Les 10 entrevistes més llegides del 2021

Fem balanç de l'any i recollim aquells articles de Surtdecasa que més us han agradat

Surtdecasa

29/12/2021

Activa't

Ara que acaba el 2021, un any difícil, ple de sacrificis culturals i socials, i també de retrobades, toca fer balanç i volem aprofitar per repassar el bo i millor que ens han donat aquests dotze mesos. Hem volgut fer un recull d'aquelles entrevistes que més èxit han tingut enguany i que millor il·lustren els projectes culturals de tot el territori. Una bona oportunitat per recordar-los o, si encara no els havíeu llegit, ara podeu fer-ho!

Marta Lloret a l'entrada d'una masia | Foto: Cedida
1. Caçadora de masies: "Quan les masies es deterioren perdem un fil de la història"
Una masia és una entrada al passat: hi pots veure el dia a dia de les persones que hi vivien, les maneres de fer i fins i tot, alguns fets històrics que hi van succeir. Però per saber identificar tota aquesta història, calen uns ulls experts. Els de la Marta Lloret, també anomenada "Caçadora de masies", documenten des de fa dos anys les masies catalanes, que ara tenen una finestra a la població a través dels comptes d'Instagram i de Twitter que gestiona. Amb aquesta iniciativa l'especialista vol reivindicar el patrimoni rural que suposen les masies, cada dia més abandonades i oblidades per l'administració.
> Llegeix-lo aquí!

Daura Mangara | Foto: Abril Martí
2. Daura Mangara: "Les minories silenciades no hem de permetre que la societat parli per nosaltres"
Del racisme, de la presó, de la ràbia i de l'activisme, Daura Mangara (Banyoles, 1993) ha après moltes coses de la vida i les ha convertides en art. El darrer resultat és 'Poesia per bandits', un disc que combina cançons melòdiques i versos recitats que parlen d'oxímorons com la justícia injusta, l'agressivitat calmada o les silenciades que tenen veu. El músic ha trobat en la paraula, un canal per autocurar-se del passat i per articular la lluita antiracista dels afrocatalans. Una de les seves grans fonts d'inspiració és el Moviment Afrobanyolí Social, on hi ha trobat persones que són un refugi on construir un món millor.
> Llegeix-lo aquí!

Pol Guasch | Foto: Arnau Martínez
3. Pol Guasch: "Entenc l'escriptura com una constel·lació de pensament"
Pol Guasch (Tarragona, 1997) ha publicat ‘Napalm al cor’, Premi Llibres Anagrama de Novel·la. L’autor presenta uns personatges víctimes d’un munt de violències: el desarrelament, l’homofòbia, la precarietat... Situa la història en un lloc insòlit, un territori militaritzat i amb una llengua que s’imposa per sobre d’una altra que desapareix. El protagonista, de qui no coneixem el nom, diu que anota el futur, però la novel·la també parla del passat i del present. No és una distopia qualsevol, Guasch escriu un trencaclosques inacabat, “una peça d’orfebreria”, explica ell mateix, perquè segons l’autor la literatura ni ha d’ordenar ni ha de consolar.
> Llegeix-lo aquí!

Ivet Eroles durant una presentació del llibre | Foto: Surtdecasa
4. Ivet Eroles: "El Pirineu català va ser un dels bressols de la cacera de bruixes a Europa"
Assenyalades per uns crims de bruixeria que, anys després, els mateixos executors desmentirien, moltes dones rurals de Catalunya van ser jutjades i executades sota la mirada del veïnat còmplice. La periodista Ivet Eroles Palacios (Santa Maria de Meià, 1988) diu que el Pirineu català va ser l'origen d'aquesta cacera de bruixes. Per això, en el seu primer llibre 'Dones al marge: Bruixes i altres històries d'estigma i oblit' (Editorial Fonoll), se centra en la zona de Ponent i els Pirineus per donar veu a catorze dones que, des del segle XVI fins als nostres dies, han viscut al marge del que exigia la societat.
> Llegeix-lo aquí!

Xavier Cortadellas i Judit Pujadó | Foto: Anna Pascual Fabrellas
5. Judit Pujadó (Edicions Sidillà): "El que no es coneix no s’estima i el que no s’estima no es defensa"
Edicions Sidillà, editorial de la Bisbal d’Empordà capitanejada per Judit Pujadó i Xavier Cortadellas sota el lema "llibres de prop per anar lluny", va editar el primer llibre el març del 2011, 'Tombes & lletres'. Ara celebra deu anys de publicacions que se situen en els eixos d’etnografia, història, cultura popular, coneixement del territori i del país, tradició i paisatge. Són llibres que estan ben vius. Que acabi de sortir la cinquena edició de 'Llegendes de mar de la Costa Brava' n’és una prova. El 4 d’abril van celebrar els deu anys a Sidillà (Foixà), el jaciment que va donar nom a l’editorial, també conegut per Sant Romans de les Arenes. Un acte en què es va parlar del jaciment i es va presentar el llibre amb el qual han volgut celebrar els deu anys: 'Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya'. Es tracta d’un projecte que ha anat a cercar famílies que fa segles que viuen en un mateix mas i que és obra dels mateixos editors i Ignasi Revés.
> Llegeix-lo aquí!

Carla Roca | Foto: Cedida
6. Carla Roca: "L’agroecologia porta la premissa que un altre món no només és possible, sinó urgent"
En el forat entre el passat i el present de les comunitats rurals, diu Carla Roca, és on es construeixen horitzons per a la transició ecosocial. La integrant de la cooperativa L'Aresta és una experta en agroecologia, una ciència i una praxi urgent i necessària que, segons afirma, implica un canvi total en la manera com habitem el planeta i com viuen les persones, independentment dels seus ingressos, una vida digna. En parlem en profunditat amb la presentadora del quart debat del cicle 'Visions 5.1' del Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1.
> Llegeix-lo aquí!

Roger Mula a l'exposició 'Rec Districte Cultural' | Foto: Surtdecasa
7. Roger Mula: "Al Rec d'Igualada s'ha creat un Districte Cultural de forma totalment orgànica"
La sala d’exposicions temporals del Museu de la Pell d'Igualada va acollir fins al 26 de setembre l’exposició 'Rec Districte Cultural. Un barri en transformació'. Es tracta d’una producció pròpia comissariada pel gestor cultural Roger Mula en col·laboració amb diversos agents que conviuen al barri del Rec d’Igualada. A través de fotografies, audiovisuals i amb un disseny expositiu íntimament relacionat amb la realitat que s’ha anat construint de forma orgànica al Rec, l’exposició explica la recuperació patrimonial d’antigues fàbriques i les noves activitats que hi tenen lloc portes endins. Una colonització lenta i profunda, fonamentada en les arrels industrials que sostenen la ciutat i la gent que hi viu i la convicció de persones que no volen deixar perdre un patrimoni arquitectònic valuosíssim. Parlem amb el Roger Mula (Igualada, 1980) per descobrir un model de revitalització urbana desconegut i inspirador fruit del patrimoni humà que ha lluitat dia a dia per evitar que caigui a pedaços dotant-lo de vida.
> Llegeix-lo aquí!

Rosa Cerarols a Konvent | Foto: Séverine Sajous
8. Rosa Cerarols: "La geocreativitat emfatitza el poder creador de la geografia"
De cofundadora de l'espai cultural autogestionat Konvent, ubicat al convent de Cal Rosal, a professora del departament d'humanitats a la UPF. Rosa Cerarols (Calders, 1979) és una polifacètica geògrafa que investiga el paper de la geografia en la seva intersecció entre creació cultural i paisatge. Un exemple d'això el tenim a l'exposició 'De buscar un mar i trobar un paisatge' un projecte que ha desenvolupat juntament amb l'artista Clara Nubiola i que ha estat guardonat a la 5a edició del Premi Biennal d'Art Contemporani TAVCC. La mostra, inaugurada el passat 18 de setembre al Centre Cultural del Casino de Manresa, es va poder visitar fins al 3 d'octubre.
> Llegeix-lo aquí!

Nora Ancarola a l'exterior de Lo Pati | Foto: Roser Regolf
9. Nora Ancarola: "Lo Pati s'ha convertit en la frontissa entre els estudiants d'art i els usuaris del Pere Mata"
La comunitat, la frontera i el llenguatge són els tres eixos sobre els quals s'articula 'Abans el llenguatge / Antes del lenguaje', una exposició de l'artista visual Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955) que es desplega també en tres àmbits: un espai expositiu a Lo Pati, accions deslocalitzades que es desenvolupen amb la Fundació Pere Mata i l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta (ESARDI), i una col·laboració amb l'editorial La Caníbal. Una mostra inclusiva i comunitària que es podrà veure al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta, del 14 de novembre al 16 de gener de 2022.
> Llegeix-lo aquí!

Obra d'Ester Xargay al Museu de Lleida | Foto: Cedida
10. Ester Xargay: "De Felícia Fuster m'agrada la gran llibertat que expressa en pintures i escriptura"
"M'agrada com Felícia Fuster fa la seva recerca, molt al marge de si allò s'ha fet o no s'ha fet. Ella va buscant i va trobant. Valoro molt aquesta llibertat. És una recerca per a mi molt rica pel que fa al color i al moviment", diu Ester Xargay, escriptora, traductora i videoartista, centrada enguany en l'homenatge a la vida i l’obra plàstica i poètica de Felícia Fuster. "En la part literària hi veig aquesta mateixa llibertat. Jo valoro molt l'escriptura feta per artistes pel fet que són plantejaments totalment diferents dels literaris. Són plantejaments extraliteraris, és a dir, hi ha una gran llibertat que també fa que el llenguatge quedi alterat", un fet que segons reconeix l'artista ja fa temps que s'ha acceptat en l'art però encara no en la literatura. "En literatura costa molt més, i encara més aquí, que hem tingut un Franco que va eliminar totes les avantguardes".
> Llegeix-lo aquí!