Jump to navigation
Agost és sinònim de festes majors, vacances, nits a la fresca i tradició. Una de les tradicions més arrelades durant aquest mes estival és l’arribada de l’aigua “miraculosa” de Sant Magí de la Brufaganya a la capital de l’Anoia. I és que una vegada més, Igualada espera rebre-la aquest diumenge dia 19 d’agost coincidint amb l’onomàstica d’aquesta festivitat. El lliurament de l’aigua de les fonts -amb el repartiment de gots que contenen aquesta aigua o veïns i veïnes que la recullen amb garrafes- i també dels tradicionals i dolços Maginets es realitza a través de l’organització de l’associació dels Amics dels Cavalls de l’Anoia amb la col·laboració de la Pastisseria Pla. Una iniciativa que realitzen ininterrompudament des de l’any 1996 i que té lloc a la cantonada de la Rambla amb el Carrer Sant Magí.
Santuari de Sant Magí de la Brufaganya. Foto: Cedida
La tradició mana anar a buscar l’aigua a Sant Magí de la Brufaganya, una vall feréstega del terme municipal de Pontils (Conca de Barberà), a cavall entre l’Anoia, el Penedès i l’Alt Camp. Diuen que l’aigua de Sant Magí de la Brufaganya és miraculosa i que qui beu la seva aigua, guareix les seves malalties. Aquesta tradició té un origen: ve d’una llegenda. Una llegenda és una narració de fets naturals, sobrenaturals, o simplement, mesclats entre si. Es transmeten de generació en generació, com si d’un tresor es tractés, i de forma oral o escrita. Normalment, s’ubiquen en un temps i lloc que resulten familiars, fet que els hi atorga de més veracitat i poden arribar a ser creïbles. No és un mite, la llegenda no s’ocupa ni de déus ni de deesses. Existeixen personatges, ermitans, savis, vides anònimes que mereixen ser conegudes perquè l’endemà hi hagi la seva empremta, la del passat. Les llegendes són un gran llegat.
En aquest sentit, aquesta llegenda narra la història de qui avui dia és el copatró de la ciutat de Tarragona. L’aigua de Sant Magí es troba a la capella de les fonts i avui dia està dedicat a l’anacoreta del segle III, nascut a Tarragona i que perseguit pel prefecte Dacià, es refugià en una ermita de la Brufaganya i allà hi va fer vida, amagat durant trenta anys, alimentat pels àngels i dedicant tots aquells anys a l’oració i la contemplació. Dacià inicià una persecució dels cristians i ell va ser un dels seus objectius al conèixer que molta gent es convertia al cristianisme per ell. L’empresonaren a Tarragona i els àngels li trencaren les cadenes, sortint pel Portal de la muralla de Tarragona –nomenat Portal del Carro-, fent que la seva llibertat partís rumb a la Brufaganya de nou. Quan l’emperador ho va saber, va ordenar que el tornessin a perseguir, i que quan el trobessin, el degollessin. Els flagel·ladors es cansaren tant de propinar-li la pallissa amb unes forces punyents i li van prometre que si els donava aigua -ja que estaven morts de set- el deixarien escapar. Sant Magí, sense rancor, va donar tres cops amb la seva gaiata sobre una roca i sortiren tres fonts -que avui formen part de la capella de les fonts- de les quals sortí aigua ben fresca. Els seus botxins no van complir amb la promesa i el van matar allà mateix. Però la història l’oblidà i no va ser fins entre els segles XII-XIV que els dominics van construir el convent de la Brufaganya -i avui dia, aquest antic convent dominic és el santuari de Sant Magí, situat a 760 metres d’altitud, sobre el començament del torrent de Sant Magí-, i la gent va començar a desplaçar-se fins allà per a curar-se d’aquella aigua miraculosa, convertint aquell indret en un centre de pelegrinatge per beure o buscar aigua d’aquella font que havia fet brollar el sant durant el seu martiri. Però no tothom podia accedir fins al santuari -ja que molts malalts ni tan sols podien caminar-, així que s’ordenà que s’anés amb carros a recollir l’aigua i baixar-la a la població perquè estigués a l’abast de tothom. D’aquest fet, se’n té constància escrita des de l’any 1843, però, probablement, és molt més antiga, en el cas de Tarragona. Tot i això, la capital tarragonina també relaciona aquesta devoció pel sant amb la història, ja que el dia de la seva diada -concretament el 19 d’agost de l’any 1813- les tropes napoleòniques es retiraren aquella mateixa matinada, després de dies de terror i setge. Abans d’anar-se, però, col·locaren mines en diversos edificis de la ciutat i l’únic lloc on no va esclatar va ser en la capella de Sant Magí.
Missa a la Capella de les Fonts l'any 2016. Foto: Bet Altarriba
L’aigua al ser "miraculosa" és objecte de romiatge. Per aquest motiu, durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada han anat a buscar l’aigua miraculosa de les fonts, unes fonts que les va fer brollar Sant Magí durant el seu martiri. Igualada també té vestigis amb la relació amb aquest sant. Prova d’això és que a prop de la capella de les Fonts, hi ha un pedró dedicat a Sant Magí per la ciutat d’Igualada, una columna que té una inscripció i que dóna fe de la devoció igualadina per aquest màrtir.
