Jump to navigation
1. Xavi Urbano: "Durant aquesta crisi, s’ha posat molt valor en el consum cultural però poc en el procés"La Ciutat Invisible, Cultura 21, La Pera, Pol·len, Quesoni, Trama, La Tremenda i Zumzeig. Són vuit cooperatives de l’àmbit de la cultura a Barcelona que a finals de febrer van presentar Cultura Coop, un circuit de programació cultural crítica, cooperativa i comunitària que s’havia d’allargar durant tot el 2020. El confinament ho va aturar tot. al juny vam parlar, però, de la iniciativa amb Xavi Urbano, treballador en cultura de la cooperativa Quesoni. La crisi derivada de la Covid-19 no ha fet només que s’hagin de reprogramar les propostes, també els posa al davant nous reptes per enfortir encara més les aliances de col·laboració entre aquests projectes i equipaments de gestió comunitària, tal com havien planejat, però també per aconseguir transformar el model cultural i de ciutat de Barcelona.> Llegeix-lo aquí!
2. Queralt Guinart: "Hem de visibilitzar les sexualitats dissidents"Bunyol TV és "una tele radicalment descentralista, improvisada i bollera: de lesbianes i bisexuals". Un compte d'Instagram, un canal de creació de contingut i de comunicació que neix al mes de març de 2020, durant el confinament. Amb seccions com entrevistes; Salsa Romesco, un consultori sobre relacions amoroses; o Lesbianes enfadades, on enderrocar clixés i oferir informació des d'una perspectiva política i feminista; Bunyol TV és pionera en el que fa i també en el com ho fa. Queralt Guinart (Moià, 1996), la impulsora i alma mater del projecte s'autodenomina a si mateixa com a "dissenyadora sensible, il·lustradora i directora d'art". Vam parlar amb ella.> Llegeix-lo aquí!
3. Leónidas Martín: "No hem d'oblidar la mort, perquè això és la cultura"La crisi sanitària no només ha posat sobre la taula nous paradigmes socials o econòmics, sinó que també ha accelerat qüestions que ja estaven flotant a l'aire: la precarització del sector cultural; el futur de les seves polítiques, o el paper de la cultura en la societat. Però quins paradigmes nous es poden provar d'assajar a partir d'un moment d'excepcionalitat com el que estem vivint? Quins canvis volem i podem impulsar? Leónidas Martín (Zaragoza, 1974) és professor de Polítiques Artístiques a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Especialista en art, cultura i pensament contemporani participa freqüentment en conferències i trobades en l'àmbit internacional. Com a artista, la seva producció es desenvolupa sempre en el terreny d'allò híbrid; en una barreja de processos socials, noves tecnologies i pràctiques artístiques. Vam parlar amb ell per analitzar el present cultural i els possibles punts de fuga futurs. > Llegeix-lo aquí!
4. Branca: “Necessitem més escriptors en català i sobretot més lectors”Fa tres anys i mig que existeix la publicació Branca. Gràcies a l'empenta de la Irene Pujadas, la Júlia Bacardit i la Irene Selvaggide, tres lletraferides que volien que a Catalunya hi hagués un espai d'entrenament per escriptors i dibuixants. Un lloc on els creadors exerciten la creativitat, amb el risc de no ser escollits per l'exigent jurat, i on els lectors poden passar revista al talent de casa nostra. A finals d'agost va aparèixer l'últim número i al setembre, mentre arribaven els 300 exemplars a bona part de les llibreries del país, vam parlar amb elles.> Llegeix-lo aquí!
5. Carlos Marqués-Marcet: "Amb la pel·lícula de Guillem Agulló volíem passar el lema a carn i ossos"Aquesta passada tardor, ‘La mort de Guillem’, la pel·lícula sobre l'assassinat del jove de Burjassot, era en boca de tothom. D’aquell assassinat a Montanejos l’any 93 se n’ha construït un emblema antifeixista que s’escriu a pancartes i que molts viuen a la pell. Per això, la tasca de Carlos Marqués-Marcet, director de la pel·lícula sobre l’assassinat de Guillem Agulló, ha estat molt delicada. Amb ètica i sensibilitat, el cineasta ha dirigit un film que mostra la història del jove de Burjassot i el context de l'extrema dreta al País Valencià dels anys noranta. > Llegeix-lo aquí!
