'No és un dia per celebrar, sinó per recordar que encara existeixen lleis absurdes que deshabiliten les capacitats d’una dona'
Sóc Dona from Se fa Saber on Vimeo.
- Què passarà el dia 8 de març a Santa Bàrbara?
Espero que moltes coses! Serà una festa de la dona “diferent”. Hi haurà activitats participatives i també deixarem espai per a la improvització. Hem d'estar preparats per deixar-nos portar entre petits grans moments!
- Per què has decidit ubicar la celebració a la Masada de Lolita Bretó?
Primer de tot, aclarir que és una inciativa col·lectiva. Jo potser vaig ser l’impuls, però ara ja s’han extès les xarxes de participació a altres col·lectius i individus. La Masada de Lolita Bretó representa un edifici emblemàtic del poble, podríem dir que és una de les masades referents del patrimoni arquitectònic de Santa Bàrbara, ja que el poble va créixer a partir d’estructures com aquesta. Primer van ser les masades i després van arribar els carrers.
- I per què en aquesta Masada en concret?
Aquesta masada en concret és una referència arquitectònica en un dia com el 8 de març, ja que, si no m’equivoco, és l’última masada del poble on s’hi va viure. En concret, hi van viure dues dones que foren com una espècie de resistència en un espai com aquest. Hem de pensar que les estructures arquitectòniques també ens estructuren la manera de ser i de fer...
- Una de les dones és Lolita Bretó, protagonista del teu curt documental L'estratègia de Madam Bretó....
Sí, també per aquest motiu, a mi personalment em feia molta il·lusió celebrar un dia de la dona en aquest espai. Li vaig comentar la idea a Lolita i, tot i que primer potser no ho va entendre massa, de seguida, es va oferir a col·laborar!
- Incorporar les activitats artístiques al Dia de la dona té una finalitat...?
L’objectiu és comunicar-nos mitjançant l’art, sigui de manera més passiva, com a espectadors, o més activa, a partir de la creació. La idea inicial era fer una acció que es digués “Destapant la memòria”, en la qual, mitjançant un tapet que cobrís part de la façana del mas, es tapés d’una manera simbòlica part de la memòria rural d'un poble com Santa Bàrbara. És un acció contradictòria ja que es tapa una arquitectura històrica, una arquitectura que demostra una estructura patriarcal on la dona ha tingut un paper molt important ja que formava part del pilar que constituïa una família, però com sabem, potser mai se l'ha reconegut com caldria! Bé doncs, nosaltres ho taparem amb colors, i a poder ser molt estridents, quelcom molt femení, per recordar que aquestres estructures familiars se sustentaven també gràcies a les dones. Volem ser dones transgressores. No cal dir que el simple fet de compartir un plat de menjar d’autoproducció i una bona companyia durant l’àpat pot arribar a tenir una ànima 100% artística, igual que el compartir un crit, una rialla o un plor.
- Quines dones esperes que participin?
Com a primera experiència d’aquest tipus, encara no tenim una previsió gaire clara. El que sí que sabem és que l’Associació de Dones Planeres estan molt involucrades en l’acció. Des d’aquí, encoratgem a participar a tota persona que senti curiositat per assistir al
“Sóc dona”. Volem persones curioses amb ganes de compartir.
- És una celebració diferent a les que es fan normalment per aquestes contrades?
No, però té una mateixa essència. En aquest poble hi ha molta tradició d’associacionisme femení, a les dones planeres els hi agrada disfrutar i compartir. El que a mi més m’atreu d’elles és que són molt curioses i obertes a noves experiències, són com espongetes. Lo 8 de març, portarem a la masada grups que mai han trepitjat Santa Bàrbara, i menys aquest espai, on mai abans s’havia fet un exercici així, per tant, només per aquest fet ja farà que la transgressió cap a lo no habitual mos faci relacionar-mos d’una manera diferent.
- Per acabar, una pregunta un tant polèmica: creus que encara té sentit una festa de dones?
No és un dia per celebrar, sinó per recordar que encara existeixen lleis absurdes que deshabiliten les capacitats d’una dona, micromasclismes diaris i un lastre de cultura patriarcal que fa que la dona es trobi en una situació de desigualtat en relació als nostres companys humanoides. El que intentem amb aquestes accions és reforçar la idea de la diferència home/dona basada en la igualtat d’oportunitats.
- Amb la crisi, són més evidents aquestes desigualtats...
Sí, en un context de crisi econòmica, les prioritats es modifiquen i la condició dona fa que ens convertim en un col·lectiu més vulnerable ja que encara ens trobem més desprotegides enfront les lleis socials, laborals o d’igualtat. És aleshores quan els poder fàctics (o fàl·lics) deslegitimitzen la nostra reivindicació igualitària i no contemplen que partim de col·lectius en desigualtat. Per a mi, això no deixa de ser un punt fràgil de la nostra societat, ja que sembla que no es vulguin entendre conceptes tan lògics com la relació entre lideratge i dona, entre el PIB i la facilitació i adaptació de les condicions laborals per una dona o on l’abort no es pot preveure sense una economia que et permeti adquirir profilàctics, etc.
--
Més informació: Festa 'Sóc Dona':
Enllaç