,
16/03/2015
Cinema

Timbuktú

Un crit a mig camí entre la desolació i l'esperança

A tots encara ens retrona a les orelles el brutal episodi a "Charlie Hebdo"... Ja fa temps que el gihadisme és notícia cada dia pels seus actes fanàtics, absurds i salvatges. Aquest moviment fonamentalista islàmic aplica la xaria amb màxima rigidesa: prohibeix tota manifestació lúdica, cantar, tocar qualsevol instrument, escoltar música, fumar i, fins i tot, jugar al futbol o mostrar les mans... De com aquesta intolerància afecta les dones ja no cal ni parlar-ne. 

Timbuktu mostra tot allò d'irracional que té l'integrisme islàmic i ho fa des d'aquesta ciutat maliana. La pel·lícula, dirigida pel maurità i musulmà Abderrahmane Sissako, proposa el laïcisme com a acte de resistència, en la mesura que la justícia, la llibertat i la igualtat no poden estar mai sotmeses a un acte de fe ni a cap déu, pertanyi aquest a la religió que es vulgui. En aquest cas es dissecciona el gihadisme amb cura però amb contundència, evidenciant  la darrera de les imperfeccions humanes. Un dels encerts del director és mantindre una distància prudent amb tot allò que resulta obvi i s'allunya de fer poesia amb les misèries dels personatges. Tot i això, la potència salvatge de les imatges acaba derivant en un relat contundent i lúcid. 

Guanyadora de 7 premis César, entre ells millor pel·lícula i millor director. Nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. 

Dijous 19 de març a les 20:15h. Sala Zazie
Divendres 20 de març a les 22:15h. Sala Zazie

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.