Jump to navigation
Avui ha sigut un dia especial. El meu fill gran complia 5 anys i, tot i que ens imaginàvem celebrar-ho d'una manera ben diferent, no ha deixat de ser un dia bonic. Encara recordo els maldecaps que portàvem pensant com ho celebraríem: si amb els nens de l'escola al bar on tots fan les festes d'aniversari, a casa amb els cosins i algun amic de classe, a la muntanya dels iaios per a que fos una festa diferent i a l'aire lliure... En fi, que fins fa dues setmanes, vivíem fent plans constantment, a setmanes vista, i ara només podem pensar en el dia a dia. En allò que farem per passar les hores i que puguem sumar un número més al nostre calendari de confinament particular.
En part, no ho veig com algo negatiu. Pensar en el present, en l'ara i aquí (encara que aquest aquí sempre sigui casa nostra), ens fa valorar la vida d'una altra manera. Ens fa pensar, sense les presses de la "vida moderna", en tot allò que forma part del nostre món personal: la família, els amics, les persones que estimem, la feina, les aficions, els records, les il·lusions... El present, com se'ns havia oblidat!
Per sort, gràcies a les noves tecnologies que fan més portador aquest confinament, hem pogut celebrar una festa virtual d'aniversari que, per ser la primera que féiem en aquest format, no ha estat gens malament. La pantalla de l'ordinador s'ha omplert de petites finestres, connectades des de diferents punts del país, per compartir uns minuts amb el petit protagonista del dia. Fins i tot, n'hi ha que han fet el seu propi pastís d'aniversari, que el fill gran ha bufat a distància, per viure d'una manera menys virtual la celebració. Ha sigut molt bonic. I, ho he de confessar, m'ha sorprès enormement com el cumpleanyero s'ha adaptat a aquest format de festa, sense enfadar-se o posar-se trist per no poder-ho celebrar com a ell li hagués agradat. Ni un retret, ni una mala cara, ha disfrutat del seu dia, de la seva festa, com si fos la més especial de totes. Són increïbles aquests petits. En fi, avui acabo un dia cansada, però feliç. En part, també ha estat una celebració per a mi com a mare i, tot i haver-ho de viure confinada, no ha deixat de ser ben especial. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.