Jump to navigation
- Presenteu el llibre-disc 'Fiesta de disfraces' per donar eines pedagògiques als professors de música. Què és el més important per a que un xiquet estimi la música?Com en tantes altres coses, que li generi entusiasme.- Treballes en un col·legi que aposta per un ensenyament integral amb la música i la dansa com a parts essencials del currículum. Què té aquest tipus d'ensenyament enfront de l'ensenyament clàssic?Posa al mateix nivell d'importància els ensenyaments artístics que altres disciplines com la llengua o les matemàtiques. El fet artístic estimula les connexions neuronals i afavoreix una aproximació creativa als reptes que ens ofereix la vida.- En aquesta classe amb futurs professors i pedagogs he vist que doneu molta importància al moviment en l'aprenentatge musical.La música viscuda des del moviment i viceversa fa que l'aprenentatge sigui més significatiu, ja que el punt de partida és una experiència transversal i sensorial que fa el procés d'aprendre molt més ric. La relació so-moviment, doncs, pot fer més conscient el desenvolupament del sentit rítmic o del fraseig musical així com la qualitat del moviment o l'orientació en l'espai.- Quins són els vostres referents?Per a l'enfocament pedagògic, hi ha dos grans noms de músics del segle XX. Un és E. J. Dalcroze, que és potser el pioner mundial de la música i el moviment com a paradigma a les aules. L'altre seria C. Orff, que composava molta música per a que els nens poguessin tocar molt fàcilment i els fes gaudir de la música.
- Aquestes teories estan arrelades a les escoles catalanes?Hi ha moltes escoles a Catalunya que es basen en els seus postulats i innoven a partir d'ells. Per composar la música, els nostres referents han estat molt diversos: la música clàssica, de pel·lícules, bossa-nova, The Beatles...- Com combines la teva faceta com a músic i la de professor? Suposo que són dos camps que es retroalimenten i s'enriqueixen mútuament.Composo molta música per dansa i m'agrada molt tocar flamenc, que també integra la dansa, i música clàssica espanyola. O sigui que el que desenvolupo artísticament es relaciona directament amb la meva tasca docent i de músic per al moviment.- Quan presenteu el vostre projecte a les escoles i universitats, quina és la reacció dels professors? Se sorprenen?La música sol cridar l'atenció, cadascun dels temes instrumentals recrea l'univers d'un personatge i està gravat amb piano i gran varietat de sons en acústic, que li dóna realisme i conviden a participar de les activitats de moviment. L'atmosfera sol arrencar algun somriure perquè és fàcil imaginar grups de nens fent els jocs musicals que plantegem- També destaca la teva faceta interpretativa com a doble d'Elijah Wood a la pel·lícula 'Grand Piano'. Què ens pots explicar de l'experiència? La meva única experiència al món del cine. En tinc més com a professor i a l'escenari definitivament. De totes formes, va ser molt interessant. La meva tasca era, d'una banda, fer totes les seqüències de primer pla de les mans quan el protagonista apareix tocant a la pel.lícula, i que es basava en repetir mooooltes vegades cada plànol tocant. També havia de fer d'assessor quan Wood feia veure que tocava. La veritat és que copiava els moviments a la primera, és molt ràpid interpretant, un crack.- Quin projecte o projectes t'agradaria desenvolupar a curt o mitjà termini?Tenim un altre llibre-disc sobre la taula, 'Els esportistes'. També em ve de gust desenvolupar projectes artístics amb el piano sol amb música pròpia, haurem d'inventar una mica de temps per fer-ho tot!