Jump to navigation
La Cursa dels Falcons s'ha convertit ja en un acte més dins l'aniversari que l'entitat vilafranquina celebra durant els primers dies de desembre i que necessita més dates per poder encabir tot el munt d'actes que duen a terme. Jo vaig poder gaudir-la un parell de vegades al començament. Quan encara era l'inici d'un projecte nou i la fal·lera de córrer tot just començava.
Es tracta de 10 kilòmetres amb sortida a la pista d'atletisme de Vilafranca i arribada al mateix lloc. Surts en direcció a la riera de llitrà per la mateixa pista d'atletisme. Bon lloc perquè el grup s'estiri i poder encarar la zona de corriols sense empentes i amb seguretat. Surts al camí de la Torres que molts de vosaltres feu servir per entrenar i talles per la carretera de Sant Martí en direcció a la muntanya de Sant Pau. Llavors arriba la principal motivació d'aquesta cursa: la pujada als dipòsits. 500 metres a mort i mel amb rampes de fins al 23% i que mai baixen del 14%, per tant un trenca cames que us heu d'agafar amb tranquil·litat i reservant forces perquè tan sols és la primera esbufegada de la jornada. Quan acabes la pujada ja trenques a l'esquerre per passar de nou entre corriols estrets i frondosos (per mi, la part més maca del recorregut) i anar a petar al Cim de Sant Pau per baixar, no sense cura, fins a l'ermita i encara la forta baixada que també tots hem fet en direcció a Vilafranca. Abans d'arribar als 'camps del senyor Pere' o el pati de 'Cal Mencia' segons com ho hàgiu après, us faran girar a la dreta per tornar a pujar a l'ermita de Sant Pau per les temudes escales de fusta que salven un bon desnivell abans de coronar de nou la muntanya. Un bon lloc per gaudir dels corredors i la zona més 'hooligan' de la cursa. Just a dalt de tot de la muntanya, és el moment doncs, de començar a baixar de nou i tornar a baixar per la baixada dels dipòsits. Bon moment (si no ets un boig baixant) de contemplar l'skyline de Vilafranca i les magnífiques vistes que ens deixa les vinyes pelades del fred hivernal. Però sense entretenir-se massa que encara hem de tornar pel camí que ens durà fins a la zona esportiva per anar a trobar l'arc d'arribada situat dins la pista d'atletisme. 10 kilòmetres que no et serviran per fer marca personal, tot al contrari, però si pensats per gaudir de les vistes que ens dóna la muntanya de Sant Pau.
Això sí, aconsello que abans de fer la prova, aneu a pujar els dipòsits un parell de vegades 2 o 3 setmanes abans del dia 29 de desembre. Més que res, perquè sapigueu de quin mal heu de morir, hehe. I el més important de tota la cursa i que dóna sentit a tot allò que fem: la butifarra amb seques, pa torrat i un bon got de vi del qual podrem gaudir a l'arribada. El 'recovery' per excel·lència!
Si encara ets dels pocs a qui no li ha picat el cuquet, si ets dels que comença a pensar que els caps de setmana s'han d'aprofitar de forma diferent o si per cas ets dels que està fart d'anar a curses on no has trobat tot allò que t'havien venut, aquí trobaràs suggeriments per fer esport a tots els nivells.
