Jump to navigation
El cafè de mitjanit és un refugi. Pretén informar, ser un pou d'opinions, un lloc agradable on tot és veritat, mai es menteix. Així doncs, aquí només podreu trobar tot allò que penso, sento i sé.
M'estimo Lleida, és la meva ciutat, fa 26 anys que respiro el seu aire, la seva boira, el seu fred, la seva calor, gaudeixo dels seus núvols i de la seva gent. Però, sempre hi ha un però, també m'estimo un tipus de música, el rock. I aquí a la meva ciutat, i ho dic clar, el rock té poc pes, poc ressò, no està suficientment recolzat. Sembla que sigui un estil musical que no es tingui en compte alhora de la veritat.
Fa poc vaig conèixer i entrevistar als The Chronickles (al blog podeu trobar l'entrevista) i parlàvem precisament d'això, de què aquí a Lleida, tenim poc rock, i per extensió, poc blues, soul i jazz. I ja, quan feia uns quants dies que pensava en això, de sobte rebo una notificació al Facebook que m'invita al Calling Rock Fest 2016. Emocionat clico i puc veure que és un microfestival de rock a Lleida. Alegria.
El festival es celebrarà dissabte vinent dia 17 de desembre al Cafè del Teatre. Hi participaran tres bandes, Rehenes, Ramalamas i Mister Jones. El preu de l'entrada serà de 10€ i les portes s'obriran a les 20:00h de la tarda, tot i que les actuacions començaran a partir de les 21:00h. Amb el Calling Rock Fest, el que es pretén és donar veu a les bandes que comencen, i donar més vida al rock lleidatà.
Per últim, i aprofitant aquest exercici de sinceritat que és el post d'avui, només voldria desitjar la més gran de les sorts al festival, dir que allí hi seré, i felicitar en Joan Lozano (Mister Jones), amb el qual he pogut coincidir algun cop, per ser l'impulsor d'aquest Calling Rock Fest, que és un nou raig d'esperança pel rock lleidatà i el rock en general.
Sempre he pensat que hem de treure temps d'allà on sigui per fer feliços als altres. Per això vaig estudiar comunicació, per a intentar, mitjançant la paraula, fer més amè tot aquest camí que és la vida. Lleidatà i de casa. No puc viure sense música i sense saber que està passant al món. Per cert, em dic José Manuel, encara que a tothom li agrada dir-me Pepe. Si em llegeixes, millor a la nit i amb un bon cafè.
