Jump to navigation
- Quan creus que comences a tenir una perspectiva artística de la vida? I pel que fa als sons?Jo sempre he tingut un interès artístic però crec que això de tenir una mirada pròpia sobre les coses fa menys temps. Quan era petita m'agradava la música, sempre tenia grups, tocava la guitarra... Si ens referim a alguna cosa més experimental, jo crec que vaig començar a tenir un punt de vista més personal quan vaig començar a fer música electrònica. Em començo a interessar pels sons, per crear sons nous. Hi ha una cosa que passa molt en la música que és que cada època té el seu so; el so dels seixanta, el so dels setanta, el so dels vuitanta. Sembla que tot això ho tenim molt clar. Però quin és el so d'ara? S'estan repetint els sons d'aquestes dècades.
- És com si tots els aparells tecnològics ja estessin inventats?Sí, però jo no crec que sigui veritat! Jo crec que amb la combinació de les tecnologies ja existents que tenim al nostre abast, podem fer alguna cosa nova. De fet, no sé si nova, perquè potser hi ha molta gent que està fent el mateix que jo en aquests moments, però sí crear una cosa personal. I no dir: "Vaig a fer un disc com els Beatles o com Tame Impala". Jo crec que tot això vinculat amb la natura, que cada cop ens hi estem fixant més per culpa del canvi climàtic, és molt interessant. Tot això de les gravacions de camp ha sigut molt estimulant per mi. Crec que és molt important estar atent a l'atmosfera que tens al voltant. Per exemple, els ocells que ara estan cantant, els graves i després crees un so electrònic amb ells. La idea és posar el focus en una cosa natural, amb patrons de la natura, i unir-ho amb els patrons de la tecnologia.
- Es poden crear sons i melodies molt interessants unint aquests dos patrons?Sí, de sobte pots fer una cosa molt distòpica o crear un ambient molt boig. Per exemple, si passes els ocells per un sintetitzador modular i després els passes pel ressonador, pot ressonar una nota amb l'ocell. Llavors crees patrons diferents a través de les gravacions de camp. Molta gent utilitza les gravacions de camp per a la ciència -per exemple, per explicar si aquí ja no s'escolta el so d'aquest ocell o d'aquest altre-, però les gravacions de camp també es poden utilitzar de manera creativa.- Parlaves de distopia, un concepte que dóna títol al teu últim disc. Per què aquest nom?Hi ha gravacions de camp també en aquest últim disc, però no tantes. Això de les gravacions ve més de l'últim any, que m'he tornat una mica boja amb això. El disc 'Dystopian OST' és més música de club, perquè té més beat, tot i que jo diria que no és per escoltar en un club. Si has escoltat el tema 'Amniotic fluid', veuràs com ja començo a experimentar amb els sons naturals i això m'obre la porta als paisatges sonors.- A partir d'aquí, te n'adones que tens ganes de seguir experimentant amb el paisatge...També perquè em faig gran, suposo!- Et mouen les coses més orgàniques...Orgàniques o no! Perquè també pots agafar un soroll horrible i expressar alguna cosa amb ell. Ara la música electrònica no és anar al club a ballar, sinó utilitzar l'art sonor com una via d'expressió.- Quins paisatges dels que has visitat darrerament, t'han emocionat més?Mira, aquí acabo d'arribar i et puc dir que aquest matí m'he llevat a les 6:30 del matí i he anat al riu Ebre. He estat gravant la sortida del sol, que és quan els ocells canten més. Chris Watson va estar aquí l'any passat fent un workshop de tres dies de field recording. Aquest home, que és molt interessant, ens va portar al Pirineu francès a gravar. Quan vam arribar al cim d'una muntanya hi havia un silenci absolut, un silenci que és molt difícil de trobar. És molt estrany trobar silenci. Aquell paisatge era espectacular. Al principi tothom deia: "però aquí què gravarem si tot és silenci?" I ell deia: "precisament això, gravarem el silenci". Tenir una gravació que durant cinc minuts hi ha silenci és molt únic.- Normalment ens hem desconnectat bastant dels sons que ens envolten.Nosaltres ens hem atontat bastant. Els animals continuen escoltant els sons, però nosaltres, com en teoria estem segurs, ja no els escoltem. Nosaltres només reaccionem o a la veu humana o a algun soroll perillós del qual no estem acostumats. És com si tinguéssim les orelles desconnectades del cervell. La informació entra però tu no la processes. Jo últimament em dedico a escoltar més.
Clara Brea a Balada- Ara mateix, ets més conscient dels sons que t'envolten?Molt més. M'aturo i escolto. I dius: "què és això?" Potser és un animal que no sabies que estava o una fàbrica que està a vint quilòmetres però que l'ona passa per no sé on i arriba.- Deus percebre una gran varietat de sons...Sí. De fet, escoltant, he escoltat ritmes que mai se m'haguessin ocorregut a mi sola. La meva germana viu en un vaixell a Londres, i quan el vaixell es mou, es produeixen molts sons. Jo vaig posar micròfons de contacte i després ho vaig escoltar i eren polirítmes! La paella que estava penjada, una cullereta... De sobte estàs escoltant una orquestra que es mou a través d'un motor i dius: "no ho hauria pogut fer millor!" Això et pot inspirar per fer altres coses. És un món bastant complex, però és interessant.- Has conegut ja a la gent de Balada?Encara no! Deuen pensar: "qui és aquesta rara que va vestida de negre!?" Ja em van dir que havia d'anar a visitar la senyora de davant.- I què has gravat aquest matí?He estat gravant molts sons d'aigua, amb els micròfons d'aigua que es diuen hidròfons. L'aigua m'atreu molt, sonorament parlant.- Estàs preparant el nou disc?Em dedico a improvisar sobre uns patrons que estic fent i van canviant. Aquí al Delta vull gravar molts sons i a l'octubre o novembre tancar-me en un estudi per mesclar el que he fet.- Els sons del proper disc seran d'aquí del Delta?En gran part sí, però també en posaré de Londres i de França. Però per al concert que faré aquí a l'Eufònic, al Mercat Vell, tots els sons seran del Delta.- Com veus el moment de les arts sonores i visuals aquí? A veure, potser això són imaginacions meves, però jo me'n vaig anar a Londres perquè pensava que aquí no tenia un lloc. I curiosament ara que he marxat crec que el tinc. Jo crec que fa cinc anys no hi havia massa cosa a Espanya sobre art sonor, però crec que cada vegada hi ha més cosa. Londres és la cuna de la cuna. Berlín també és la cuna de la música electrònica, però Londres és més experimental. Està el Oto Cafe o l'Eclectic i allà sempre pots anar a veure d'una xel·lista que fa loops i toca amb un modular. Allà veus moltes coses diferents i és molt inspirador. Encara que jo no estigui fent res en aquell moment, t'inspires per començar a fer alguna cosa. Això no em passava a Madrid i a Barcelona mai hi he viscut. Però quasi et diria que és més experimental Madrid que Barcelona.- Quin artista ens recomanes de l'Eufònic d'enguany?A mi m'agrada molt la música de William Basinski i els seus 'Desintegration Loops'. És un dels caps de cartell.
Web Festival Eufònic Facebook Festival Eufònic