"Venim d'una societat que té herències racistes, masclistes i classistes i les nostres festes ho traspuen"

La cooperativa Quatre Cantonades impulsarà un cicle de debats per abordar diverses problemàtiques al voltant de la Festa de Reis d'Igualada

Anna Zaera

28/03/2023

Fires i festes

La cooperativa Quatre Cantonades, especialitzada en gestió de conflictes i acompanyament emocional, i ubicada a Igualada, ha decidit facilitar un espai de diàleg i debat per discutir la inclusivitat i els valors de certes tradicions culturals, per, si és el cas, revisar-les des de la consciència feminista o antiracista contemporània. Des de l'escolta i la diversitat d'opinions es pretén qüestionar algunes de les manifestacions culturals més arrelades amb la intenció d'avaluar col·lectivament si és possible fer-les més inclusives i respectuoses. Conscients de l'herència cultural del silenci que moltes vegades ha defugit el conflicte, des d'aquest col·lectiu defensen que la discrepància i l'intercanvi poden afavorir transformacions importants en les festivitats que tenen lloc en els espais públics públics compartits. En el cas d'Igualada, el detonant ha estat la reconeguda Festa de Reis, una celebració centenària, que en els darrers anys ha despertat algunes crítiques de racisme, masclisme i classisme fins i tot entre els més aficionats. És una festa classista perquè no tothom té accés lliure a certs rols? És discriminatòria perquè les persones es pinten la cara de negre emulant el famós rei Baltasar? Aquest cas, equiparable a altres festivitats mediterrànies centrarà unes jornades de debat que se celebraran a la capital de l'Anoia. Hem parlat amb Iria Vives, sòcia de la cooperativa igualadina juntament amb Blanca Biosca, Ariadna Prat i Irene Glatz.

- Què feu a la cooperativa?
El nostre objectiu és transformar les relacions i la convivència entre les persones. Des d'una mirada feminista i interseccional. Ho fem a través de formacions i gestió de conflictes. Fem acompanyaments a persones a nivell individual i també a grups per gestionar determinades relacions de conflicte o de malestar.

- Hi ha un potencial transformador en les relacions entre persones? Per què les relacions amables ens ajuden a construir societats millors?
Un dels marcs en els quals treballem és la cultura de pau. Intentar construir comunitats lliures de violències i alhora entenent que vivim en un sistema, on tota aquesta part de cura emocional no ha estat una prioritat. Ens hem relacionat des de l'eficiència i la lògica. Des del fer i fer. Arran de la pandèmia, ens estem començant a qüestionar quin índex de salut mental i soledat tenim. I estem veient que tenim la necessitat de cuidar les relacions i afavorir la capacitat d'escolta i d'entendre l'altre i a nosaltres mateixes. Perquè quan ens escoltem, podem teixir relacions saludables i societats més sanes.

- Venim d'un món molt positivista i potser les subjectivitats no s'han tingut en compte?
La gent jove té molta necessitat d'acompanyament psicològic perquè hi ha molta tensió emocional. Ara mateix, no hi ha eines suficients per sostenir-ho. Crec que les persones joves són persones especialment afectades però també estan més sensibilitzades en la importància de donar espai a les emocions. Cada cop hi ha més consciència també entre els equips de la necessitat de donar espai als estats emocionals i de vegades necessitem ajuda externa per fer això. Normalment, en el cas de les empreses o organitzacions, quan arriben a nosaltres estan molt tensionades perquè encara ens falta la cultura d'atendre aquestes circumstàncies sense arribar a punts més extrems o delicats.

Una sessió de treball de Quatre Cantonades | Foto: Cedida
- Tenim por al conflicte, en general?
Sí. Venim d'una cultura del silenci. Molts anys de dictadura i postdictadura. Encara hi ha aquesta mirada que el conflicte millor apartar-lo, millor callar i fer veure que no existeix. Ara es comença a verbalitzar que el conflicte és oportunitat, és necessari i és inherent a les relacions, però jo crec que encara no ens ho creiem massa. Un conflicte ben gestionat ens ajuda a entendre coses que estan passant en el grup que potser no estàvem atenent. El que li passa a una persona, també és simptomàtic de coses que estan passant en el grup. Mai és una cosa solament d'aquella persona.

- Parlar sobre la Festa dels Reis a Igualada es pot interpretar com obrir un meló de conflicte?
Crec que en l'era de les xarxes socials estem acostumades a debatre des de la confrontació. Són espais que són poc amables per parlar. Amb tot el tema dels Reis o també altres debats socials, en parlem en espais informals entre col·legues o familiars, o, en parlem a xarxes. El debat a xarxes socials és molt polaritzat i amb poques possibilitats de transformació perquè no pots argumentar en profunditat ni donar espais per escoltar a l'altra. Sempre podem aprendre coses de la mirada de l'altra.

- A Igualada perquè és necessari facilitar aquests espais de debat entorn d'aquesta tradició?
Volem obrir diàleg entorn de la Festa de Reis. És una festa centenària, i molt identificativa de la identitat igualadina. Bona part de la població se la sent molt seva i l'ha viscut des de molt petits, o han fet de voluntaris o fent de patges. Es viu amb molta emoció perquè es barreja amb la màgia i amb la infància. Alhora, des de fa temps, hi ha diversos malestars entorn d'aquesta festa. Alguns han vingut més de fora, com el tema del Blackface i del racisme; i d'altres s'han generat més a dins de la ciutat. Ja sigui pel tema del rol de les dones o l'accés a la festa. Hi ha un tema més amb relació al classisme, si la festa és per tothom o només d'una part de la ciutadania. Qui pot pagar els regals i qui pot accedir a fer de rei.

- Hi ha dos blocs oposats?
No, no hi ha dos pols clars. Es barregen moltes sensacions i contradiccions. Jo mateixa he estat patgessa durant molts anys i va haver-hi un moment que em va començar a generar moltes contradiccions. Volem entendre-la des d'un lloc que no sigui a favor o en contra. Sortint d'aquesta polarització. O la critico i penso que s'ha d'eliminar la festa o tot està bé i és fantàstica. A més, sabem que són dinàmiques que no es donen només a Igualada. Venim d'una societat que té herències racistes, masclistes i classistes i inevitablement les nostres festes traspuen això. Llavors ens volem preguntar com transformem les nostres festes i les fem més inclusives. Com les adaptem a les noves consciències sabent que hi ha una part que necessitem conservar i necessitem mantenir?

Un instant de la Festa de Reis d'Igualada | Foto: Cedida
- Creus que estem en un moment rellevant de la història per revisar aquestes tradicions?
Aquestes converses es donen quan hi la necessitat. Potser fa quatre o cinc anys si haguéssim plantejat un espai així no hauria funcionat. És veritat que la societat necessita fer una part de camí per poder debatre certs temes. Cada cop hi ha més sensibilitat i estem en un moment de deconstrucció i de replantejament. Alhora això genera incertesa. Perquè allò que ha estat estable, de cop, estem dient que això ja no funciona. I per la gent que allò és important li estàs desmuntant un pilar. És aquí quan surten moltes reaccions en contra, perquè necessiten defensar aquestes posicions. Per això, és més rellevant que mai, poder tenir un diàleg tranquil.

- Altres festes que creieu que s'han de revisar o estan sent revisades?
En els darrers anys, hi va haver un treball amb relació a la participació de les dones a la festa de la Patum de Berga. Una altra festa que s'està qüestionant són els Moros i Cristians. Festes com els correbous o els Tres Tombs també estan en procés de revisió pel que fa el maltractament animal. També hi havia algunes colles de Diables que no deixaven entrar dones. A moltes tradicions, les dones s'han introduït per falta de gent, no perquè hi hagués una voluntat d'inclusió. Són processos complexos, perquè s'han de transformar coses i s'han de veure com es fa perquè les diferents percepcions es puguin sentir incloses, o, si més no, qüestionar si s'ha d'incloure tots els punts de vista.

- Les alternatives han de ser creatives, imaginatives?
Jo no la tinc la solució. Per això és un debat que costa tant. Perquè molts cops anem directament a la solució. Diem: "i tu com ho faries?", "És molt fàcil criticar, però tu què faries?" Aquestes frases no ajuden. Volem entendre què és l'important de les persones que defensen les diferents posicions. Molts cops defensem una posició de sí o no, però no entenem quina necessitat hi ha darrere, què és el que necessitem preservar o protegir. Quan anem a un nivell més profund, se'ns amplien més les possibilitats. I en aquest punt, podem trobar aquestes solucions més imaginatives.

- Com fem que altres comunitats minoritàries puguin formar part dels espais públics festius?
La cultura no és quelcom permanent, és fruit de moltes interrelacions durant segles. Som qui som gràcies a la suma de cultures. Tot i que és important estimar la nostra cultura i preservar-la també és important que puguem acollir i escoltar altres cultures que formen part de la nostra societat. També des de la posició de cultura majoritària o de referència molts cops les cultures minoritàries, no hegemòniques, no troben espais d'accés a l'espai públic. No n'afavorim la participació. Ara bé, també hem de respectar que hi hagi col·lectius que no se sentin interpel·lats per certes tradicions que tenen un origen religiós i per tant que no formen part de les seves creences.