Sigarra, la ciutat oculta al subsòl dels Prats de Rei

La retrospectiva de tot el coneixement històric i arqueològic de la vila es pot veure a l’exposició 'Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània', al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l'Anoia fins el 3 de juliol

Marta Carles

03/06/2016

Entorn

Sigarra o 'Municipium Sigarrensis', que després va esdevenir ser Segarra, era el nom en què al s.VI a.C es conexia l’actual població de Prats de Rei. Una ciutat ibèrica fortificada que va perviure cronològicament i va créixer urbanísticament fins a esdevenir un important municipi romà. Així ho demostren els estudis i treballs arqueològics més recents fets al territori. Unes excavacions que han donat a conèixer l’antiga ciutat amagada sota el subsòl de Prats de Rei, i que ara, bona part de les troballes s’exposen al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l'Anoia fins el 3 de juliol. Hem parlat amb Natàlia Salazar, comissaria científica de l’exposició, arqueòloga amb més de vint anys treballant en el camp de l’Arqueologia i la Història, i membre del grup de recerca GRAPHA (Grup de Recerca en Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga) de la Universitat de Lleida, en el marc del qual està finalitzant la seva tesi doctoral sobre Sigarra. Amb ella descobrirem el passat dels Prats de Rei.

“Les troballes que hem obtingut són espectaculars, és un material ingent que ha sobrepassat les millors expectatives”

Des de fa temps se sap que sota els carrers de la població anoienca de Prats de Rei s’hi amaga un cert passat notable. Els primers indicis van aparèixer al segle XVIII molt a prop d’on hi ha situada l’església del poble, amb la troballa d’unes làpides amb inscripcions romanes que esmenten el 'Municipium Sigarrensis'. “Eren unes inscripcions que no deixaven clar que formessin part d’un jaciment i molt menys encara que identifiquessin la vila de Prats de Rei com l’antiga Sigarra”, explica Natàlia Salazar, arqueòloga i comissària científica de l’exposició.
A la dècada dels 70 del segle XX, la curiositat de l’Agrupació Cutural i Recreativa Sigarra va impulsar a portar a terme unes noves excavacions, i tot i que “van ser uns treballs molt superficials, van evidenciar que a sota la vila hi havia restes antigues”.

Foto: Universitat de Lleda / Natàlia Salazar
La gran descoberta no va arribar fins el 2013, quan l’arqueòloga Natàlia Salazar va decidir fer la seva tesi doctoral sobre el passat dels Prats de Rei. “El motiu que em va impulsar centrar la meva tesis en aquesta població van ser les troballes de les incripcions romanes descobertes al s.XVIII. Era una espineta que tenia i que no podia deixar córrer”, explica. Les excavacions arqueològiques van començar el 2013, coincidint amb unes reformes que es van fer al casc antic dels Prats de Rei, i s'han obtingut troballes que han confirmat que en època antiga, el poble va ser una ciutat ibèrica fortificada, que va créixer urbanísticament i va esdevenir una important ciutat romana. “Les troballes que hem obtingut són espectaculars, és un material ingent que ha sobrepassat les millors expectatives”, assegura Salazar.

Les troballes
L’exposició 'Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània', posa a l'abast del públic més de 50 peces de gran valor trobades en les diverses excavacions que s’han realitzat tant en dècades antigues com recentment. Entre aquestes destaca una moneda custodiada al Museu Comarcal de Cervera amb la inscripicó ibèrica 'Śigaŕa'.També restes d’estructures d’una muralla que, segons la directora de les excavacions, “confirmen l’existència d’un poblat ibèric fortificat a inicis del s.VI a.C”. Anys després “aquesta muralla va deixar de ser útil, el fossat es va reblir de manera intencionada abocant-hi uns dos metres de terres de diferent origen, i es va construir un barri fora dels murs, expandint-se així el nucli de Sigarra”.

Natàlia Salazar explica també que “s’ha documentat una gran varietat de restes arquitectòniques, com la base de columnes romanes, que demostren com la romanització de l’assentament íber entre els segles II-I a.C va anar acompanyada d’importants reformes urbanístiques amb la construcció d’edificis de caràcter públic romà”. Edificis com un fòrum, una basílica i un temple.

Fragment de ceràmica grega. Foto: Universitat de Lleda / Natàlia Salazar
Els nivells de sediment arqueològic excavats també han aportat la descoberta d’un conjunt de ceràmiques gregues, algunes de les quals les podem veure a l’exposició. “Són peces fabricades a Atenes, amb una decoració d’una qualitat excepcional, i per la quantitat i qualitat seria un dels conjunts de ceràmica valorats com un dels més importants després d’Empúries”, afirma Salazar.

Lauda sepulcral amb mosaic i crismó. Foto: Centre de Restauració de Bés Mobles de Catalunya / Ramon Maroto"
Finalment, com a peça destacada en aquesta exposició, d’entre la cinquantena que s’exhibeixen, cal parlar d’una lauda sepulcral amb mosaic. Es tracta de la coberta d’un sarcòfag amb restes de mosaic on s’identifica el motiu iconogràfic del crismó (anagrama de Crist en grec). Natàlia Salazar assegura que “és una peça històrica artística excepcional a nivell de tot Espanya, ja que en tot l’Estat només se n’han trobat 19 com a lauda amb mosaic, i 3 amb mosaic i crismó”. La troballa també confirma el marcat caràcter cristià de la necròpolis de la població, i segons criteris estilístics permet situar-la entre els segles IV i V dC, època en què es pot dir que la població era una important ciutat romana".

Natàlia Salazar estudiant ceràmica. Foto: M. A. Lladó

Natàlia Salazar assegura que els treballs a Prats de Rei no s’acaben aquí per què “creiem que encara hi ha més troballes per descobrir”, però que “ara hem de seguir estudiant tot el material que hem trobat i seguir amb la feina de restauració”. Afirma estar sorpresa “d’haver trobat amb tant poc excavat una quantitat ingent i qualitat excepcional de peces”.

Cicle de Conferències
Per apropar a tothom la història i les darreres conclusions de les excavacions que han tingut lloc en aquest municipi de l’Alta Anoia, s’ha organitzat el cicle de conferències 'Parlem d’arqueologia: el subsòl al descobert'. Totes les xerrades es faran el dijous del mes de juny, a l’Adoberia Bella d’Igualada, a les 20h, són gratuïtes i tenen l’aforament limitat.

Dijous 9 de juny, anirà a càrrec de Natàlia Salazar, de la Universitat de Lleida, directora del projecte científic Origen i estructuració del territori de Sigarra: de la prehistòria a l’època medieval, i comissària de l’exposició. Sota el títol Arqueologia polièdrica a Sigarra: la reconstrucció multidisciplinar de 2.600 anys d’història, presentarà les excepcionals novetats que han aportat les darreres descobertes arqueològiques als Prats de Rei, en tant que kilòmetre zero d’un projecte que vol impulsar i difondre el coneixement multidisciplinar del territori segarrenc.

Dijous, 16 de juny, serà el torn dels investigadors de l’equip Sigarra Anna Maria Perera, Víctor Sabaté i Anna Ten, amb la conferència Mots inscrits i mots escrits: l’arqueologia de les escriptures antigues a Sigarra. L’estudi de noms i paraules inscrits en pedra o escrits en pergamí i paper ha revelat l’existència de nous personatges i fets de la història segarrenca fins ara inèdits des d’època ibèrica fins a l’edat mitjana.

Dijous 30 de juny, els investigadors Gerard Costa, Marc Antoni Lladó i Ana Martínez, també de l’equip Sigarra, que explicaran de quina manera l’aplicació de tecnologies de la informació i del coneixement en l’estudi científic dels vestigis arqueològics, permeten oferir, en el marc de l’exposició, les primeres reconstruccions virtuals de l’enclavament al llarg de l’antiguitat i de les peces arqueològiques més rellevants. Ho faran dins la conferència titulada L’arqueologia, avui: tecnologia d’última generació per conèixer el passat remot dels Prats de Rei.