Jump to navigation
- Per què et vas especialitzar en l'orgue?Toco el piano, el piano jazz, el clàssic i a casa, la xicota amb la que estic toca música antiga. Quan estudies piano i piano clàssic et pot quedar el cuquet d'estudiar música antiga i és el què em va passar. De fet, escollir el màster d'orgue clàssic va ser una línia d'estudis que em va anar molt bé, em va agradar molt.
- Què vol dir que et va anar molt bé?Per exemple, ahir mirava vídeos d'organistes de gospel i tècnicament, tocaven de la mateixa forma que el s. XVI en alguns passatges, tot fent escales amb els dits polze, índex i cor, sense utilitzar tots els dits de la mà. A l'única persona que havia vist tocar així és el meu professor de màster, l'organista Javier Artigas. Durant el Renaixement algunes escales que es tocaven amb l'orgue es feien amb la mateixa posició dels dits que aquests organistes de gospel. Estudiar l'orgue i la música antiga m'ha fet adonar que aquest instrument té unes particularitats que no han estat recollides pels estudis de piano. Durant tots els anys en que vaig estudiar piano mai havia vist aquesta tècnica, solament durant el màster.
- I quines diferències hi ha tècnicament si fas escales solament amb els tres dits, com comentes?Detalls que permeten una articulació diferent, elements d'estil, es tracta d'una posició de la mà que ofereix comoditat davant del teclat, perquè el teclat d'orgue és diferent.
- Quan comences a interessar-te pel món de la música?Des de ben petit! Vaig plegar durant un estiu, just quan acabava els estudis de teclat clàssic, però al setembre següent em vaig reenganxar ja amb el modern. Va ser el moment en què vaig començar a estudiar pel meu compte el piano jazz, agafant informació d'aquí i d'allà, fins que em vaig comprar un hammond. Aleshores em vaig adonar que aquest és un instrument essencial.
- Per què?És un instrument que sempre m'ha cridat l'atenció. Abans tocava amb un teclat, que té varies sonoritats, que simula el so d'un hammond, però quan toques o graves te n'adones que no aconsegueix la sonoritat específica de l'orgue de gospel. A més, la resposta de l'instrument al ser tocat, la distribució dels elements, el fet de tenir vàlvules, la sonoritat càlida, el cos del so, el volum que té de sortida, el qual et demana que el hammond sigui tocat en espais amplis, tot això el fa un instrument molt singular.
- Per què has escollit el bateria Roger Gutiérrez i el guitarrista Dani Pérez com a acompanyants per encarar el projecte 'Carta blanca a...' de l'Estival de Jazz?D'una banda he buscat una formació atípica, sense baixista. Al Dani l'havia tingut de professor, m'encanta com toca, m'agrada molt el so de la seva guitarra i tenia moltes ganes de compartir un projecte amb ell. De fet, en el projecte que presentarem el Dani portarà moltes de les melodies i alhora tindrà un punt de llibertat en alguns passatges. Me l'imagino molt tocant la música que he composat. I amb el Roger, tot i que he tocat molt poques vegades amb ell, però les poques vegades que hem coincidit en formacions m'hi he sentit molt còmode, per aquest projecte m'ha semblat el bateria ideal.
- Com has encarat les composicions?Tant la melodia com el ritme tenen una sonoritat propera al blues, no sé perquè, potser m'hi ha dut el mateix so del hammond, resseguint les influències del gospel, de la música d'església, del soul dels 60, el boogaloo, però tampoc ho he buscat. Ha sorgit de forma bastant natural.
- Totes les composicions les has escrit per a la 'Carta blanca a...' o presentes alguna peça ja escrita abans de rebre l'encàrrec?Tot i que la majoria de temes els he composat per al projecte, he afegit alguna composició inèdita que ja havia escrit. L'havia provat en algun assaig i no havia acabat de funcionar. Crec que en aquest context ha quedat ben encaixada.
- El disc està pensat com un projecte en sí mateix, amb un discurs compositiu amb inici, nus i desenllaç o t'has centrat en treballar els temes per separat?Potser el projecte de fa un parell d'anys, 'Epokhé', del Dani Comas manté una mateixa idea al llarg de tot el disc. El què presento, 'tErrOr' no està pensat així. La meva idea principal va ser 'diversió'. Composar temes per passar-nos-ho bé. Cercar contextos on els tres músics estiguem còmodes i gaudim de les peces musicals.
- Aleshores busques parts on tingueu espais per a la improvisació.Crec que tindran molt marge per improvisar, sí. Està pensat per ser un disc molt obert en aquest aspecte.
- Com és que titules 'tErrOr' a un projecte on cerques com a màxim ingredient, la diversió?Per l'ambigüitat que representa. Si titules 'Humor' a una peça que tracta sobre la diversió ho transformes en una cosa seriosa. M'agrada aquesta idea de jugar amb els contraris. 'tErrOr' és també el títol d'una peça que estarà inclosa en el projecte i prové d'una experiència que vaig tenir. A vegades ens trobem en situacions que vistes des de fora o viscudes amb una certa sensibilitat poden semblar dantesques, aterradores, però que en realitat provenen d'una concatenació de fets tant absurda i amb un desenllaç tan lleu, que davant d'elles solament pots començar a riure. Em va agradar aquesta idea sobre el sentit de l'humor, sobre l'humor que trenca amb la quotidianitat, amb el protocol. Però bé, la situació concreta i altres coses ja les explicaré durant l'audició del dissabte.
- Coneixes altres festivals que tinguin com a espai fix una iniciativa com és 'Carta blanca a...'?Diria que l'any passat a Barcelona van oferir-ne una a la Celeste Alías, però no en conec pas cap més. 'Carta blanca a...' em sembla una iniciativa molt bona, costa trobar espais amb tanta opció a la creativitat. En un principi, quan m'ho va oferir el Roger Tarragó no m'hi veia. Després comences a escriure, trobes un discurs, recorres a elements propis, a influències i si et passa com a mi, que estàs acostumat a fer de sideman, a tocar les partitures que et passen, quan reps una oferta com aquesta, elabores un discurs propi amb elements i recursos que potser, ni t'havies plantejat mai d'utilitzar.
- Consideres el teclat un instrument solitari?No. Pot ser un instrument solitari en quant a estudi o potser, si has estudiat piano clàssic tens poques ocasions de tocar en grups de música, com a mínim, menys que un violinista o un flautista, però personalment he tocat molt amb grups, m'ho he passat molt bé tocant amb bandes i també és un instrument que el gaudeixo tocant sol. És un instrument que pot ser solitari, però també col·lectiu. De fet, considerar-lo un instrument solitari també és un gran què. T'ho pots passar molt bé fent concerts de piano en solitari.
Txema RieraCarta blanca a Txema RieraActe d'agenda de l'Estival de Jazz
