Jump to navigation
La vida és efímera. La música és efímera.
Llavors la vida és plena de coses efímeres. I llavors la música és plena de sons efímers.
Les nostres relacions, els nostres pensaments, les nostres sensacions, les nostres visualitzacions, les nostres idees... Fins i tot les coses materials són efímeres: per exemple fa uns dies vaig perdre una arracada. Les arracades també són efímeres. Omplim les llibretes de paraules importants i no tant importants fins que s’acaben els fulls... llavors la llibreta i aquelles idees són efímeres. Les flors que surten a la primavera. Les tomaqueres de l’hort. Els cucs que es fan papallona. Un quadre que cau a terra i s’esbocina. Un pensament que tenim, que passa i se’ns oblida.
Un concert és efímer. Hi anem, l’escoltem, sentim la música, els sons, sentim coses, veiem els músics, els altaveus, l’escenari, el públic, les cadires... i el concert en sí té un principi i un final. Els sons, no els veiem, però surten dels instruments i són efímers.
Llavors, potser la vida és com un concert. O com un disc que escoltem de dalt a baix. Passa. Ho escoltem, ho sentim, ho experimentem, ho vivim. Passa. I és efímer.
moltes coses les podem entendre rebuscant en l'origen.
del grec:
ἐφήμερος
=
prefix ἐπί
+
ἡμέρᾱ que significa "dia"
la foto que il·lustra el post no té massa a veure, però un apunt: la música en la natura és màgia. potser és l'origen. i és efímera, també. la música i la natura.
Sóc la Laia Carbonell. Estic enganxada al jazz i a la música improvisada i sóc feliç organitzant l’Estival de Jazz d’Igualada. M’emociona viure en directe concerts i espectacles on la música hi és d’alguna forma. Sé que la música remou emocions i permet aflorar pensaments. La meva intenció és, doncs, aprofitar-ho i treure’n escrits, conclusions i reaccions que surten de mi.