Jump to navigation
- Com ha estat l’adaptació d’una obra clàssica de la França de 1672 a la Catalunya de 2016?Nosaltres teníem moltes ganes de treballar el text original d’un clàssic i servir-lo tal qual. El que hem fet és esbrossar una mica el text, és a dir, retallar-lo, però totes les escenes es mantenen exactament igual, les que hi ha a l’original es mantenen al nostre espectacle. El que passa, per exemple, és que a l’acte quart hi ha vint fulls i al nostre un, a part de l’adaptació dels personatges que a l’obra original en són 13 i nosaltres l’hem reduït a 8. Pel que fa a la part més actual, hem agafat els matisos que Molière criticava en aquella època, bàsicament un filòsof del qual se’n reia.
- El personatge protagonista de l’obra no és un filòsof, sinó un tertulià...Nosaltres, al traslladar-ho als nostres dies, vam veure que els filòsofs actuals no són tan coneguts i ens vam preguntar quins serien els filòsofs d’avui en dia i així vam arribar als tertulians. Com que de tertulians n’hi ha de tota mena: premsa escrita, televisió... vam arribar a l’adoctrinador de tertulians que és aquest que els aglomera tots en una taula, els hi llança el bistec i poden parlar de qualsevol cosa amb més o menys fortuna. El personatge de Trisotin de l’obra original en la nostra adaptació és el senyor Cunill que algú li pot sonar i en la versió castellana és el senyor Pedro Jete.
- Com heu caracteritzat aquests 8 personatges?Va ser una mica una bogeria perquè en el moment que vam dir "anem a fer un clàssic que sigui comèdia", ‘Les dones sàvies’ ho aglomerava tot i a més ens agradava molt el text i del que parlava. Acaba sent un embolic familiar, el pare vol casar la filla amb un, la mare vol casar al fill amb l’altre, la mare està embadalida amb els tertulians que li diuen com ha de ser l’estil de vida i el pare només vol menjar i viure bé i que la filla es casi amb el xicot de qui està enamorada, és un "culebrón" d’aquella època. En el moment de fer la dramatúrgia vam fer un anàlisi amb el Lluís Hansen i vam veure si era possible fer-ho amb dos actors perquè, per exemple, al final els 8 personatges estan en escena. Quan vam començar a assajar va ser molt dur perquè havíem de fer personatges molt diferenciats, és "puro teatro" com diríem nosaltres, som dos nois i un biombo. Ens ajudem molt d’elements d’atretzzo, però tampoc tenim grans vestuaris perquè no ens dóna temps de canviar-nos. El dia abans d’estrenar no teníem ni idea de si a la gent els hi agradaria o si s’entendria, però sí! Jo crec que el que més bé està anant de l’espectacle és aquest joc, la gent veu a dos actors suant la cansalada amb pocs elements i explicant una història de la millor manera possible que sabem.
- D’on va sorgir la parella escènica amb l’Enric Cambray?Amb l’Enric fa molts anys que ens coneixem, vam estudiar junts a l’Institut del Teatre, som de la mateixa promoció tot i que ja ens coneixíem d’abans. A l’acabar l’institut vam fer un espectacle que es deia ‘Els guapos són els raros’ que era una obra per acostar la gent jove al teatre que és el públic que trobem que falta o que no se’ls hi ofereix teatre que els hi pugui interessar. Som els dos cul inquiets i ens agrada anar provant coses; aquesta va ser una idea meva que portava al cap des de feia temps i un dia ens vam trobar, li vaig explicar i ens vam animar.
- Un clàssic sempre espanta una mica, a quin públic va destinat?Saps el més bonic que estem veient ara que estem fent la gira? Que hi pot venir tothom! Un dia vam anar a un institut amb joves i ho parlàvem, si vens amb la família t’ho agraïran perquè us ho passareu tots bé, si vens amb la novia o amb el nuvi t’ho passaràs bé igual perquè és un espectacle d’una hora i tres minuts que no és molt llarg. I és divertit perquè fem un joc -ara faré una mica d’spoiler-, fem la taula del 5 per 10 que pots contestar qualsevol pregunta que et facin amb una resposta que quedi bé i que sovint és buida de contingut que és una mica l’ordre del dia, no només en tertulians, sinó polítics, etc.
- L’obra ha rebut molt bona crítica...Tot el que ha passat amb ‘Les dones sàvies’ és com una sorpresa. Ni ens esperàvem que tingués tan bona acollida, ni que el públic omplís la sala amb tan poc temps ja que en cinc setmanes vam tenir ple, ni ens esperàvem la gira que estem fent per tota Catalunya, ni que féssim una versió en castellà que vam estrenar fa poc al Festival d’Almagro. Tot són sorpreses i alegries i això mola perquè, quan un espectacle està així tocat per una vareta màgica, nosaltres l’estem fent com si encara fos el primer dia. Com més gent pugui veure i conèixer "les Sàvies" i les seves tertúlies nosaltres contents!
- Teniu molts més espectacles programats?Ens ve una època molt heavy per dir-ho suau perquè al setembre fem mig vacances amb només el bolo de Collbató que ens ve de gust fer. Però octubre i novembre estem de dilluns a dijous a El Maldà, la sala on vam estrenar farà un any a l’octubre i de divendres a diumenge fem gira per tot Catalunya, hi ha setmanes que fem 16 funcions seguides, és una animalada! És una funció que ens fa feliços i que cada dia és nova; el públic no ho sap, però pels actors només som dos i cada dia passen coses. Si no hi és l’altre no hi ets tu i si no hi ets tu no hi és l’altre. Llavors si un dia a un li passa una cosa, només hi ets tu per solucionar-ho, si l’altre està més dispers, l’altre l’ha d’enganxar, és molt bonic perquè mai pots estar relaxat en aquesta obra. Cada dia és un món, un dia està en una plaça de poble amb 300 persones i l’endemà estàs a El Maldà amb 50, t’has d’adaptar a l’espai i a la gent. Mentre ens vulguin, nosaltres anirem fent.
- Mes enllà de ‘Les dones sàvies’, quins altres projectes tens entre mans?Just acabo "les Sàvies" que començo a assajar un altre espectacle que s’estrena a Barcelona al febrer de l’any que ve, però no el puc dir encara perquè no s’ha fet públic. I la intenció és que "les Sàvies" continuïn, depèn si hi ha més bolos a Catalunya o si ens anem a fer "les Espanyes" a Madrid, està tot una mica obert. Les ganes hi són i la resposta a Almagro va ser bona, així que tenim esperança perquè arribi a arreu del territori.
