Jump to navigation
- De quines disciplines veniu i quins estudis heu cursat?A.V.: Vinc de Belles Arts, i després de fer de tot una mica... vaig arribar al disseny per accident, ja grandet, però ara trobo que totes les coses qua havia anat fent m'han servit molt per entendre un camp que abraça tantes coses com aquest.P.P.: Vaig fer el salt al disseny gràfic després d’haver passat pel batxillerat tecnològic i descobrir que estava perdent el temps, des de ben petit m’havien apassionat les arts, per què no estudiar-les? I així ho vaig fer, passant pel batxillerat artístic i posteriorment al Gaspar Camps, on vaig cursar-hi el grau mig i el superior de gràfica publicitària. A partir d’aquí segueixo formant-me, de forma autodidacta, sobretot entrant al món laboral.A.S.: Els meus primers passos com a dissenyador gràfic els vaig fer al Gaspar Camps, quan encara no sabia què era el disseny ni tot el que podia arribar a abraçar aquesta disciplina. La idea inicial era sortir del Gaspar Camps i cursar una carrera en Publicitat i Relacions Públiques, però vaig descobrir el disseny gràfic, i com si es tractés d’una revelació, vaig tenir clar que m’hi volia dedicar la resta de la meva vida. Conscient de l’abast de la tecnologia i la seva ràpida evolució en aquest sector, vaig decidir cursar un Grau Superior en disseny web, un perfil molt buscat i alhora molt útil per fer front a les necessitats comunicatives de l’actualitat. Per últim, aquest any he acabat un Grau Superior en Gràfica Impresa a l’escola Massana de Barcelona, enfocat sobretot al concepte i a la producció.M.P.: Vaig entrar al Gaspar Camps abans que els meus companys d’estudi, vaig passar del Grau Mig al Grau Superior, que és on ens vam conèixer. Sempre m’he preocupat d’estar al dia de les noves tecnologies aplicades al disseny gràfic, cosa que ens ha permès una millor optimització del temps i de la gestió dels recursos. Actualment m’estic formant a la feina; el disseny i la tecnologia evolucionen ràpidament, per tant no puc deixar d’aprendre, i internet està ple de professors.
- De quina forma neix Quartada?P.P.: Quartada neix abans de ser un estudi de disseny, quan els quatre components anàvem al Gaspar Camps i coincidíem amb les inquietuds del disseny i la passió per aquest, ens trobàvem a les tardes després de les classes per fer els treballs i per parlar i debatre sobre disseny. Després d’acabar els curs vam seguir quedant, ens presentàvem a concursos de disseny per veure si ens guanyàvem els primers “calerons” dissenyant; després d’alguns premis i unes quantes decepcions vam veure que havíem de pujar una mica el llistó i crear un estudi, treballàvem a gust, ens sortien idees molt bones, no estàvem lligats a res... no podíem desaprofitar les condicions ideals que se’ns havien presentat!A.V.: Llavors, aprofitant que des de La Coll@nada li van encarregar al Pau el cartell per la Festa Major del 2015, vam decidir a constituir-nos com a estudi.
- Treballeu sempre a vuit mans sobre un mateix projecte?A.S.: Quan es tracta de grans projectes com el cas d’una identitat corporativa o en aquells en els què necessitem molta creativitat, ens hi posem tots de cop, a vuit mans, d’aquesta manera les idees de l’un es poden fusionar amb les de l’altre, o poden provocar aquell impuls en la ment d’un dels quatre que acaba generant la idea que estàvem buscant.A.V.: Depèn del projecte. Al principi gairebé fèiem quatre projectes per cada encàrrec... però amb el temps estem aprenent a fer un ús més adequat del nostre temps i de les coses que a cadascú se li donen millor. Tot i així, el fet de ser quatre ens ajuda a sortir-nos airosos ràpidament d'aquells llocs on ens estaríem trencant el cap molt més temps.M.P.: Hem pogut comprovar que un projecte es manté més fresc i arriba més lluny si no hi treballa sempre el mateix dissenyador. Tot i així, el moment en el què ens trobem com a estudi i les diferències entre els projectes que ens encarreguen, han fet que desenvolupem una forma de dissenyar en la què ens dividim en petits equips i definim els líders de cada projecte per afrontar-los d’una forma més encertada i organitzada.
- Com és el vostre procés creatiu? Treballeu primer sobre esbossos? Primer busqueu conceptes bàsics? Teniu algun calaix d'idees que aneu acumulant?A.V.: Doncs des de Quartada creiem que la part més important és definir el concepte/idea del projecte. Primer intentem analitzar què és el què se’ns demana, qui és el client i a qui va dirigit. Després de fer una recerca d'informació construïm un mapa conceptual, i una vegada assolit això comencem amb la pluja d'idees, sense cap tipus de filtre...P.P.: Un cop definida la idea i els objectius, ens distribuïm les tasques en funció dels punts forts de cadascú, tot i treballar les tasques individualment els quatre en som partícips, aportant diferents punts de vista, suggerències, així aconseguim resultats molt bons i que treballant sol no s’aconsegueixen.M.P.: Preferim no tancar-nos en aquelles tècniques en les que ens sentim més còmodes, sinó agafar la que ens sembla més adequada per cada projecte, encara que això suposi el doble de feina, ja que una de les millors coses del disseny és que estàs obligat a aprendre constantment.
- En quin format o disciplina us trobeu més còmodes? Il·lustració, fotografia, infografia, audiovisual?P.P.: Normalment ens sentim més còmodes amb el que fa referència a les arts gràfiques, pòsters, logotips, maquetació…, però no per això ens tanquem les portes als altres camps, com l’audiovisual, 3D, branding… Sovint solen ser els projectes més interessants, ja que el fet de no dominar el camp ens suposa un repte afegit.A.S.: Un dels punts que estem intentant potenciar a l’estudi és el disseny web, ja que s’ha convertit en un dels mitjans fonamentals de la comunicació, si no estàs a internet no existeixes!A.V.: Una de les coses que ens van animar a ajuntar-nos com a equip va ser precisament que encara que tots tenim nocions de molts dels elements que s'utilitzen en el disseny, cadascú s’estava especialitzant en camps diferents. D'aquesta manera podem abastar moltes més feines i oferir un servei més complet.
- Vau produir un audiovisual sobre les noves tendències en el consum al detall per RetaiLink. Com vau desenvolupar el projecte?A.V.: Des de l'Ajuntament d'Igualada ens van encarregar el logotip i la maquetació del projecte, que és presentava a un concurs de la Unió Europea. Finalment el projecte va estar seleccionat i es durà a terme fins al 2018. Ens van encarregar una breu animació que expliqués de forma condensada i concisa algun dels punts del projecte. És per coses com aquestes que pensem que la feina d'un dissenyador no és fer coses boniques, ni decorar, sinó tenir una capacitat d'anàlisis suficient com per endinsar-te en un món que no coneixem per poder extreure’n les idees bàsiques...P.P.: Aquest va ser un encàrrec especialment “complicat”, ja que havíem de crear una animació on es reflectissin conceptes tècnics d’economia. Bona part de la feina va ser la d’entendre’ls i estructurar-los i un cop vam tenir una idea clara vam començar a definir-ne el guió i l’estil, marcat per la línia gràfica que vam desenvolupar pel projecte. Un cop vam tenir això ens vam posar a dibuixar, animar i sonoritzar tot el curtmetratge.A.S.: Com que el temps d’entrega era ajustat, ens vam haver de planificar la feina de manera que tots hi poguéssim estar treballant a la vegada sense haver d’esperar la feina de l’altre; així mentre un animava la primera escena, l’altre n’il·lustrava la segona, i el de més enllà ja estava buscant els efectes de so. Per tant, tots podíem treballar a la vegada en l’animació.
- Heu definit rols o en cada projecte les tasques de cadascú canvien?A.V.: Poc a poc les anem definint. Encara que en bastants casos qualsevol podria fer la feina dels altres, ens coneixem molt bé i deleguem la feina a qui se li dona millor. Fotografia i web són cosa del Soler i la Mariona, el lettering o les tipografies normalment recauen en el Perci, a mi sovint em toca la part més d'il·lustració…P.P.: Sí, a mesura que anem agafant experiència en el treball en equip ens repartim millor les tasques, tot i així tampoc tenim uns rols establerts, té els seus punts positius i negatius…A.S.: De fet, en la major part de feines, qui rep l’encàrrec lidera el projecte, sobretot per la confiança amb el client. Un cop definides les necessitats comunicatives i la idea conceptual del projecte, o fins i tot per raons de timming i organització, ens distribuïm les feines per executar-lo tal com tenim pensat.
- Hem vist part de la imatge de la nova cervesa de La Lenta, la Golden Koeman. Com ha estat el procés creatiu, a partir de quina idea inicial treballàveu, amb quines dificultats us heu topat?A.V.: Treballar amb els de La Lenta ha estat una gran experiència... Primer ens van encarregar el logotip de la seva empresa, una cervesera artesanal, i amb la seva primera cervesa ja ens van donar via lliure. Ens havíem d'encarregar del naming, el concepte i la imatge gràfica... podríem catalogar-ho com un projecte de branding, ja que hem desenvolupat tot el procés creatiu. Tenim molt respecte per algú que ens dóna tanta confiança i llibertat des d'un bon principi.El fet és que amb la primera birra ens vam arriscar amb el concepte: Optimista/Pesimista, una cervesa amb dos noms... i com que amb la segona ens van donar la mateixa llibertat a l'hora d’encarar el projecte, ens havíem de superar. Primer vam pensar el nom, acompanyat d'un esbós... i va ser llavors quan vam descobrir que es celebraven 25 anys d’aquell gol! Tot quadrava a la perfecció i moltes coses es van anar presentant amb la mateixa facilitat. Les solucions dels problemes que teníem sobre la taula semblaven estar esperant la resposta adequada... com és el cas de la xapa, que no podia ser res més que la pilota etrusco, la que es va utilitzar a la final de la Champions del 1992, a Wembley.
- Quin dissenyador seria el vostre referent?A.V.: George Lois. Tot i que no seria un dissenyador, estricament parlant, sinó més aviat un creatiu publicitari. Va ser un pioner en el camp de la publicitat i el disseny per la utilització de la imatge i la paraula per crear unes idees molt potents.P.P.: No tinc cap referent únic, admiro a molts estudis i dissenyadors coneguts, actuals i passats, com Clase Bcn, Mario Esquenazi, etc. També artistes, sobretot els dels moviments d’avantguarda. Són aquells que tracten el disseny o l’art com una eina, aquells que innoven en el món de la comunicació, que aporten el seu granet de sorra en la societat, aquells que han marcat el pas en el món del disseny i l’art.A.S.: Em sento identificat amb el Pau, no crec en un únic referent, al llarg del segle XX hi ha un gran nombre de professionals de diferents àmbits que han marcat un abans i un després en la història del disseny. Noms com Paul Rand, Milton Glaser i Müller Brockman han donat prestigi a la concepció de la figura del dissenyador, han impulsat una revolució en aquest sector tant jove, que com a molt té 200 anys d’història. Però més important que aquests gurús del disseny ho són les escoles (la suïssa, l’alemanya, …) que han definit les bases d’aquesta professió que tant ens estimem i han apostat pel disseny com a eina de canvi. Situant-nos a l’actualitat, m’atrau molt el procés creatiu i l’execució de projectes d’estudis com Extra!, Ladyssenyadora, Run i Forma&Co; crec que a casa nostra hi ha molt talent!M.P.: Segueixo la feina de freelancers que pengen els seus treballs a webs com Behance o Pinterest, són el lloc perfecte per descobrir nous talents i per estar al dia de les tendències del disseny gràfic. Un bon exemple, sobretot per aquells projectes que desenvolupem manualment, és l’estudi francès Zim&Zou, que treballen sobretot amb el paper per crear figures i escenaris volumètrics.
Web Quartada Estudi
