la fragilitat vigorosa

30/I/2018

20h @Sinestesia

Pablo Selnik  + Marcel·lí Bayer + Oriol Roca

 

 

La presència del Silenci. Un silenci que omple. El silenci també és música.

Sento que la combinació és fràgil. Sento que van com de puntetes. Una fràgil combinació de vents i percussió. Una fragilitat que m’absorbeix.

Sento que necessito escriure. M’escric a sobre. Intento aguantar però no puc. Agafo paper i llapis. Millor.

En dues ocasions sento fred. Un calfred agradable.

Crec que em remou una mica de tristesa. Però agradable, també.

Veritats antagòniques.

Em pregunto si hi ha veritat absoluta en la música. No es tracta de jutjar ni de prendre-ho com a veritat absoluta sinó d’entrar i fluir. Fusionar-se amb el que diuen. Fusionar-se amb el discurs.

Llavors potser sí podem trobar una veritat. O bastantes veritats.

Sento el retorn des d’algun lloc. Com si els sons estripadors i agradables que en Marcel·lí fa sortir del walkman-cassette... fan girar el discurs.

Intueixo un final imminent. Intento esbrinar quant de temps haurà passat. Penso “deuen ser les 21.15h”. Miro el rellotge: són les 21:15h.

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Sóc la Laia Carbonell. Estic enganxada al jazz i a la música improvisada i sóc feliç organitzant l’Estival de Jazz d’Igualada. M’emociona viure en directe concerts i espectacles on la música hi és d’alguna forma. Sé que la música remou emocions i permet aflorar pensaments. La meva intenció és, doncs, aprofitar-ho i treure’n escrits, conclusions i reaccions que surten de mi. 

20/06/2019
Després d'escoltar, sentir i viure concerts i música i discos i vinils i el que faci falta, puc afirmar que és súper fàcil saber que el que escoltes t'arriba i mola màxim. Ho explicaré ras i curt en dos punts.
17/09/2018
efímer -a    part I La vida és efímera. La música és efímera. Llavors la vida és plena de coses efímeres. I llavors la música és plena de sons efímers.
17/08/2018
Recupero un escrit del novembre de l'any passat (22/11/2017)   No només els mags creen màgia El moment present quan vius un concert
26/04/2018
Avui recupero un escrit que va sortir ara fa un mes des d'Andalusia (24/III/18).   
31/01/2018
30/I/2018 20h @Sinestesia Pablo Selnik  + Marcel·lí Bayer + Oriol Roca  
05/12/2017
Avui transcric el que vaig escriure en el mateix moment el darrer dissabte 2 de desembre al Teatre Auditori de Cardedeu. La Sònia Sánchez presentava "La mirada 3.0".
10/10/2017
Aquesta frase que dóna títol a aquest escrit va ser la última que va dir Àlex Reviriego abans de començar amb la impro. Vaig trobar que vaticinava l’inici d’una sessió que prometia.