Jump to navigation
1. Zementiri d’Enric Miralles i Carme Pinós a IgualadaA Igualada, capital de l’Anoia, trobem el Zementiri d’Enric Miralles i Carme Pinós. Es tracta d’una de les joies de l’arquitectura catalana contemporània, una nova manera de veure i concebre l’arquitectura funerària. Guardonat l’any 1992 amb el Premi FAD d’Arquitectura, el Zementiri és sinònim de poesia arquitectònica, de paisatge retòric: el diàleg entre la vida i la mort. Una obra que abraça la natura, per com s’integra en l’entorn natural de la riera d’Òdena i com acaba conlfuint en una obra totalment mimètica.Passejar pel Zementiri, el Cementiri Nou d’Igualada, és submergir-se en un paisatge retòric, de missatges i figures retòriques com les metàfores, on es pot copsar l’empremta del temps, de la natura; el diàleg de la vida i la mort, l’inesborrable pas del temps, o que per morir, s’ha de viure. Però tot evoca el temps, el nostre pas per la vida: els mateixos materials emprats ens ho recorden, com les travesses de fusta que hi ha al terra, serpentejant com el riu de la vida, com si flotessin damunt, en moviment; o com els ferros que s’han anat rovellant i que rememoren i al·ludeixen que el temps passa, que tot és efímer; mentre que a la seva essència s’hi respira un ball de llums i ombres, de contrastos de llum, de penombres, tot en un clima i una reminiscència completament austera. Els materials utilitzats transformen tot el conjunt de l’obra creant una composició ben clara, com si el cementiri existís de fa molt anys, com si formés part del paisatge, arquitectura orgànica, una construcció que reivindica el paisatge propi i icònic del centre de Catalunya: el de les margues grises d’Igualada.Les obres van començar el 1988 i el 1992 s’inaugurava, però està inacabat: Miralles va morir prematurament, al 2000 i està enterrat al Zementiri, a la seva obra, on descansa eternament. Només cal observar com els escrits i els missatges d’admiradors el recorden i l’admiren per sempre.
Cementiri de Castellnou de Bages | Foto: Diputació de Barcelona 2. Cementiri de Castellnou de BagesEl cementiri d’aquest petit municipi del Bages té diverses particularitats: per una banda, hi ha una gran integració d’antigues i noves sepultures, i per l’altra, perquè és conegut per haver-hi enterrat el darrer maqui: Ramon Vila, més conegut com a Caracremada, que va ser mort a trets durant una batuda de la Guàrdia Civil l’any 1963. Segons expliquen a Patrimoni Funerari, va ser enterrat als peus de la façana de ponent de la rectoria sense cap signe que n’identifiqués la sepultura. Amb la reforma de l’entorn, les seves restes es traslladaren a dins del recinte del nou cementiri i es senyalitzà amb una placa on hi diu: "Aquí reposen les restes de Ramon Vila Capdevila Peguera (Berguedà) - Castellnou de Bages 1963. Militant de la CNT i últim maqui anarquista català. Va participar en la proclamació del comunisme llibertari (1932), la Guerra Civil (1936-1939), la Resistència francesa (1939-1945), i durant 18 anys més en la lluita contra el Franquisme. En la seva memòria i la de tots que van donar la vida".
Detall del cementiri de Manresa | Foto: Barcelona Film Comission 3. El cementiri de ManresaEl cementiri de la capital del Bages és reconegut per la gran quantitat d’obres artístiques que acull, així com també la seva arquitectura tan singular, historicista. Algunes d’elles, per exemple, són obra del reconegut escultor català Josep Llimona, on en aquest cementiri sobresurt una de les seves obres: el panteó de Baltasar Portabella. Una escultura que recull els temes de Crist a la creu, l’àncora i la figura femenina. A més, dins d’aquest cementiri hi ha un espai de memòria, on s’hi troben les fosses i monuments commemoratius de les víctimes de la Guerra Civil.Segons narra David Olivares a 'La iconografia funerària del cementiri de Manresa', el cementiri acull principalment, obres de caràcter religiós; però també en destaquen bona part de laiques. L’autor també ens convida a conèixer diverses peculiaritats que caracteritzen aquest cementiri. El visitant podrà trobar des del panteó de Soler Trias, on s’hi observen les quatre virtuts cardinals, la justícia amb dos dels seus atributs característics: l’espasa i les taules de la llei. Un altre dels panteons que destacaríem seria el de la família Carnet: on hi ha referit el tema de la mort, omnipresent, representada per un gran esquelet, i que acull tan a pobres com a poderosos. Similar també a la idea que professaven Miralles i Pinós al Zementiri d’Igualada on totes les làpides fossin iguals: tothom és igual davant la mort.
4. 200 anys del Cementiri Vell d’IgualadaAquest 2019 es commemoren els 200 anys de la inauguració del Cementiri Vell d’Igualada. Mostra d’això han estat diverses les activitats que s’han organitzat al llarg d’aquest any per celebrar-ho, així com visites guiades que han explicat curiositats, anècdotes i misteris que envolten aquest cementiri. A finals del segle XVIII, les ordenances de sanitat obliguen traslladar els cementiris fora vila, i és que en el cas del cementiri de la capital de l’Anoia aquest estava situat aleshores a l’actual Plaça del Bruc. El cementiri vell va ser projectat sota la direcció de Josep Bofarull. Al contrari que el cementiri igualadí del que parlàvem abans (el Zementiri), aquest té una distribució de forma rectangular, voltat d’un claustre dòric on s’hi troben els nínxols.El pati central d’aquest està destinat a fossars. Només entrar, la seva singular entrada i benvinguda, ja crida l’atenció. En aquest gran pati central, es on s’hi localitzen les capelletes i panteons familiars, de famílies benestants de l’època, com per exemple, el panteó de la família Godó, que foren empresaris de fàbriques cotoneres i fundadors de La Vanguardia. També reben sepultura diversos personatges il·lustres de la ciutat com: Joan Mercader, Ramon Castelltort, Gabriel Castellà... També és singular l’ampliació que hi ha just al costat del cementiri: es tracta del Cementiri Lliure, anomenat popularment com a "Cementiri dels Pobres" o "Cementiri dels Protestants", on eren enterrats els qui no professaven la religió catòlica, tot i que també hi ha una fossa comuna amb soldats enterrats de la guerra civil. Aquest espai és obra de l’arquitecte Josep Pausas i Coll.
Cementiri i de l’ermita de Sant Joan de Les Quadres | Foto: Blog Imatges de Pedra i de Silenci - www.patrimonifunerari.cat 5. Cementiri de la família PallerolsUs proposem també visitar el conjunt del cementiri i de l’ermita de Sant Joan de les Quadres, a Calonge de Segarra (Anoia). L’ermita data del segle XII. Ja no només per la singularitat que hagi estat creat per una finalitat privada i únicament per a una família, sinó per l’entorn que l’acompanya, enmig d’un marc incomparable: una solitud i silenci sepulcrals. Sense cap mena de dubte, la seva entrada és del tot única i memorable: al costat de la porta de l’entrada hi ha una placa que hi posa: "Aqui descansan els restos / d’un pagès de La Segarra / conegut per nom d’en Cuadras / per Calonge sa comarca / que anaba vestit de vellut / i amb barretina morada". T’ho perdràs?
