entrevista, Renaldo & Clara, música, pop, febrer, Lleida, Segrià, 2017, Surtdecasa Ponent

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Clara Viñals durant la nostra entrevista

Clara Viñals: "M'agrada posar referències al temps o al clima en les meves cançons"

Renaldo & Clara actuarà el proper dilluns 14 en el marc dels actes de la Festa Major de Capellades
Cristina Mongay
,
10/08/2017
Música
Renaldo & Clara és pura poesia musical. El grup està format per la Clara Viñals (veu i guitarra elèctrica), en Víctor Ayuso (guitarres i baix), l’Hugo Alarcón (teclat, guitarra i cors) i en Lluís Bestard (bateria). Tot i que la seva trajectòria va iniciar-se fa prop de deu anys, “lo seu” és confeccionar amb molta cura i sentiment cadascuna de les seves peces, sense pressa, a foc lent, amb molta delicadesa i elegància. El passar 11 de març van presentar a Barnasants el seu recent LP 'Els afores', que podrem escoltar el proper dilluns 14 a Capellades, de la mà de l'Associació d'Amics del Rock'n'Roll i Una Mica de Pop de Capellades, organitzadors de l'enyorat The Lemon Day. Parlem amb la vocalista lleidatana Clara Viñals de Renaldo & Clara!

- Com neix Renaldo & Clara?
El grup va sorgir l’any 2008 arran de tenir unes quantes cançons composades i tocar-les amb amics. Poc a poc es va anar creant el grup, amb varis canvis a la formació, i el 2009 vam editar el primer EP amb 'Quadrant Records'.

- I per què Renaldo & Clara? D’on ve el nom?
Quan buscava nom pel projecte vaig decantar-me per aquesta opció. La veritat és que no volia ficar-me com a nom artístic el meu propi nom i cognoms, era molt avorrit. 'Renaldo and Clara' és una pel·lícula surrealista dels anys setanta protagonitzada i dirigida pel Bob Dylan. El títol concordava amb aquest nou projecte, i així va ser com el vam agafar. De totes maneres, ens hem trobat en alguna ocasió que ens han pres per un duet i, òbviament, no és el cas! (riures) Però ens hem acostumat a aquesta confusió.

- De totes maneres, tots vosaltres heu estat ben connectats amb el món de la música, la cultura i l’art des de fa molts anys. Algun episodi determinant per acabar decantant-vos per la música?
Personalment sí que fa temps que estic vinculada amb el món de l’art i la cultura, però des de sempre he preferit la música. Recordo que a l’institut, amb tretze anys, tocava amb les amigues i ens ho passàvem tan bé que des de llavors crec que ja vaig tenir clar que m’encantava tot el que implica tenir un grup.

- És complicat fixar-se etiquetes, i més un mateix, però, com definiries el vostre estil musical?
Tot i que se’ns ha etiquetat en alguna ocasió com un grup amb tocs folk, el nostre estil és el pop. Un fa una mica a partir de les fonts que beu sense voler, barreja maneres de fer diferents, però sobretot, en el moment de triar el nostre estil, estem d’acord amb pop.

- Les 10 cançons recollides a ‘Els Afores’ són escrites per tu mateixa. En què t’has inspirat a l'hora de composar-les?
La veritat és que no tinc cap tipus de ritual a l’hora de compondre. Sovint ho faig a partir de versos, d’una idea solta, i a partir de llavors ve la lletra i la música. Però en altres ocasions primer ha vingut la melodia i després el missatge. Cada cançó neix sent un misteri. No obstant això, sí que he de confessar que tinc certes “manies” o tendències que incorporo en molts temes. Per exemple, referències del temps que fa, del clima o de llocs concrets on passen les històries, trets que ajudaran a ficar-se en situació.

- A qui deveu la portada del nou disc?
Es tracta d’un disseny d’en Guillem Ruiz, en Jove Guille. Ell ja havia col·laborat amb nosaltres amb els altres àlbums i és un gran il·lustrador i amic. I ha captat a la perfecció, i ha transmès amb colors, la música que ara presentem.

- Amb quina cançó del nou disc et quedaries? Quina és la ‘nineta dels teus ulls’?
És molt complicat triar, són com els meus fills, les cançons! (riures) Amb la que m’ho passo molt bé és amb 'Fent amics', el single, sobretot pel joc que tinc amb la guitarra. També m’agraden molt 'Monument', especialment per la lletra, 'Llindar Absolut'...

- Com veus el panorama musical lleidatà i català del moment?
Cada vegada el veig millor. Hi ha molts grups que fan bona música. Pel que fa a Lleida en concret, crec que els grups ja no es posen les barreres mentals que es posaven abans i hi veuen més enllà de la ciutat i surten a tocar fora. Això és molt important per normalitzar les coses.

- Com t’has sentit actuant fora de l’àmbit ponentí?
La veritat és que molt bé! Des del primer EP que hem tocat molt més fora de Lleida que allà. La gent al principi potser sí que ho trobaven curiós que fóssim de Lleida, però això són tonteries i cada cop sentim menys comentaris d’aquests. En general agrada molt l’accent lleidatà, per la resta de Catalunya fins i tot té un punt exòtic, o almenys això ens han dit alguna vegada.

- Alguna anècdota a ressaltar que t’enduguis dels concerts?  
Durant les primeres actuacions, al voltant del 2010, al final d’un concert van venir dos nois a explicar-nos que s’havien emocionat moltíssim escoltant-nos i que havien plorat durant l’actuació. Ens vam quedar bastant parats. També ens encanta poder coincidir i compartir escenari amb grups que admirem, com per exemple fa uns anys amb Single.

- Et veies, fa deu anys enrere, dedicant-te professionalment a la música?
De petita em veia tocant, això sí! La música ha estat i és molt important en la meva vida.

Més informació: 

A

També et pot interessar