Jump to navigation
- El passat 30 de desembre vau llençar el nou disc ‘Abónate y verás’, després de gairebé 5 anys del vostre últim disc. Quèu us impulsa a fer-ho?Les ganes i la necessitat de fer-ho, sens dubte. Ja portem gairebé 25 anys, bé 23; i ens uneix la música i les ganes de fer-ho, que no pas altra cosa. Som amics de tota la vida, no tenim gens de pressa a fer les coses i anem fent quan podem i quan veiem. Tampoc hi ha hagut cap intenció de plegar, això és el temps que hem tardat a treure el nou disc.
- Així, entremig dels dos discos, heu fet algun concert?Entremig hem fet algun concert, sí. Vam tocar al 7è RRRREC Festival per la Festa Major d’Igualada, per la de Sant Boi i a Piera. Pocs més, la veritat. Aquests últims anys ens ho hem pres amb molta tranquil·litat, perquè molts hem sigut pares i hem tingut altres feines. També hem estat en altres projectes, jo estic en solitari també; el bateria està amb els Karaokes Band... Vulguis o no, ho teníem una mica aparcat perquè teníem altres coses i ara ens hi hem tornat a posar amb més ganes!
- Abono Pa La Tierra sempre ha comptat amb una barreja d’estils musicals. Quin diries que predomina a l’últim disc?Efectivament! L’estil que ens ha predominat sempre és el funk. Sempre hem agafat que la música funky fos la principal i a partir d’allà, l’hem barrejat amb altres coses. Aquest disc és molt ballable, molt funky i potser és al que hi ha menys fusió. És dels discos més funkys i més purs que hem fet.
Abono Pa La Tierra actuant al 7è RRRREC Festival durant la Festa Major d'Igualada, el passat agost | Foto: Tania C. Garcia
- Teniu planejada una gira de cara al 2019?Estem començant a mirar concerts, però no tenim cap mena de pressa. No tenim discogràfica, tot ens ho fem nosaltres de manera autogestionada. Ens ho prenem amb bastant tranquil·litat. Tot just ara estem mirant de muntar el concert de presentació per d’aquí un parell o tres de mesos. Tenim la sort que no tenim cap mena de pressió!
- Teniu algun lloc pensat pel concert de presentació?Ens agradaria molt fer-lo a Igualada. És d’on som i on vam néixer, tot i que ara no vivim tots a Igualada. És on tenim la gran majoria de públic i ens agradaria fer un concert amb algun grup convidat important, però ho estem acabant de mirar. Ara el què ens interessa és que la gent escolti el disc al màxim, i si els agrada, potser ho mourem més o menys.
- Tants anys com a grup, segur que heu recopilat milers de bon moments. Recordes algun concert o gira amb especial estima?Bé, sí. Recordo sobretot a principis del 2000, que era quan potser teníem més bolos i érem més joves. Tampoc hi havia internet i, fins i tot, ens semblava més fàcil trobar bolos. Hi havia el boca-orella, ens guiàvem pel "aquell grup mola, porteu-lo!". Avui en dia si no estàs posat a internet... (que també hi som, eh!), però ja és diferent. En aquella època, recordo concerts a una casa a Lleida, fer el concert, quedar-me a dormir i estar-hi tres dies! De concerts importants, recordo el festival Anòlia de 2001 a Igualada, estava ple i va ser molt important. D’aventures, te’n podria explicar moltes!
- Heu girat per l’estranger o us heu centrat més en Espanya o Catalunya?La veritat és que bàsicament ens hem mogut per Catalunya. Per aquí, ja no sé a quin lloc no hem tocat (riures). Suposo que és això que t’explicava, mai hem tingut com a objectiu principal que això funcionés (ens agradaria, és clar!), però la música ens uneix com a amistat, més que com a negoci. L’excusa és que ens acabem trobant, perquè si no ja ni ens veuríem.
- Tants anys al mateix grup, amb les mateixes persones. Us heu de saber complementar molt bé, quin és el secret?Sí, sí. Bé, és que ja anàvem a l’institut junts! Sí que és veritat, que hem canviat el bateria. Va ser fa 8 anys, al disc anterior ja hi era el Tomy. Ja era amic nostre i tocava amb nosaltres en altres projectes. Quan va plegar l'Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril) va ser un moment d’inflexió. Vam estar a punt de deixar-ho, però va aparèixer el Tomy i va dir, "Va, jo m’hi poso!", i des de llavors, hem seguit un altre cop.
- Has treballat en projectes en solitari, però també amb altres grups. Què ens pots explicar d’aquestes experiències?El meu projecte és el Primo Zon. A vegades vaig sol, com a cantautor o vaig amb la banda, que són Los Culpables de Todo. Aquí hi estic més posat. Jo volia que això funcionés i treballo amb altres músics. Cadascú ha tingut altres coses que ens han anat motivant. Jo prefereixo la meva carrera en solitari, per descomptat, perquè m’és més rentable i és més jo. És una cosa que manejo jo. Per altra banda, treballar sempre amb ells ha sigut la nostra família musical.
- Com definiries Abono Pa La Tierra amb 3 adjectius?Ballable, divertit i sincer.
Abonate y verás by Abono pa la Tierra
