Goretti Martínez
,
31/01/2016
Arts

Sitges declara el seu amor a Ramon Casas

La ciutat ha iniciat la celebració de l’any Ramon Casas amb la dedicació de la peça del mes dels seus museus a dues obres de l’artista

Foto: 

Wikipedia
Autoretrat de Ramon Casas
Voldria que em passés com al personatge interpretat per Owen Wilson a la pel·lícula de Woody Allen ‘Midnight in Paris’ només per veure com dibuixava Ramon Casas. Imaginem-ho només per un moment, ara que ningú ens ho impedeix. Passeges al capvespre per la vila de Sitges, puges pel Racó de la Calma i, mentre passes a la vora de la casa taller de Santiago Rusiñol (bon amic de Casas), un carruatge s’atura al teu costat i et deixa pujar. Per qui sap quina màgia o deliri, apareixes amagat en un racó del Cau Ferrat espiant amb bona fe una conversa a tres bandes entre Rusiñol, l’industrial americà Charles Deering i Ramon Casas, que dibuixa amb precisió els trets del rostre d’una venedora de loteria de Barcelona, la que anys després seria la seva dona.

Com ho feia? Com plasmava aquelles cares de mirada cansada, d’ombres perfectes, de realisme màxim, amb el traç de l’impressionisme? Com dibuixava la llum i la foscor sobre els cossos? Com ha aconseguit que alguns personatges com Eugeni d’Ors, Josep Llimona, Azorín o ell mateix apareguin al nostre imaginari en els seus retrats al carbó?

Retrat d'Eugeni d'Ors

Ramon Casas (1866 – 1932), barceloní de família benestant, va deixar els estudis convencionals als onze anys per dedicar-se al seu talent innat: el dibuix. Després de col·laborar en revistes com L’Avenç, de la qual va ser cofundador, es va instal·lar a París, on va estudiar al taller de Carolus-Duran. A la tornada es va convertir en un dels pintors més cobdiciats de la societat burgesa barcelonina.

Un retrat d’Alfons XIII que no va convèncer a la família reial en “no mostrar cap signe d’autoritat i presentar un conjunt més burgès que cortesà” (Modernismo98y14) el va portar l’any 1905 a un contacte més directe amb Charles Deering, que havia mostrat molt d’interès per aquell retrat. El milionari nord americà va convidar Casas a viatjar pels Estats Units i Cuba i, a la tornada, van anar plegats a Sitges. Deering va quedar fascinat per la vila i va comprar l’antic hospital per a rehabilitar-lo i convertir-lo en la seva residència, a la qual va anomenar Maricel inspirant-se en l’obra d’Àngel Guimerà. El mecenes, agraït com estava, va regalar a Casas un edifici dins del conjunt, al costat del Cau Ferrat, la casa i estudi del seu amic Santiago Rusiñol, que en l’actualitat és un museu sobre el qual us n’hem parlat a Surtdecasa Penedès.

Sitges ha iniciat la celebració de l’Any Ramon Casas amb la dedicació de la Peça del Mes dels seus museus a dues obres de l’artista que formen part del fons del Cau Ferrat: l’oli del Ball al Moulin de la Galette (1901-91) i la carta de 1890 de Ramon Casas a Santiago Rusiñol, on li anuncia la seva arribada a París. El Ball al Moulin de la Galette és una de les obres més emblemàtiques del Cau Ferrat. Està situat al Gran Saló del Cau i és de les peces més sol·licitades dels Museus de Sitges en préstec a exposicions temporals. La carta forma part del primer volum dels Àlbums de records de l’artista.

L’Any Ramon Casas a Sitges es commemorarà per celebrar el 150è aniversari del naixement de l’artista amb diferents iniciatives que volen posar de manifest el paper i la figura de Casas i els seus lligams amb la ciutat, on va ser propietari de Can Rocamora, l’edifici que enllaça el Cau Ferrat i l’actual Museu de Maricel. La seva obra està àmpliament present a les col·leccions dels Museus de Sitges: al Cau Ferrat hi ha 15 olis i 80 dibuixos, mentre que al Museu de Maricel hi ha tres dibuixos, un oli i un plafó de rajoles. Un dels actes principals serà l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada, prevista per finals d’octubre. La mostra estarà comissariada per Ignasi Domènech i Francesc Quílez i organitzada pels Museus de Sitges i reunirà una col·lecció de l’obra de Casas i el seu temps. Estarà acompanyada d’altres activitats paral·leles, com un itinerari per l’obra de l’artista al Cau Ferrat i el Museu de Maricel, a més de conferències i concerts.


Cartell de l'artista per a Codorniu

Ramon Casas és una autèntica icona de la pintura catalana i una de les figures més destacades del Modernisme. Com expliquen des de l’Ajuntament de Sitges, “la seva obra ha esdevingut un referent cabdal de la modernitat importada de París, de la visió social de les multituds, d’una determinada manera de copsar la figura femenina i del potencial publicitari del cartellisme”. La seva àmplia galeria de retrats dels personatges de la vida social retratats al carbó i els nombrosos cartells del que és autor van contribuir a la seva popularitat i visibilitat com artista. L’obra de Casas atreu l’atenció de tota mena de públics captivats per la seva força, expressivitat i qualitat. Les facetes menys conegudes de mecenes, col·leccionista i viatger arrodoneixen el perfil d’un artista apassionat per l’art, la modernitat i la bona vida.

Més informació: 

També et pot interessar