barberans