Foto:
Seb Girard
Reproduccions del Mestre al Centre d'escultures romàniques de Cabestany
El mestre de Cabestany: un misteri esculpit en pedra
En el vast món de l'art romànic, poques figures desperten tanta fascinació
Sebastià Martinet
Arts
L’obra del Mestre de Cabestany, redescoberta i batejada gràcies a l'estudi fonamental de l’historiador de l'art i arquitecte Josep Gudiol i Ricart (Vic, 1904 - Barcelona, 1985) continua plantejant preguntes fascinants sobre la identitat, la tècnica i el paper de l'artista a l'edat mitjana.
El Mestre de Cabestany deu el seu nom al timpà de l'església de Nostra Senyora dels Àngels de Cabestany (Rosselló), redescobert el 1930. Aquest jaciment va marcar l'inici d'una tasca científica que va conduir a l'atribució de més de 120 obres a aquest artista, repartides per tota l'Europa mediterrània i fins a Navarra. Aquestes obres reflecteixen els intensos intercanvis culturals de l'època. El seu anonimat, lluny de disminuir la importància de la seva obra, il·lustra la riquesa d'una època en què l'art era alhora local i universal, íntim i monumental.
L'anonimat d'un mestre universal
Resulta irònic que avui dia busquem desesperadament el nom darrere d'aquesta mà mestra, quan en el seu temps, la signatura no era, ni de bon tros, la prioritat. “A l’edat mitjana s'entén per artista un escriptor, un poeta o algú que treballa amb l'esperit” explica Alexandre Charrett-Dykes, historiador de l’art i membre del Centre d’escultures romàniques de Cabestany. “Al segle XII, l’escultor fa un treball manual i llavors no signa. Cal esperar realment el Renaixement perquè comencem a considerar que un pintor o un escultor fa un treball intel·lectual”. El mestre de Cabestany no signava doncs les seves obres i, tanmateix, ha aconseguit allò que molts creadors contemporanis somien: ser reconegut universalment sense necessitat d'un nom propi.
Algunes reproduccions fidels de les obres del Mestre Cabestany | Foto: Cedida
Un estil que inspira la modernitat
El que avui identifiquem com el "Mestre de Cabestany" és, en realitat, un taller col·lectiu, una amalgama de mans i sensibilitats que compartien una tècnica i una temàtica inconfusibles. “Està impregnat de cultura antiga, del que resta de l'Imperi romà, però ho refà amb el seu estil. De fet, és el talent d'aquest personatge el que ha fet que l'haguem reconegut”. En els nombrosos motlles que ocupen la sala principal del Centre de Cabestany, és impossible romandre indiferent davant la modernitat sorprenent de les seves formes. Les figures d'ulls ametllats, les mans estirades i les composicions complexes que desafien l'espai fan que, per a un observador actual, l'art del mestre de Cabestany sembli ultramodern. El temps però és relatiu. ‘Oblidem de fet que ens sembla modern, perquè els artistes del principi del segle XX, mamaven en l'art africà, l'art oceànic però també miraven l'art medieval. Per tant, l'edat mitjana, d'on ve el Mestre de Cabestany, és una de les fonts d'inspiració de la modernitat. Llavors nosaltres, la llegim a l'inrevés, ens diem, sí, fa súper modern, tenim la impressió que va avançat al seu temps, però de fet, s'ha de prendre en el sentit invers.’
En realitat, probablement no sabrem mai qui és el Mestre Cabestany, però el seu treball ens obre una porta cap als constructors de l'edat mitjana. “Això és un món que és fascinant, perquè són els mateixos tallers que construeixen edificis, fan arquitectura, fan talla de pedra, fan escultura. Són en un món cultural ben particular, i és un món que és bastant complex”. En el fons, el més bonic d'aquesta història és que la veritat sobre qui era el "bonhome" no importa tant com la connexió que, vuit-cents anys després, encara ens fa aturar davant d'una pedra esculpida per preguntar-nos: com ho han fet?
A
