Els articles més llegits

Foto: 

Surtdecasa

Els 10 articles més llegits del 2017 a les Terres de l'Ebre

Recollim les entrevistes i reportatges que més èxit han tingut entre els lectors i que contribueixen a transformar la nostra societat
Surtdecasa Ebre
,
27/12/2017
Activa't
S'acaba l'any i volem repassar el bo i millor que ens han donat aquests dotze mesos del 2017. Què difícil és resumir un any amb un sol article! Hem volgut fer un recull d'aquells reportatges o entrevistes que més èxit han tingut enguany. Aquests articles han entusiasmat els lectors i han estat compartits a les xarxes socials per milers d'usuaris. Si encara no els havíeu llegit, ara podeu fer-ho!

1. Espais desconeguts que tenim ben a prop
Les Terres de l’Ebre són un bagul ple de joies naturals. Algunes, les més característiques, les coneixem des de sempre. D’altres, ens permetem el luxe de descobrir-les a poc a poc, com si el fet de conèixer el territori pam a pam no ens permetés gaudir-lo com pertoca. Però les sorpreses naturals apareixen a les nostres terres rere cadascun dels racons que les conformen. A Surtdecasa hem fet un breu llistat amb alguns d’aquests tresors poc coneguts i que val la pena descobrir.
Llegeix-lo aquí!

2. Entrevista a Tomàs Bes, un dels últims combatents
Tomàs Bes Samper (Batea, 1918) passa els seus dies en una residència per la gent gran a Gandesa. Aixecar-se, esmorzar, passejar, dinar, mirar records, conversar, sopar, dormir. Tots els dies són iguals, però diferents. El relat sobre la seva experiència al front marca la cronologia dels seus records. La moralitat. El seu concepte del bé i el mal. Tot i els seus 99 anys, manté l'esperit d'un home que "sempre ha intentat fer el bé" - em diu només arribar - qui va veure la seva joventut truncada per la Guerra Civil. Milers d'anècdotes li vénen al cap: La vida dels seus pares, la dels seus parents de Vall-de-roures, la d'una noia amb una gallina , la d'un maset aïllat a la muntanya, la d'un general que el va tractar com un amic... Són històries que els néts dels soldats hem sentit gairebé calcades. Però que en cada boca prenen cos. 
Llegeix-lo aquí!

3. Entrevista a Dorian Royo
(Aquesta entrevista i la fotografia ha estat esborrada per desig de la persona entrevistada)
 

4. Entrevista a Pili Sanmartin, cultura del vi, arts i paisatge
Pili Sanmartin (Gandesa, 1982) aporta la seva saviesa femenina a un projecte de tradició centenària, el Celler Bàrbara Forés de Gandesa. Filla de Carme Ferrer i Manolo Sanmartín, és la sisena generació d'una família dedicada al cultiu de la vinya i l'elaboració del vi. Diplomada en Educació Social i Màster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, actualment es prepara per a ser sommelier, mentre aporta una nova perspectiva a l'ofici, establint diàlegs entre la cultura del vi, les arts i el paisatge. Hem volgut conèixer quines són les respostes que la terra i el vi han portat a la seva vida, sobretot des que va decidir tornar a Gandesa el 2014.
Llegeix-lo aquí!

5. Entrevista a Gal·la Sabaté, una actriu jove amb molta projecció
Aquest any va representar ‘Nina’, basada en ‘La Gavina’ de Txèkhov, a la sala Atrium de Barcelona i al setembre es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb l’obra ‘Desig sota els oms’ dirigida per Joan Ollé. Gal·la Sabaté (Horta de Sant Joan, 1993) entra trepitjant fort a l’escena catalana. La crítica ja l’assenyala com una actriu a qui caldrà seguir-li la pista. A Surtdecasa l’hem volgut conèixer una mica més.
Llegeix-lo aquí!

6. Les expressions ebrenques en perill d'extinció
"Crec que m’apassiona la filologia –en el meu cas, la catalana– perquè aplega tots els vessants de la nostra cultura: la llengua, la literatura i la història del nostre poble. Cal posar de manifest que són uns estudis molts complets i transversals". Amanda Ulldemolins (Alcanar, 1991) va presentar 'El model d'estàndard occidental al Telenotícies de TV3' com a treball de final de màster, una tasca que serveix per reivindicar la presència del català occidental en els mitjans nacionals. Ara, mentre ultima la presentació de la seva tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, ens descobreix algunes curiositats del tortosí, la llengua que parlem a les Terres de l'Ebre.
Llegeix-lo aquí!

7. La història del cinema a les Terres de l'Ebre 
Ha estat una de les grans exposicions de les Terres de l'Ebre pel que fa a la cultura més contemporània, l’exposició 'Aquelles tardes... 120 anys de cinema a les Terres de l’Ebre'. La mostra va recuperar uns espais on la vida transcorria entre ombres mentre es vivien grans il·lusions. Uns espais, almenys la major part d'ells, avui desapareguts i en els quals, els que hi assistien assíduament, grans i petits, en guarden alguns dels seus millors records. El cine, alhora espectacle, art i comunicació, és capaç de representar tant escenaris de la vida quotidiana com de generar móns de fantasia o de terror. Les seves imatges i guions han marcat sis generacions d'ebrencs, des que fa 120 anys es van estrenar les primeres projeccions a Tortosa fins a l'actualitat amb els multicinemes d'Amposta i Roquetes o les sales del Circuit Escarceller a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. 
Llegeix-lo aquí!

8. Entrevista a Manel Ollé, professor col·leccionista
Arqueòleg de paraules en perill d'extinció, col·leccionista, curiós, i sobretot un transmissor i conservador de coneixement. Manel Ollé (Ulldecona, 1954) ha fet de la seva vida una entrega al seu entorn, a fer de pont entre el món que s'acaba i el que comença. Entre els sabers dels grans i els dels més joves. Aquest intercanvi entre professors i alumnes, pagesos i joves del segle XXI, l'ha fet arribar a la conclusió que el coneixement no està només a l'aula. Ara, després de deixar enrere la seva etapa com a professor a l'Institut Joaquim Bau de Tortosa, està escrivint la tercera part d'una trilogia, encara inèdita, en la que agafa com a escenari l'anomenada serra de Godall, una muntanya que va de la Creu del Coll fins a Sant Joan del Pas. Escenaris propers que han estat també els d'algunes de les seves obres anteriors com 'Macianet, el ventallenc' o 'El llibre de les abelles'. Hem parlat amb ell en el marc d'un Esmorzar Savi.
Llegeix-lo aquí!

9. Entrevista a Begonya Ferré, l'ofici de bibliotecària al segle XXI
Aquest any es van complir 10 anys de la inauguració de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes. Begonya Ferré (Benifallet, 1977) no només l'ha vista néixer i créixer, sinó que l'ha convertida en el principal equipament cultural de Roquetes. Un espai que s'ha caracteritzat per obrir-se a totes les entitats i associacions del municipi. Ferré està convençuda que si algú posa els peus a la biblioteca té moltes més possibilitats de caure en la temptació d'agafar un llibre, que si no ho fa. Per això, la seva política i la seva frase sempre ha estat: veniu. "Moltes vegades em diuen que sóc com una botiguera, si no teniu el llibre que demanen, en busquem d'altres, l'objectiu és que ningú marxi sense la seva lectura", assegura. Ni despatxos, ni cadires, li agrada estar en moviment i donar la benvinguda. Hem parlat amb una dona entusiasta que ha donat un gir a la vida cultural de Roquetes.
Llegeix-lo aquí!

10. Les cançons i els paisatges
Per què no aprofitem les estones lliures per sortir de casa i contemplar llocs propers des d’una perspectiva diferent? Et proposem un joc: relacionarem 10 llocs de les Terres de l'Ebre amb cançons d'artistes ben diferents que ens evoquen aquell espai concret. Algunes parlen directament del lloc en qüestió, altres hi tenen alguna relació directa i n'hi ha que senzillament ens han inspirat. Aquí les tens!
Llegeix-lo aquí!


(+) Entrevista a Vicent Guimerà
Vicent Guimerà (Ulldecona, 1981) parla de pressa, com si el món s'acabés. Vol conèixer-ho tot, fer-ho tot, aprendre-ho tot. L'Estrella Michelin rebuda enguany reconeix l'esforç i la constància d'aquest cuiner de 36 anys que va començar als 24 i que ha anat construint un restaurant pas a pas. I tot això, després de molts anys picant pedra -mai millor dit perquè el seu restaurant està ubicat al barri del Castell, prop de les pedreres que separen Ulldecona de la Sénia-. Un lloc envoltat d'oliveres, fora de tot centre urbà, però que ha aconseguit que les persones recorrin quilòmetres per trobar aquest oasi gastronòmic que ha fet de la galera el seu producte més preuat. Hem volgut fer un recorregut per la passió de Guimerà, des dels seus inicis fins a l'actualitat.
Llegeix-lo aquí!

 

 

A

També et pot interessar