Jump to navigation
- Poesia o crit?Poesia. Ningú escolta els subtítols d'un crit, tot i que a vegades la poesia s'ha de recitar cridant.
- Recordes la primera vegada que vas tocar una guitarra?Va ser fascinant. Però encara recordo amb més intensitat quan vaig assolir la comprensió de tres acords i quanta alliberació hi havia en les infinites possibilitats d'utilitzar-los, en quina increible quantitat de cançons es podien harmonitzar i quantes melodies es podien fer.
- Has aconseguit els objectius que t'havies marcat des que et vas traslladar a Barcelona?No em vaig traslladar a Barcelona per cap objectiu. Tenia la sensació que no importava on anés i a Barcelona m'hi vaig sentir com a casa. Per la gent, la cultura i l'esperit. Va ser després quan potser, amb la nova perspectiva des del nou lloc alguns objectius es van dibuixar com a més importants. Ho ha estat per exemple, parlar l'idioma, continuar una vida on intento oferir tant o més del que rebo amb respecte i valors, com si es tractés d'un joc de miralls.
- Com a fuster construïes esglésies de fusta, què et va semblar gravar l'EP 'Blood' en una església de Barcelona? Vaig estudiar de fuster quan era jove i d'aquests estudis he après principis que després s'han afiançat en la meva forma de fer com a músic. Els valors d'una creació des que la comences fins que l'acabes. Busco el mateix esforç amb les cançons. Ja havia gravat en el barri on residia perquè el so era genial! Aquests edificis han estat construïts per transportar i reverberar el so, construïts per al so celestial. S'hauria de poder tocar més música en aquests espais, aprofitar el motiu pel qual s'ha dissenyat. Em vaig sentir molt privilegiat de tenir-ne l'oportunitat.
- Encara treballes de fuster?Sí i no. Ara com ara agafo solament projectes d'amics propers, especialment aquells treballs que per ells suposen un somni pel qual potser, no tenen els mitjans o la intuïció per fer-lo realitat, aleshores m'hi poso. Crec que sempre treballaré amb les mans, ja sigui fent una casa o tocant una guitarra.
- Tocar una versió com ho va ser 'Qualsevol nit pot sortir el sol' creus que implica tocar sobre un rol creat o contribueixes a crear alguna cosa nova?Tocar 'Qualsevol nit pot sortir el sol' de Jaume Sisa ha estat una gran responsabilitat. Sé com d'especial és per amics molt propers i com ho va ser per a mi quan la vaig escoltar i entendre què evoca. Curiosament, em vaig veure com un membre més del cor, interpretant aquest cant a l'acceptació. La imaginació i la creativitat sempre haurien de ser benvingudes. Per tant, diria que la invitació que se'm va oferir a formar part de 'Catalunya Experience' va ser una crida per contribuir amb una nova creació.
- Trobes a faltar Nova Gal·les del Sud?Hi torno de tant en tant per fer-hi gires. Si hagués de dir alguna cosa seria la de conduir durant tot el dia i creuar-te solament amb un o dos cotxes. Quan et dirigeixes des de l'oest cap al centre i sents el cel sense fi, sents el poder de la terra vermella i no hi ha cap altra persona en quilòmetres a la rodona.
- Tenint present les teves cançons, de quines n'estàs més satisfet?Impossible dir-ne una! Acostuma a ser la darrera composició acabada o la propera que creo just abans de passar-hi llavis i dits.
Steve Smyth
