Jump to navigation
“La pintura al vi és una mena de sibaritisme. Els amants del vi o a qui agradi un vi en concret sempre el poden tenir penjat a la paret. Així, l’experiència no s’acaba quan es buida l’ampolla”. Marta Arañó fa 29 anys que es dedica a la pintura i quinze que forma part del grup Art Viu de Sant Esteve Sesrovires, el qual organitza habitualment exposicions col·lectives. “Jo havia fet sempre dibuix amb pastel però en una ocasió vam fer una exposició al celler Ca n’Estella i hi vaig portar aquesta tècnica de pintar amb vi. Feia temps que feia proves i aquí va ser quan vaig decidir que era el moment de llençar-m’hi i provar-ho”, recorda. Així va ser com va néixer el projecte 'Tinta i Vi', que està tenint molta acceptació en el món vinícola català.
“Sóc una amant del vi. M’agrada. Quan tinc un vi amb el qual pintar, evidentment, abans el tasto i intento buscar què en diuen i com en parlen els experts. Després, poso la mà sota la copa de vidre per fixar-me en el color, que a vegades no té gaire a veure amb el que apareixerà sobre el paper. Quan faig quadres sense encàrrec previ, m’inspiro i em deixo portar pel color del vi. Quan treballo per a un celler, allò que predomina en el que pinto és el mateix celler”, expressa Arañó.
Tot i que moltes vegades pinta en directe, Arañó assegura que la seva tècnica requereix tenir molta paciència. “Si pinto amb vi directament de l’ampolla, aquest vi ja té un to, però malgrat també jugar amb la tinta, si li vull donar un efecte o fer que el dibuix tingui zones més fosques, el vi ha de tenir més cos, és a dir, s’ha d’evaporar. El vi evaporat té moltes fases: unes en què és molt líquid i unes altres en què té diferents espessors. He de calcular exactament el moment en què està a punt per poder pintar”, explica.
La tècnica juga un paper important en l’obra d’Arañó, però les diferents regions vinícoles catalanes li han obert tot un ventall de possibilitats a l’hora de crear: “Les tonalitats aconseguides tenen a veure amb el fet que el vi sigui jove, criança o reserva; amb les varietats predominants en els cupatges, però també amb el sòl on ha crescut el cep. És a dir, un mateix vi d’una mateixa varietat de dos terrenys diferents, mostra tons diferents. El nivell de percentatges és infinit i la gamma cromàtica, també”. Els vins que tiren cap a tons granat i que tenen cos són els preferits per la pintora sesrovirenca a l’hora de sucar-hi el pinzell. En aquest cas, no dubta en mostrar les seves preferències varietals: “M’agrada molt pintar amb el Merlot, sobretot si ha estat temps en ampolla; també amb el Picapoll Negre i el Syrah, de tons més blavosos però amb un color molt viu”.
El vi és un element que està en constant evolució, fet que també condiciona Arañó a l’hora d’utilitzar-lo com a matèria primera de les seves obres: “Hi ha vegades en què el vi es passa, es talla o queda aigualit. El millor és utilitzar un criança o un reserva evaporat ja que, en el cas dels vins joves, amb el temps, el seu color emmarcat s’oxida i aquella varietat cromàtica es va modificant, tot i que en cap moment desapareix”. “Pinto sobre paper d’aquarel·la gruixut i amb pinzells d’aquarel·la. Molta gent em pregunta si hi poso un vernís. En el cas dels pastels, si no hi poses un vernís, el quadre et dura dos dies. En el cas del vi no cal posar-hi res. Encara que estiguin emmarcats no els passa res, a no ser que els toqui el sol de cara o que tinguin molta humitat, perquè es poden arribar a florir ja que el vi està sec però segueix viu”, especifica Arañó.
Per aquest any que comença, la pintora es planteja nous reptes a més gran escala: “Sóc molt detallista i perfeccionista, tant ara amb el dibuix a tinta com abans, amb el pastel. El repte que tinc de cara a aquest any, ja que preparo una exposició en un espai molt gran amb Castell del Remei (DO Costers del Segre), és deixar anar més la mà i fer format gran i pinzellades grans. Vull buscar efectes amb el vi i que sigui aquest el que doni volum, sense que hi hagi un dibuix més limitat al darrere”.
