Jump to navigation
Ca l'Enriqueta és un mas que està situat al terme municipal de Deltebre i que fins fa poc servia com a punt de trobada per reunions familiars, com sol passar amb la majoria de casetes de camp de les Terres de l'Ebre. "És un mas que va heretar la Noemi, una veïna de Deltebre que ara viu fora. Ella tenia ganes de fer algun projecte comunitari aquí, amb perspectiva feminista", explica Mireia Ibàñez, una de les residents habituals de la casa i impulsora de la iniciativa juntament amb la propietària de la casa i altres dones que s'hi han sumat en els primers dies de funcionament.
Ibànez, que tenia ganes de tornar a viure a les Terres de l'Ebre després del seu pas per Barcelona, va decidir instal·lar-se a la casa al mes de novembre i fomentar la creació d'aquesta comunitat de dones per anar confeccionant a poc a poc un calendari d'activitats. Tot i que el projecte ja s'ha començat a visibilitzar a les xarxes, tot just fa uns dies que va tenir lloc la primera trobada presencial, on un grup de dones de diferents edats i procedències van reunir-se per donar vida al projecte. "Vam parlar de poder escriure un manifest o uns estatuts, però ho anirem fent en les properes trobades", assegura Ibàñez, qui en aquests moments està compartint l'habitatge de forma permanent amb una dona provinent d'Uruguai, l'Ammeris. "Ella té molta experiència en aquests habitatges comunitaris i amb perspectiva feminista perquè ha viscut en bastantes cases compartides", explica. Pel que fa a les bases d'aquesta convivència, el que sí que està clar des d'un principi és que "és una casa que està oberta a dones o identitats dissidents -no binàries o trans-, perquè dir dona és una mica essencialista", explica Mireia. "És un projecte de vida en comunitat, en el sentit que pot vindre gent a quedar-se més a llarg termini, o gent a fer estades més curtes, en format de residència artística o potser dones o persones que necessiten un espai per descansar i desconnectar i vulguin passar uns dies aquí". Pel que fa al finançament del projecte, de moment, es contemplen aportacions mitxes. "La idea és que les persones que hi vinguin, facin alguna aportació, o econòmica o en forma de treball per la casa, adaptat a les possibilitats de cadascú", explica.
Façana de Ca l'Enriqueta | Foto: Cedida Pel que fa al calendari d'activitats, la idea és fer una trobada presencial cada mes, a més d'esdeveniments puntuals que incloguin recitals, música, exposicions, etc. "També hem comentat fer una trobada de cantautores o que altres grups o organitzacions puguin promoure esdeveniments", diu Mireia, que també comenta que els actes oberts al públic sí que seran mixtes. La iniciativa neix també amb la voluntat de fer xarxa amb diverses associacions feministes del territori, com per exemple l'associació Vent del Sud de Santa Bàrbara, impulsada per joves del municipi. També hi ha complicitat amb el centre autogestionat Lo Maset de Deltebre, històric emplaçament d'activisme al Delta de l'Ebre amb un enfocament també cultural. "Ara bé, per nosaltres és molt important tenir una mirada decolonial i poder acollir dones de diferents procedències", explica, com és el cas d'una activista del Senegal que ha participat en aquesta primera trobada presencial.
Primera trobada de dones a Ca l'Enriqueta | Foto: Cedida Aquest projecte forma part també d'una manera d'entendre la vida. "Per a mi, el fet ser aquí és una doble aposta. El territori rural necessita propostes i gent que pugui aportar coses a nivell cultural i social", assegura Mireia que posa èmfasi també en l'aspecte de "viure en comunitat". "Si et vols escapar de l'esquema general d'anar-te'n a viure sola o en parella, val la pena apostar per formes de vida diferents", afirma. Una bona manera de fer-ho és practicant-ho. "La vida aquí suposa una sèrie de reptes i aprenentatges que et vas trobant en el dia a dia", diu, posant com a referents altres espais autogestionats de vida compartida com el Konvent Puntzero de Berga o la Fundació La Plana, un projecte de vida en comú que va nèixer als anys vuitanta. Entre les coses que, de moment, ja ha après d'aquest estil de vida compartit entre arrossars destaca el valor de la comunicació amb les convivents i l'alegria. "Potser és una cosa molt bàsica, però crec que és molt important comunicar a la comunitat com estàs i fins on arribes, i també la importància de viure amb alegria i des del cor".
Instagram Ca l'Enriqueta