Jump to navigation
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena. Com la del Pinotxo, en l’interior de la qual encenia una espelma i projectava mil ombres per fer sentir el desterro en la foscor més petita, i el món de les imatges més gran.
La primera pel·lícula que recordo va ser 'E.T. el extraterrestre'. Vaig atravessar moltes emocions durant la projecció! Només tenia ulls per la pantalla i alguna cosa dins meu em deia que el món de fora desapareixia mentre jo estés allà dins. M’hi va portar el meu germà i la seva nòvia, i jo tenia 8 anys. Em va impressionar la foscor compartida i tanta llum en forma d’història a la sala gran del Casal. Rondaven els anys ’80 i llavors, aquella sala de fusta versàtil, tant s’omplia d’imatges en moviment com de balls de disfresses. I sí, era com entrar dins l’estómac d’una balena i viatjar estant quieta!
Va ser l’inici de les sessions matinals dels diumenges amb les amigues, poder dur un bolso per guardar-hi les monedes que costava entrar-hi, i una certa sensació d’autonomia. També van ser temps d’evitar el senyor que anava a les sessions a veure a quina nena es podia acostar en la penombra de la projecció a pertorbar l’experiència meravellosa que es desplegava a través de la llum. Algun mastegot i insult li van caure, i la força de la pel·lícula continuava.
Van passar 5 anys i llavors m’hi va acompanyar la meva germana, al cine. Ja va ser al Bogart, on tenien lloc les sessions del cine-club i vam veure 'El contrato del dibujante'. En aquell moment em va corprendre la història, l’estètica, la música i una sensació d’entrar al món dels adults que m’ha acompanyat sempre des d’aquell dia: una experiència de profunda intimitat quan estic en una sala de cinema. I sempre més m’ha agradat anar sola al cinema, perquè m’embolcalla el més semblant a aquella vivència iniciàtica, estètica i de goig en solitari.
Durant els meus anys de formació i aprenentatge universitari, la meva escola de cinema va ser el Cineclub, tant pel que fa a la cultura cinematogràfica setmanal com la gran experiència creativa que em suposava col·laborar en la llavors anomenada Mostra de curtmetratges: barra lliure per explorar i proposar, jugar i intervenir el teatre Cal Bolet, ja fos amb fotocòpies, papallones titil·lants de paper o creant el logo de l’entitat. Els companys de Cineclub van possibilitar que fos un pretext creatiu, generador d’experiències i un espai per aprendre i gaudir juntes. Llavors, la balena es va omplir de gent molt bonica!
Marta R. Peribáñez Artista
Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.
