Núria Pons: "Els currículums escolars, per desgràcia, estan molt centralitzats"

Tres emprenedores d'Amposta llencen un projecte educatiu per a que els infants descobreixin el patrimoni ebrenc a les escoles

Anna Zaera

07/02/2016

Família

"Nosaltres reivindiquem donar visibilitat a la diversitat cultural del país. Per sort, el professorat de les escoles de les Terres de l’Ebre és conscient d’aquest problema i hi posa remei aprofitant el treball per projectes"

A les escoles ens ensenyen quin any es va descobrir Amèrica, ens parlen de la Revolució Russa i les Guerres Mundials, també ens diuen que Catalunya és un territori amb identitat pròpia que ha tingut un president de la Generalitat durant molts anys que es deia Pujol. Tot això surt als llibres de text. El que ja s'escapa és tot allò que passa més a la vora. Els hàbits que es transformen en tradicions, les pors que es converteixen en personatges entre la fantasia i les tenebres, les incerteses i els desitjos que les comunitats distorsionen construint llegendes. Tot aquest coneixement que ens és propi queda sovint suspès en una espècie de nebulosa a la qual només es pot accedir amb les anècdotes d'aquells que tenim a la vora. Però això està a punt de canviar. Aquesta setmana tres emprenedores d'Amposta - Andrea Ferreres (educadora), Neus Pons (geògrafa) i Núria Pons (periodista) - llencen una campanya de crowdfunding per tirar endavant un ambiciós projecte educatiu que pretén explicar el patrimoni cultural de les Terres de l'Ebre a les escoles, tant de les quatre comarques com de la resta de Catalunya. L'objectiu del projecte és publicar un total de cinc col·leccions escrits en català occidental. Cada col·lecció va destinada a una franja d'edat i tracta sobre un d'aquests temes: cultura i tradicions, tradicions orals i llegendes, llengua i literatura, història i fets històrics, vida i natura. En aquesta primera fase es publicaran 4 contes. Dos de la col·lecció cultura i tradicions i dos de la col·lecció tradicions orals i llegendes. Hem parlat amb Núria Pons, una de les tres impulsores del projecte per a que ens n'expliqui més detalls.

- Una educadora infantil, una geògrafa i una periodista heu creat el projecte 'A l'Escola Terres de l'Ebre!' amb la vostra empresa Grup La Deriva per donar a conèixer el patrimoni de les Terres de l'Ebre al públic més jove. Com sorgeix aquest projecte?
Des de sempre, cadascuna per la nostra banda, havíem pensat que ens hauria agradat que a l’escola ens haguessen ensenyat més coses sobre la nostra terra. Mai ningú ens va parlar de la jota, quasi desapareguda. Ni tampoc del Port, ni de la catedral de Tortosa ni de Panxampla. I ni molt menys ens van ensenyar a escriure en estàndard nord-occidental. Algú havia de fer alguna cosa, així que ens vam posar a la faena.

- Trobaveu a faltar un buit en els currículums escolars pel que fa a aprenentatges sobre la nostra cultura més propera, és a dir, l'anomenada cultura ebrenca?
Els currículums escolars, per desgràcia, estan molt centralitzats i el que nosaltres reivindiquem és donar visibilitat a la diversitat cultural del país. Per sort, el professorat de les escoles de les Terres de l’Ebre és conscient d’aquest problema i hi posa remei aprofitant el treball per projectes. Nosaltres, per la nostra banda, els proporcionarem el material didàctic perquè puguen seguir treballant-hi i estem convençudes que fora de les Terres de l’Ebre també els seran útils.

- La falta de llibres de text sobre l'imaginari ebrenc ens remet a la idea que les Terres de l'Ebre és un concepte relativament recent. Com ho interpreteu?
És veritat. Fa uns anys ningú no ens coneixia com a territori, ni nosaltres mateixos érem conscients que vivíem en un lloc tan particular i a la vegada tan ric. Crec que la consciència ebrenca va nàixer a partir del moviment antitransvasista dels anys 2000. Però per a nosaltres, la marca Terres de l’Ebre és la clau. Som un territori més potent del que pensem, amb gent formada i amb ganes de treballar. Si col·laborem i ens unim podrem construir projectes molt interessants i tirar endavant.

- De moment heu planificat dues col·leccions: una en què tractareu la cultura i les tradicions i l'altra, les tradicions orals i les llegendes. Quines han estat les vostres fonts per recollir aquest coneixement?
Un dels nostres objectius és que el projecte siga útil, rigorós i de qualitat. Per això, durant el procés de documentació hem contactat amb especialistes sobre cada tema. Amb 'La Lia entra a la banda', hem tingut l’ajuda desinteressada d’Octavi Ruiz, director de la banda de música La Lira Ampostina. El conte que parla sobre la nostra gastronomia, 'Amb la panxa ben plena', ha estat documentat gràcies a Núria Gómez, una enamorada de la gastronomia ebrenca que ens va transmetre la seua passió per la cuina i les Terres de l’Ebre. Amb el conte 'Panxampla', hem tingut el gran plaer de col·laborar amb Joan Josep Rovira, autor de 'Panxampla, bandoler o fugitiu?'. I, finalment, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre ens ha ajudat amb el conte 'Quina temor!', que tracta els éssers imaginaris.

- Quina de totes les vostres fonts (entesa com a persona) considereu que és la més singular i curiosa?
Totes han sigut interessants i hem après molt de tothom. Però n’hi ha una que ens va fer especial il·lusió. Conèixer Joan Josep Rovira, autor de 'Panxampla, bandoler o fugitiu?' va ser tota una experiència. És un senyor que acumula una gran saviesa i es nota que té món. No va dubtar a revisar el conte de Panxampla i a aconsellar-nos sobre l’escriptura i la vida! És un gust que gent com ell et puga transmetre els seus coneixements.

- L'Escola d'Art d'Amposta també participa en la il·lustració dels contes. Quin tipus d'il·lustracions teníeu en ment i quins alumnes les fan?
El que volíem era plasmar en dibuixos allò que volíem explicar. Les paraules s’havien de convertir en imatges, havien d’atrapar uns lectors menuts i acostumats a la pantalla. El color i la vistositat eren molt importants, però sobretot volíem fugir de qualsevol convencionalisme. Havíem de traslladar la diversitat del carrer als contes. És per això que sempre diem que hem tingut molta sort de treballar amb la professoran d'ESARDI Sefa Villalbí i els alumnes de segon del Grau Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en Gràfica Publicitària d’Amposta, ja que sense els seus coneixements tècnics i la seua dedicació el procés d’il·lustració hauria sigut molt complicat.

- Heu detectat expectativa i interès per part de les escoles per tenir aquests llibres?
Des que se’ns va ocórrer la idea, sempre hem tingut molt d’interès de crear un material útil. Per això, vam dedicar els primers mesos de treball a parlar i a reunir-nos amb mestres i directors de diverses escoles de les Terres de l’Ebre. Volíem que ens diguessen quines eren les seues necessitats i de quina manera les podíem satisfer. Després de saber què necessitaven, vam començar a elaborar el material i a mesura que anàvem avançant ens l’anaven supervisant. Així vam decidir el tipus de lletra, el nombre de pàgines, els àmbits d’interès i, fins i tot, el tipus de narració que havíem d’elaborar. I és que si els contes són per a les escoles, s’han d’adaptar a les necessitats educatives de mestres i infants.

- Tinc entès que aquesta setmana iniciareu un Verkami, veritat?
Sí. Si tot va com esperem, la setmana que ve començarem un Verkami per aconseguir finançament per tirar endavant el projecte. Tot i que la impressió i l’edició dels quatre primers contes està garantida gràcies a Onada Edicions, necessitem mecenes per cobrir els costos de documentació, redacció i correcció d’aquests quatre primers contes. Però també per garantir la continuïtat d’un projecte ambiciós, que vol encabir les quatre comarques de les Terres de l’Ebre de manera igualitària.

- No sé si coneixeu els contes de Bàrbara i Jaume de Núria Ibàñez o un nou editorial del Perelló que té previst editar guies infantils per conèixer el territori. Tinc la sensació que cada cop es té més en compte el públic infantil en el món editorial. Vosaltres també?
Sí. Els coneixem i estem molt orgulloses que la gent del territori vulga difondre el patrimoni cultural de les Terres de l’Ebre. Si no ho fem nosaltres, ningú no ens ho farà. Nosaltres hem apostat pel públic infantil perquè volem que des de ben menuts els xiquets tinguen eines per comprendre el seu entorn més proper. Així potenciem que es convertisquen en persones actives i crítiques en un futur.