Foto: 

A càmera lenta

A càmera lenta: “Volem plasmar la història que hi ha darrere la foto”

Parlem amb els autors de l’exposició fotogràfica 'Dones del món'
Mete Codinach
,
07/03/2016
Arts
L’1 de maig de 2014, la Marta Vilanova (El Pont de Vilomara, 1986) i l’Àngel Amargant (Vic, 1980) van decidir fer una pausa a les seves vides. Van preparar les motxilles, van agafar una càmera i van començar la seva particular volta al món. Durant nou mesos i mig van escriure i il·lustrar amb fotografies i vídeos les seves aventures al web www.acameralenta.com. Actualment, escriuen articles sobre viatges a elRegió7, segueixen publicant vídeos i estan preparant diversos documentals. El dia 8 de març inauguren l’exposició 'Dones del món' a la Biblioteca d’El Pont de Vilomara i Rocafort amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Parlem amb ‘A càmera lenta’ sobre aquest projecte.
"Fem fotos sense molestar a ningú i amb ànim de plasmar el que hi ha amb naturalitat"

- Quina faceta de les “Dones del món” heu retratat?
Marta: Aquest treball és un recull d’imatges del dia a dia de moltes dones i de la realitat que viuen a casa seva. Volem explicar des de diferents enfocaments la maternitat, com es viu la vellesa, la feina...

- Si poguéssiu emmarcar-les en un estil fotogràfic, quin seria?
Àngel: Hi ha fotos de l’exposició que són fotos socials perquè són del dia a dia i n’hi ha d’altres que són de denúncia social. Al dia a dia hi ha gent que balla al mig d’una plaça (foto social), però també hi ha gent que treballa 16 hores per un sou miserable (denúncia social).

  • imatge de control 1per1

M: La veritat és que toquem tant el tema de lleure, de què fan les dones en el seu temps lliure (per exemple una noia de Mongòlia nòmada amb els seus fills que és preciosa), com temes que són directament d’injustícia perquè són imatges de persones que tenen pocs drets o que directament no en tenen cap. Hi ha barreja i contrastos en funció del país i del moment.

- Quina imatge global tindran els visitants de l’exposició?
À:  Hi haurà tantes mirades com tipus de gent hi ha. Segur que hi haurà gent a qui li agradaran senzillament els colors perquè totes tenen uns colors molt pujats i d’altres buscaran el que hi ha darrere la foto. Això últim és el que m’agradaria a mi perquè nosaltres no som fotògrafs professionals i per res del món volem buscar la foto perfecta, el que volem és plasmar la història que hi ha darrere la foto.

M: Cada fotografia està acompanyada d’un text i d’un mapa que la localitza. Expliquem quina història té i on s’ha fet.

- De les 20 fotos que exposeu, quina fotografia o història us agradaria destacar?
À: Una de les noies que surt a l’exposició és una noia que treballa per una de les nostres grans marques comercials de roba. Nosaltres vam anar a un d’aquests tallers a Tailàndia de roba per gravar-hi un documental i allà hi havia una noia que estava treballant fent un jersei que segurament ara ja ha arribat a una de les botigues que tenim per aquí...

M: A mi una de les que més m’agrada, una de les que millors records em porta, és la d’una venedora de l’Índia, de Calcuta, que potser té uns 85 anys, que estava venent verdures i fruites i estava asseguda a terra i podia aixecar-se i ajupir-se tantes vegades com volgués amb molta agilitat. També hi ha la foto d’una altra àvia que és birmana que surt ajupida a terra amassant el te. A mi m’agraden molt les fotos de les dones grans asiàtiques, les seves mirades són espectaculars.

- Quins altres projectes teniu entre mans?
M: La idea és fer una altra exposició d’avis del món.

À: I també ens agradaria molt fer-ne una sense temàtica concreta. Que fossin fotos del que més ens ha agradat dels nostres viatges.

- El retrat de viatges és un tema que crea controvèrsia. Quina relació teniu amb les persones que fotografieu?
M: Aquest és un tema que tenim molt present. Si no conec la persona i no hi tinc un mínim d’empatia jo no li planto la càmera per fer-li una foto.

À: Tenim un cert codi ètic: fem fotos sense molestar a ningú i amb ànim de plasmar el que hi ha amb naturalitat i també demanem permís per fer-les directament. Hi ha gent que no té cap tipus d’escrúpol en fer fotos a persones com si fossin micos.

M: Hi ha turistes que pensen que tenen dret a fer-ho. De fet, a Cambodja es va fer una campanya de comunicació molt bèstia dirigida als turistes on posaven els nens dins de gàbies i deien que els nens no eren micos. Era una campanya molt impactant.

- Quines seran les properes dones del món que voldreu fotografiar?
À: Les dones d’Àsia Central, en general. Tenim moltes ganes de recórrer aquests països.

M: Sentim una atracció molt forta per Àsia Central i per les dones asiàtiques també.

Més informació: 

Podeu trobar l'acte d'agenda aquí. També podeu visitar la seva pàgina web en el següent enllaç.

A

També et pot interessar