Foto: 

Ray Molinari
La 'Carta Blanca' de l'Estival de Jazz d'enguany és per Àlex Cassanyes

Àlex Cassanyes: "Defenso l'art com un refugi"

El compositor de Capellades serà el protagonista del 'Carta Blanca a' de l'Estival de Jazz d'Igualada
Helena Martín
,
05/10/2020
Música
Compositor, arranjador i amant de tots els reptes que tinguin a veure amb la música. Àlex Cassanyes és l’artista que aprofitarà la ‘Carta Blanca’ que li ha donat enguany l’Estival de Jazz d’Igualada per crear un repertori únic per a l’ocasió. El seu objectiu pel concert del dia 9 d’octubre al Teatre de l’Aurora és oferir un refugi musical que ens protegeixi d’una realitat que aquest 2020 gairebé s'ha convertit en distòpica.
Per a mi l'art és com un mitjà de comunicació transparent, que fuig totalment de la distopia de l'actualitat

- Com vas rebre la proposta de tenir la ‘Carta blanca’ de l’Estival de Jazz?
Amb una il·lusió molt gran. Que hi hagi un festival que organitzi un concert on se li ofereix al compositor carta blanca és un regal molt gran. Els compositors volem poder fer el que ens vingui de gust enlloc d’haver de tocar sempre una música concreta. A més, vaig viure a Igualada fins als 18 anys. Em fa una il·lusió especial fer-ho en aquesta ciutat. 

- Has tocat molts estils musicals i en molts formats al llarg de la teva trajectòria. Cap a on tiraràs en aquest concert?
Tinc experiència en molts estils però he intentat trobar un estil propi que, de fet, encara estic buscant. M’he centrat en la música que ja he anat fent, no m’he emmirallat en ningú sinó en mi mateix. En el meu dia a dia com a músic tinc aquesta llibertat. Però a mitges, no sempre tens aquesta oportunitat. 

- T’hi enfrontaràs sol?
Al contrari! Hi aniré molt acompanyat, serem nou músics fantàstics i serà tota una estrena, estic molt emocionat. El que tocarem està creat per a l’ocasió i ho vaig fer durant la pandèmia, tot i que aquesta no n’és la temàtica. De totes maneres, com que ho he fet durant aquesta època, segurament s’hi veurà reflectit. Totes les peces tenen el nom d’una obra d’art. Sovint m’alimento de pintures, escultures o llibres per crear música. Cada peça és un homenatge a una obra i n’hi haurà nou. 

- Quina serà l’essència del que tocaràs?
Aquesta última temporada ha sigut una bogeria, hem viscut moltes coses dolentes. Jo defenso l’art com un refugi, però no com un recurs barat d’autoajuda. A les persones que ens agraden les propostes culturals artístiques, l’art ens ajuda a estar bé. Sembla que el món cada vegada vagi pitjor, és distòpic. Per això he triat obres d’art. Nou refugis per poder estar a gust en llocs diferents.

- Com has triat les obres que configuren aquest nou repertori?
La majoria d'obres que he triat són llibres o quadres que m'han impactat en el moment de llegir-les o veure-les i sense cap argument racional. Penso que quan una obra d'art t'impacta deixa de banda la raó i toca directament l'emoció. Pensar es queda fora, i aquesta emoció em fa venir ganes de poder dir-ne alguna cosa. N'hi ha tres basades en llibres de tres autors que per mi són fantàstics. Roberto Bolaño, Enrique Vila-Matas i Ernest Hemingway. Curiosament el llibre de Vila-Matas és un llibre basat en el de Hemingway i jo n'he volgut fer una versió musical. Pel que fa al llibre de Bolaño 'Los Detectives Salvajes', el tema es diu el Realismo Visceral, que és un moviment poètic que funden dos dels personatges principals al llibre.

- N’hi ha d’altres disciplines o et centres en la literatura?
També hi ha un tema basat en una pintura del pintor impressionista Alfred Sisley i un altre basat en el pintor català Ramon Martí i Alsina. I tres escultures, una de l'escultor Miquel Blay que es diu ‘Els primers freds’, que és una escultura fantàstica sobre el patiment humà, i dos altres inspirats en dues escultures de Jaume Plensa, un artista que m'encisa moltíssim, una es diu ‘Spiegel’ i l'altra, ‘Awilda’.

 

 Àlex Cassanyes en concert. | Foto: Ray Molinari
- Un dels teus últims refugis, i possiblement dels més coneguts, és el que tens amb l’Anna Roig, ‘La Tendresse’. T’endinsaràs en la cançó francesa?
A l’Estival de Jazz no hi introduiré res de cançó francesa. Però és veritat que amb l’Anna Roig ens hem entès molt bé i a l’hora d’encarregar-me els arranjaments vaig tenir molta llibertat, tot i que vaig respectar molt les cançons. Em vaig sentir molt a gust perquè vaig partir de la idea de respectar el missatge de les seves cançons.

- Pel que fa a llibertat artística, la feina d’arranjador i la de compositor deuen ser molt diferents…
Sí, tot i que hi ha coses que són molt iguals, sobretot en l’aspecte tècnic. Quan arranges t’has de cenyir a una cosa que ja està feta, la gent ha d’escoltar allò que defineix la cançó, i en canvi, en la composició parteixes des de zero, ets tu solament. El fet de poder triar és molt diferent, em sento més compositor que arranjador però ambdós vessants m’agraden.

- Com a compositor quins reptes tens actualment?
A banda de calmar el neguit que sempre conviu amb mi, parlar d'art tant "seriosament" sembla molt pretensiós, el que vull com a compositor és poder explicar la vida a través de la música, la meva i la dels altres, però sense cap mitificació ni grandesa. Busco una senzillesa que espero que es vegi en la música que escric i que he escrit durant els anys. Per a mi l'art és com un mitjà de comunicació transparent, molt lligat a les emocions i que fuig totalment de la distopia de l'actualitat. Per a mi és com un refugi del que tots anomenem "el món real" de l'actualitat o la política amb el qual no hi convisc gens bé.

- Quins són els projectes que tens en mans ara?
Actualment tinc dos projectes que ja estan encarrilats, el de ‘La Tendresse’ amb l'Anna Roig i la big band que dirigeixo, l'Àlex Cassanyes Big Band Project, i la direcció de l'Open Jazz Collective, un col·lectiu de músics de jazz que portem a terme projectes de nova creació a partir de les composicions i arranjaments de tots els músics. Per mi és un lloc fantàstic, ja que ens serveix per experimentar. És com un laboratori musical. A banda d'això, sóc molt inquiet pel que fa a la composició i m'agrada estar actiu en aquest aspecte. Ara estic començant a idear una suite per big band basada en les 23 Constel·lacions de Joan Miró.

Estival de Jazz
Del 9 al 24 d'octubre
Igualada

Més informació: 

A

També et pot interessar