Jump to navigation
- Com i quan decideixes fer un pas al món de la música, tenint en compte que també ets actor i que vas estudiar Administració i Direcció d'Empreses?La música és el primer de tot, ja que m’acompanya ja des de ben petit, quan els meus pares m’inscriuen a l’Escola Municipal de Música i després, allà ja fem una banda amb els companys de classe. A la universitat també vam fer un grup de música... A la universitat sempre anava amb la guitarra amunt i avall. La música sempre ha estat transversal i parel·lament, a l’hora de decidir una carrera no sabia què estudiar i vaig ser pràctic, per això vaig decidir estudiar Administració i Direcció d’Empreses, però quan vaig acabar vaig tenir la inquietud de dedicar-me a la vessant artística, sense sospitar que acabaria vivint de la música. Vaig apostar pel teatre també i vaig entrar a l’Institut del Teatre. La música, com et deia, ha estat sempre allà, paral·lela, fins que ha aconseguit el seu espai i de fet, s’ha convertit en la meva feina principal i gairebé única.
- Què és per a Joan Dausà la música?La música per a mi més que què és, és com la visc: una connexió emocional, de qui la crea i que l’escolta, normalment. Evidentment, no cal saber qui l’ha creat perquè t’emocioni, però per a mi, la música té molt valor en el directe, també. Aquí per a mi és on pren més aire, perquè qui l’ha fet i qui la rep, fa especial aquell moment. Per tant, per a mi la música és una connexió emocional que creix quan és en un directe; però també creix molt quan és exercida com a banda sonora perquè les imatges cinematogràfiques acostumen a poder fer créixer la sensació d’emoció. A vegades no, perquè la imatge és tan concreta que no et deixa volar la imaginació, però en general, la música en el directe i la música en cinema és quan pren el cos màxim.
- Què vols transmetre amb les teves cançons? T’hi identifiques?Jo vull transmetre veritat emocional; intento transmetre coses que jo sento, o que el meu entorn sé que ha sentit. O sigui, veritats reals -a vegades més explícites, d’altres més abstractes-, però intento sobretot això: connectar des de la meva veritat i que cadascú se la pugui fer seva. Si és així, perfecte perquè és el punt de trobada, sobretot en els concerts, que és quan arriba en el seu màxim exponent perquè és quan compartim un espai amb les cançons com a excusa. Per tant, si m’identifico amb les cançons? Doncs amb moltes d’elles, sí. Ja sigui perquè m’han passat, perquè ho he viscut, perquè estic explicant coses que sé que algú li ha passat.
- La teva música, per això, tot i tenir el to tendre, nostàlgic... Reivindica molt el poder de l’ara i de l’optimisme, de la capacitat de la superació i les segones oportunitats...Sí, sobretot l’últim disc 'Ara som gegants', tot i que els altres també però la producció ens porta a llocs més nostàlgics, més tristos com dius, encara que la lletra no convidi tant. Però en aquest últim disc sí que hem tingut la intenció d’anar cap a un lloc més vital, més lluminós, més positiu, amb la producció però també amb les lletres. És una intenció de ser més vitalista, acceptant que a la vida hi ha moments més durs, més difícils de pair, però amb el convenciment que tot té un sentit i tot ens fa aprendre, que hem d’encarar el cantó positiu de la vida, i aquesta és la proposta d’'Ara som gegants'.
- Creus que com a societat, no gaudim del moment o no valorem el present?Crec que és clau, que no l’estem guadint com l’haríem de gaudir. Sí que com a societat l’estem vivint com una cosa obsessiva, però no n’estem connectats. Ens desborden tants inputs, tantes informacions que ens venen de l’exterior imposades i ens perdem el present real que és el d’estar aquí, respirant, valorant el que tenim, relacionant-nos amb el nostre entorn… I sí, suposo que els dispositius mòbils tampoc ajuden massa. Per tant, sí, estem una mica perduts, jo crec.
- 'Ara som gegants' ha marcat un gran punt d’inflexió a la teva carrera musical. Què ha signficat per a tu?Per a mi, i no crec que sigui casualitat, és el disc que he treballat amb més temps, que he volgut connectar amb qui sóc jo i suposo que això li passa a tothom: quan connectes amb qui ets tu, surt allò que se’t pot donar bé i la gent veu en tu la teva essència. Això passa en qualsevol art. Aquest esforç de voler ser honestos amb nosaltres mateixos en el treball de producció, ha provocat que la gent que escolti, el disc el senti molt seu, molt de veritat i autèntic. És el que jo he rebut de la gent que s’ha fet seu el disc. És un disc molt personal, com jo vull entendre la vida i com la veig ara, i això ha connectat amb la gent. Hi ha hagut un gran esforç en totes les disciplines: des del lloc on fem els concerts, com els fem, quins músics defensem el disc... Tot això li dona coherència i un salt qualitatiu. Hem comprovat que ve més públic als concerts i això és fruit de la feina feta de tots aquests mesos i anys, i és clar, és una gran notícia. Què significa per a mi? Em fa molt feliç que aquest projecte funcioni tant bé i que hi hagi tanta gent que se l’hagi fet seu. Tant de bo poder créixer més com a família i poder seguir gaudint de tot el que estem fent.
- Per altra banda, com definiries l’evolució de la teva carrera professional, des del conegudíssim 'Jo mai mai'? És necessari aturar-se per seguir, per continuar?L’arrencada va ser anecdòtica, més de joc, de provar, amb un grup d’amics, fer-ne les cançons -entre elles 'Jo mai mai'- sense posar-nos nosaltres els límits. Pensa que vam gravar-lo a un dels millors estudis d’Espanya, vam gravar un disc molt professional, tot i que jo era molt amateur amb el món de la música, però era una cosa que ens permetés créixer i ens va permetre fer dues bandes sonores, tocant a llocs que no ens podíem imaginar... Però arriba un dia que dius, potser sí que he d’aturar-me, he d’analitzar què ha passat, i decidir si és això el que vull viure. I si és que sí, decidir com ho vull viure. La conclusió va ser que sí, que vull seguir vivint de la música, però que ho volia fer més personal i això ha estat el resultat d’'Ara som gegants'.
- Musicalment, el 2018 ha sigut un gran any per a la teva carrera, donat que el teu últim disc ha estat un dels més venuts en el panorama musical català. Què esperes per aquest 2019? Quins reptes tens?La veritat és que ha estat un any increïble. Hem sumat públic, el públic segueix connectat. Hem rebut el suport del públic, però també de la crítica amb els dos premis que donem molt de valor, també un premi pel videoclip de la gran eufòria. És una sensació d’eufòria, de dir, "ostres, què bé!". Què espero per aquest 2019? Poder seguir amb aquesta gira, que ens portarà fins al desembre-gener, defensant aquestes cançons, algunes modificacions en el directe. A partir d’aquí, quan acabi aquesta gira, tornar a respirar, tornar a mirar a enrere, veure què ha passat, com ho hem viscut, i replantejar i plantejar un següent disc o projecte; tot i que encara no hi estic pensant. Vull seguir gaudint i seguint generant interès perquè la gent segueixi venint als concerts.
Web Auditori Valentí Fuster Web Joan Dausà
