Santi Arisa: “'Berlín, simfonia d'una gran ciutat' és el retrat d'una època”

Parlem amb el músic manresà i membre cofundador de Pegasus sobre 'Berlín, simfonia d'una gran ciutat'

Albert Compte Riba

11/05/2016

Música

25 anys després de la seva presentació, el projecte 'Berlín, simfonia d'una gran ciutat', creat per la banda de jazz-fusió Pegasus tornarà a sonar a Igualada, en el marc de la Nit dels Museus. Amb Rafael Escoté al baix elèctric, Josep Mas “Kitflus” als teclats, Max Sunyer a la guitarra elèctrica, Dan Arisa a la percussió i Santi Arisa a la bateria, Pegasus ens portarà de nou al Berlín del 1927 amb l'audició en directe de la banda sonora que van composar pel documental, peça cabdal del cinema experimental. Hem pogut parlar amb en Santi Arisa (Manresa, 1947) perquè ens expliqui més detalls d'aquest recuperat projecte.

“L'expressionisme va demostrar que un documental es pot fer d'aquesta manera, va ser la mare dels ous del cinema documental actual”

- En aquesta nova sessió 25 anys després veurem un projecte revisat?
El projecte serà igual perquè les composicions són les mateixes. La formació de teclats, guitarres, baix i bateria, a excepció d'alguna guitarra diferent es manté, però a la formació actual s'hi han afegit les percussions del Dan Arisa, el meu fill. Alhora cal sumar-hi alguns efectes a partir de pedals que a l'any 1986 no existien. Potser hi haurà canvis en els passatges on improvisem.

- A banda dels que acabes de comentar hi ha altres modificacions o recursos tècnics?
Abans tocàvem sobre el mateix tempo de la pel·lícula, seguint el ritme de les imatges. Ara ho portem digitalitzat. Així, la pel·lícula no s'accelera, ni es retarda o es trenca, com abans passava amb el 35 mm. Ara està tot computat.

- Què significa computat?
Amb la gravació digital hi hem afegit petits elements de percussió i alguna seqüència melòdica que han permès enriquir el projecte, decorar alguns passatges i millorar la interpretació de la banda a partir d'una pauta, per no haver d'estar pendents de la pantalla al llarg de tot el documental.

- Abans has comentat que improvisaríeu. Com ho fareu sobre un film amb el qual cal que la música encaixi amb la imatge a cada moment?
La melodia va quadrada amb el documental, per tant els moments en què podem improvisar és en els solos. Pegasus sempre ha estat això, temes molt construïts, recognoscibles, però amb una part d'improvisació que sempre hem tingut. Potser amb el Dan sí que tenim moments més free, més lliures, però és en altres bolos, amb altres projectes fora de 'Berlín, simfonia d'una gran ciutat'. Pensant en dissabte, potser després del documental fem alguna impro, però sempre dins Pegasus.

- La versió original del 1927 conté alguna composició musical?
No, no vam tenir cap influència sonora prèvia. Teníem la idea de crear un projecte així. Va ser després de visualitzar dos o tres documentals muts gràcies a la Filmoteca de Catalunya, que ens vam decantar pel produït per Carl Mayer. Vam agafar el documental, vam anar a Rupit, a la Cúpula -on em sembla que actualment hi estan els Joglars- i durant un mes o així hi vam estar treballant. El repte d'aquest projecte era que Pegasus posés banda sonora al documental sense perdre la sonoritat Pegasus, perquè dúiem 4 discs a l'esquena, 'Nuevos encuentros', 'Comunicació', Live at Montreaux' i 'Searching', ja teníem un so propi definit. Alhora, també hi havia la curiositat d'ajuntar la música que fèiem als 80 amb un film del 1927.

- Consideres que el documental fet a la dècada dels anys 20 ja tenia una exposició de les imatges actual, una narrativa moderna?
Segons grans experts i cineastes aquest documental és una de les grans obres de l'expressionisme, nascut a Alemanya. Segons ells, és la primera vegada que es va fer dins el gènere documental, una narració amb contingut, un documental que pot ser seguit com una pel·lícula. L'expressionisme va demostrar que un documental es pot fer d'aquesta manera, va ser la mare dels ous del cinema documental actual. Personalment, crec que la narració és boníssima i no sé sé si s'ha superat. Tinc entès que és una obra d'art.

- En el documental s'hi pot veure no solament el retrat de la classe obrera d'aquell Berlín, sinó una imatge de tota la societat berlinesa.
Es veuen els pobres, els rics, els obrers, els periodistes entrant a treballar, l'exercici de la comunicació, genets a cavall, també jueus, en un període de pau i prosperitat encara. 'Berlín, simfonia d'una gran ciutat' es el retrat d'una època.

- Pot ser que en alguns passatges on hi apareixen màquines treballant les composicions siguin més melòdiques i en altres, on hi apareixen persones, la composició agafi un caire més repetitiu, mecànic, industrial?
Recordo algun moment, on hi ha un obrer que mou una palanca, on la música està programada i té una tonalitat més industrial. Els passatges visuals que mostren l'activitat a les fàbriques són més intensos o per exemple, quan es veu la gent pels carrers, en escenes amb molta ebullició, joves barallant-se, la música pot esdevenir més canyera o tenir fins i tot un punt repressiu si tenim presents els contrastos amb passatges de més repòs, a l'hora de dinar potser, on la música esdevé més calma. Es tracta dels anys previs al swing, al xarleston i en un moment del film es veu una banda que clarament toca foxtrot. Tot això influeix, perquè musicar una pel·lícula xucla molt les possibilitats de composició.

Santi Arisa al Museu de la Pell d'Igualada / Imatge: Toni Pereira

- Per què consideres adient recuperar 'Berlín, simfonia d'una gran ciutat' en un entorn com la Nit dels Museus?
La proposta va venir directa del Museu, de l'Albert Tulleuda, que coneixia la història del projecte i la de Pegasus. Ens va comentar que la Nit dels Museus podia ser un entorn adient per il·lustrar el contingut del film, aquest testimoni vivent de la indústria d'aquell període, juntament amb l'audició de la peça musical. De fet, gràcies a aquesta proposta actuarem també a Terrassa.

- Tens altres projectes sobre la taula. Amb un d'ells no fa massa vas anar a Balsareny.
I a Artés també havíem anat. La idea de la Bum Band Percussion va sorgir seguint altres tipus de formacions existents. Si hi han quartets de corda o trios de jazz per què no un trio de percussió? Així, ens vam ajuntar tres multi-instrumentistes de percussió, el Víctor Nieto, el Dan i jo. Per altra banda, tinc dos projectes poètics: la Taverna de Poetes, on recito poemes contemporanis i 'Amor Roma', una proposta on hi participa en Dan i la meva filla, l'Iris. En ell musiquem i recitem textos dels clàssics romans, Ovidi, Catul, Horaci i Marcial, poemes filosòfics, romàntics, eròtics i també, uns epigrames de caire social. Fa un parell de mesos que estic ocupat en això, buscant localitzacions per Catalunya amb restes romanes on poder-hi assentar les actuacions.

- En el projecte de la Bum Band Percussion sempre organitzeu unes classes prèvies, perquè siguin els participants a aquestes classes, els teloners que actuïn abans que vosaltres el dia del concert?
No el fem sempre aquest format, però és una opció. Si ens el demanen el fem. És una oferta que funciona bé i mou molta gent el dia del concert.