Jump to navigation
Es diuen ràpid: 50 dies. Pim, pam. Un dia vas a treballar, els nens a l'escola, la rutina de cada setmana i, de cop res, tots tancats a casa, sense escola, teletreballant i amb una rutina totalment capgirada. I així 50 dies. Sense excuses, pel bé de tots, sense excepcions. I et sorprens del bé que, en general, us heu acostumat. Amb dies més moguts i d'altres més tranquils. Amb costums noves i relacions diferents. Enyorant molta gent, però sentint-los a la vegada molt a prop.
Els petits, això sí, cada dia pregunten més quan se n'anirà el coronavirus. Un parell o tres vegades al dia, com a mínim. Tenen ganes d'estiu, de piscina, de muntanya i de iaios. De pujar al cotxe i anar encara que sigui al poble del costat. Després de 50 dies a casa que, ho recalco, es diu molt ràpid per tot el que han representat, és totalment normal. Ens en queden uns quants més, però estic segura que, si hem superat 50 dies, som capaços de superar-ne uns quants més (50 més espero que no!) Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
