Jump to navigation
Caminem per camps i boscos i de sobte... trobem un forn de calç en mig del no-res? Tot té una explicació. La zona per on hem fet l’excursió és rica en pedra calcària, matèria primera de la qual s’obté la calç. Per tal d’obtenir-la, calia aconseguir temperatures elevades en un forn, i enlloc de transportar la pedra fins a forn llunyà, es construïa el forn en mig del camp o el bosc i allà es feia tot el procés de transformació.
A més, el combustible que s’utilitzava per arribar als prop de 1000º necessaris era la llenya, i per tant situar el forn a tocar del bosc permetia una accés ràpid i barat a la font d’energia que el feia funcionar. Fabricar la calç era un ofici especialitzat, i serà així que van aparèixer els calciners, autèntics artistes de la calç que passaven setmanes a la muntanya esperant que finalitzés tot el procés.
Els forns de calç els podem trobar arreu dels Països Catalans, ja que la calç era necessària per la construcció (emblanquinament, impermeabilitzacions...) i també per l’agricultura. A mitjans del segle XX van anar quedant abandonats ja que la indústria química de les grans ciutats va substituir-los. Avui romanen al mig del camp com a testimonis d’un ofici ja desaparegut.
Troba aquest forn a la ruta 'De l'aubaga i la solana'. Un itinerari per la Vall del Llobregós
Em dic David Sancho. Sóc Llicenciat en Història i Màster en patrimoni cultural per la UdL, treballo de professor de secundària intentant transmetre als meus alumnes que això de la història no és tant horrible com ells pensen. Sóc autor i col·laborador de diverses guies excursionistes. Les meves dèries muntanyenques les explico a www.segueixpujant.blogspot.com
