Pilar Girbes: "Recordo el Delta d’arròs i cotó"

Aquesta cotonera de Sant Jaume d'Enveja va quedar fascinada per la flor de cotó

Maite Mestre (ARTRA)

02/11/2020

Entorn

Pilar Girbes (Sant Jaume d'Enveja, 1962) va créixer entre camps de cotó al Delta de l’Ebre, però no va ser fins fa quatre anys quan per casualitat una flor de cotó va arribar a les seves mans i la va captivar. Va decidir conrear la seva plantació i començar una formació autodidacta que l’ha portat avui a ser una abanderada de l’artesania tèxtil en l’especialitat del cotó, obrint-se pas arreu de Catalunya a través de fires, tallers i formacions.

“Vull que la gent conegui el procés del cotó com es coneix el de la llana i l’ovella”

- Bon dia, Pilar! – m’espera a la porta del seu taller, a Sant Jaume d’Enveja (Delta de l’Ebre).
Bon dia! Vols que anem directament a la plantació? Després ja t’ensenyo el taller, està just aquí tocant al local. Hi ha flors precioses i d’altres a punt d’esclatar, de tots els colors.

- I tant! Em pensava que el cotó era només blanc...
No, n’hi ha de tres colors: blanc, marró i verd. Quan el culls només cal esperar un dia a què s’assequi i ja es pot filar.

- Perquè em pugui fer una idea. Quina quantitat de fil surt d’una flor de cotó?
Surten unes 40 llavors i aproximadament 12 metres de fil.

- I quan sabem que està a punt per collir-se?
Al juliol ja comença a florir i és a partir del setembre quan comencen a esclatar les flors i es poden anar collint durant mesos. Cal sembrar-lo quan fa calor, cap a principis de juny. Cada any s’arrenca la planta i es sembra de nou.

- Em sorprèn trobar la plantació al mig del poble.
Aquí a Sant Jaume hi ha moltes cases amb terreny adossat. Amb el tros que tinc faig cotó per a tot l’any. Aquí al Delta fins als anys setanta se’n va plantar molt, tant com d’arròs! Dins i fora del poble.

- És un gran desconegut el cotó del Delta, què recordes dels camps de cotó?
Tinc records dels quatre anys entre els camps de cotó del poble. Aquí la majoria de la gent vivia de l’arròs i del cotó. Recordo també els dits en sang dels que el collien, es venia a pes i anaven sense guants. Una feina molt dura.

Pilar Girbes I Foto: Maite Mestre
- Entenc que deu tenir punxes.
Quan la flor s’obre fa com unes punxes al seu voltant, protegint el cotó. Actualment només es fa cotó a Andalusia i tot el procés ja està mecanitzat, és molt diferent de com es feia abans.

- I per què es va deixar de conrear, ho saps?
N’hi ha que diuen que va haver-hi una plaga de cuc. El cotó és un cultiu que s’ha d’anar canviant de lloc perquè la planta creixi amb força, no és com l’arròs. Per matar el cuc havien de tirar un líquid molt tòxic i per tot això la gent ho va anar a deixant.

Pilar Girbes I Foto: Maite Mestre
- Llavors el teu interès pel cotó ja ve de lluny.
No, de fet no vaig anar mai a collir-ne. Va ser fa quatre anys que per casualitat un veí me’n va regalar una, a la verduleria del poble. Jo la vaig guardar a casa com un tresor, me la mirava a totes hores. Un dia vaig anar a una fira on hi havia rodes de filar, filoses, i vaig sentir tanta curiositat...

- La Generalitat t’ha concedit el carnet d’artesana tèxtil com a confeccionista (l’especialitat de cotonera no està catalogada). Explica’m com t’has format per a l’ofici?
La meva formació és totalment autodidacta. Vaig buscar molta informació per internet, hi he dedicat moltes hores. Al principi mirava vídeos i la vista m’anava a la floreta de cotó que tenia al moble del menjador... M’emocionava!

- Encara la tens?
No. Un dia la vaig desfer per començar a filar. Dins estaven les llavors, al principi vaig pensar que eren pedretes i les vaig tirar perquè em molestaven per fer el fil. Imagina’t tu des d’on vaig començar!

- D’això se’n diu començar de zero!
Sí... Vaig demanar-li al veí més flors i d’allí vaig fer el meu primer hort de cotó ecològic. També em vaig fer jo els primers fusos en un fusteta, un contrapès i un ganxet. I vaig començar a filar! Simplement perquè em feia feliç.

- I el vens, el fil?
No. És impossible competir amb les fàbriques i la mecanització del sector. Em guanyo la vida fent fires i demostracions, tot i que ara amb la Covid els artesans portem des del març sense poder fer ni una fira.

- I ara què fas?
Ara faig visites guiades a la plantació i al taller. També m’estic preparant per fer formacions i tallers a escoles i centres formatius, i em plantejo comercialitzar les flors del cotó. A més tinc el projecte Totmotxilles que vaig iniciar fa uns anys amb la meva germana fent peces amb roba de farcell: davantals, motxilles amb l’estelada, bosses, ronyoneres...

- Per què decideixes dedicar-te al cotó?
No ho sé! Només sé que m’apassiona cultivar-lo, tocar-lo, mirar-lo i explicar-ho al món. El meu objectiu és que la gent conegui com és el cotó, com es cuida i que se’n fa. La meva és una tasca de difusió. Vull que la gent conegui el procés del cotó com es coneix el de la llana i l’ovella.

- Un plaer estar entre cotons. Gràcies Pilar.