A partir d’ara, l’exili té casa

El compte enrere ja ha començat. Després de sis anys de treball aferrissat, s’inaugura finalment aquesta tardor la Casa Macià, punt cèntric del relat històric de l’exili, de les resiliències i de la solidaritat catalanes

Lluís Dagues

, 30/07/2026 - 10:00

Entorn

Fa un segle, el 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, la banda francesa de Catalunya bullia d’un rumor revoltat. En secret, Francesc Macià, enginyer militar de carrera i republicà catalanista, preparava un cop d’estat que preveia, llavors, envair el nord de Catalunya des de la Catalunya del Nord.

L’objectiu: independitzar Catalunya de la dictadura, i decretar la constitució de la nova República catalana. Així, al llarg de l’any 1925 i 1926, durant mesos, al voltant del Macià i del Cardona, uns escamots de veterans, de voluntaris antifeixistes, de republicans i d’exiliats polítics s’entrenen a foradar trinxeres, a disparar a l’escopeta, a les tècniques de guerrilla urbana i s’informen de la topografia de la frontera. El pla d’atac és llavors senzill. Dues columnes de combatents han de franquejar la frontera al coll d’Ares i a Prats de Molló fins a Olot, on s’han de trobar amb altres grups armats. Des de la Garrotxa, la revolta s’havia d’estendre a tota Catalunya, i emportar-se com d’un sol home els seus habitants cap a la República. Però era sense comptar amb el Ricciotti Garibaldi, agent doble a sou de Benito Mussolini, que va delatar el pla a la policia espanyola, i que en va informar la gendarmeria. A la nit del 4 de novembre de 1926, la policia francesa va intervenir i detenir grups de combatents a Estagell, vinguts de París i Tolosa, que es dirigien cap a Sant Llorenç de Cerdans, on eren amagades les armes. A la Vil·la Denise, a prop de Prats de Molló, llogada pels revoltats per servir de quarter general, la policia es va emportar en Macià i el seu estat major. El complot va llavors fracassar, els subjugats van ser jutjats, i en Macià condemnat a sis mesos de presó, abans d’exiliar-se durant quatre anys.

Espais de Memòria i la memòria dels murs

Després del rebombori dels homes, el silenci de les pedres. La història segueix entre les parets d’aquesta mateixa vil·la Denise, casa senyorial quedada gairebé intacta durant un segle, amagada entre els replecs del riu Tec, al Vallespir. Fins al setembre de 2020, en què la periodista Mireia Domènech Bonet i el fotoperiodista Jordi Borràs dediquen un article a la revista La Mira on informen de la venda de la casa. Llavors, un grupet de catalans del nord i del sud s’organitzen entre dues entitats, l’Associació Casa Francesc Macià, amb seu a Prats de Molló i els Amics de la Casa Macià, amb seu a Molló, per tal d’adquirir-la, rehabilitar-la, i dedicar-la en un centre d’interpretació de la història de Catalunya, o més ben dit, de les històries de les Catalunyes, enfocat en tres paraules fonamentals: resistència, exili i solidaritat. Finalment, el 14 de desembre de 2020, l’empresari Jaume Aragall, president de la Cambra de Comerç al Vallès Oriental i membre d’Eines de País, finançà la compra i en cedí l’ús a les dues associacions que l’hauran de gestionar durant trenta anys.

Lluís Puig | Foto: © S.G

De la Vil·la a la Casa

Des de l’inici del projecte, en Lluís Puig i Gordi, agitador cultural, antic conseller de Cultura i diputat de la Generalitat, va integrar l’Associació Casa Francesc Macià per acompanyar la segona vida de la Vil·la Denise. S’alegra: “vaig seguir a prop la naixença de Surtdecasa”, que presenta, tal com la Casa Macià, com un “element important d’apropament entre Catalunya Nord i Sud”. Per ell, que comparteix amb el Macià, amb un segle de diferència, els camins de l’exili: “la Casa Macià m’ha ajudat a refer-me la vida, quan l’exili t’ho força a fer-ho”. Durant sis anys, al voltant del projecte memorial, s’apleguen historiadors, actors culturals i personalitats compromeses a sobrepassar la frontera per fer viure la memòria dels camins perduts. Perquè l’exili no és sinònim de silenci. Ans al contrari: “Hi ha un punt de la història, a partir del 1923 fins al 1931, quan es declara la República, que encara no està fet.

L’interès era també presentar els arxius, digitalitzar-los i continuar a redactar i relatar la memòria dels exilis, que corre a través de tota la història col·lectiva catalana”. “Fins ara, hi havia una memòria oral dels fets de Prats de Molló, entretinguda per la gent gran, que ho van viure o que ho havien sentit a parlar, i que es transmetia a dintre de les cases” explica Lluís. “Perquè tots els punts de memòria que hi ha estan centrats a la Retirada del 1939 i la Segona Guerra Mundial, que van ser un trauma enorme, i que no només van perjudicar la llengua, sinó que es van destruir molts arxius, cremar fotografia i destruir part d’aquesta memòria”. Llavors, la Casa Macià és cridada per ser “un complement únic, amb una mirada nord-sud i sud-nord, de llibertat i de solidaritat, que va més enllà dels anys 1920 i 1930”. Els exilis ritmen els capítols de la història de Catalunya, nord i sud, fins al tardofranquisme i el 2017, “aquesta part de la història també s’ha escampat i esborrat molt ràpidament”. Per aquestes raons, la Casa Macià ja s’ha integrat a la xarxa de centres de memòries, entre dues línies: “un eix horitzontal que cursa la frontera, de l’est a l’oest, de Cotlliure a Prats de Molló, que seria el de la Retirada, i un altre eix, el del Macià, del nord al sud”. Dos eixos que formen la creu memorial, amb com a punt cèntric, la Vil·la Denise, “que té una posició estratègica, és a dir lluny de tot arreu. Això vol dir que està al mig de tot”.

El centenari dels Fets de Prats de Molló

Per ara, podeu organitzar les vostres agendes pel calendari que omple tota la tardor. Al setembre, els caps de setmana del 12 i del 25, es preparen uns homenatges al passat, al present i al futur, amb la presència dels cinc batlles nord-catalans que van defensar als tribunals l’ús del català en els plens municipals, un concert i el Jurament de les constitucions catalanes i el 25, es podrà participar en la Marxa Macià, la caminada de cinquanta quilòmetres que no va poder fer el 1926. A l’octubre, el cap de setmana del 3 i del 4, tenen lloc les 5es Jornades d’Història Nacional i la presentació del llibre Exilis, del nord al sud i del sud al nord. Al novembre, dia 4, se celebrarà finalment el centenari de la detenció del Macià i del seu estat major a la Vil·la Denise, amb gran festa, i el diumenge 8 s’inaugurarà oficialment la Casa, amb música i parlaments.