Anna Vila
,
01/11/2018
Música

Valentí Miserachs: "L’obra escrita roman en estat metafísic fins que no pren vida"

L'‘Oratori Musical Espiscopus. Diàleg patriarcal’ ret homenatge als bisbes Oliba i Torras i Bages, el dissabte 3 a Manresa i el dissabte 10 a Igualada
Valentí Miserachs

Foto: 

Cedida
El compositor i director Valentí Miserachs
Valentí Miserachs (Sant Martí Sesgueioles, 1943) és mestre de la Capella de Música de la basílica de Santa Maria Maggiore, d’on també és canonge (així com a Tarragona, Solsona i Vic) i degà. En Mn. Miserachs va endinsar-se al món musical d’església durant els seus estudis, quan Armando Renzi, director de la capella Giulia de la basílica de Sant Pere, el va apreciar com a organista i compositor. ra ha compost l‘Oratori Musical Episcopus’ que arriba a Manresa aquest dissabte 3 de novembre i a Igualada, el dissabte 10; després de celebrar-se a la Catedral de Vic, al Monestir de Ripoll i a la Basílica de la Sagrada Família. Des de Roma, hem pogut parlar amb Mn. Miserachs.

- Quina va ser la seva inspiració per orquestrar aquest diàleg imaginari entre el bisbe Oliba i el bisbe Torras i Bages?
L’oratori, que forma part del projecte 'Episcopus' del bisbat de Vic, té per títol 'Diàleg patriarcal', que quedi clar. No hi hauria música sense un bon text que la “provoqués”; el llibret de Mn. Josep Ruaix ha engegat tot el procés creatiu, on la inspiració juga el seu bon paper, i amb la voluntat de retre una mena d’homenatge a la rica tradició del cant religiós català i específicament vigatà. Sempre hi ha algun tema que ja s’imposa de bell antuvi i, tot tibant el fil, es va teixint la tela.

- El concert està organitzat pel Bisbat de Vic, una de les ciutats on va realitzar els seus estudis eclesiàstics. Segueix treballant en alguna composició relacionada amb la ciutat?
Vic és i serà sempre la meva diòcesi, no sols d’origen sinó de pertinença jurídica i de cor, com a prevere vigatà. Treballar en aquest oratori m’ha retornat el perfum dels meus anys joves de formació al Seminari de Vic, capítol essencial de la meva vida. ‘Diàleg patriarcal’ és la composició més directament vinculada amb la capital vigatana, però en l’àmbit diocesà la llista seria llarga: ‘Mil anys’ (Igualada), ‘Nadal-El Pessebre Vivent’ (Els Prats de Rei), ‘Suite Manresana’ (Manresa), ‘Cant a Calaf’ (mil·lenari de Calaf), sense oblidar els ‘Cants per a la Litúrgia’ i innombrables sardanes, goigs i caramelles. Ara espero reposar una mica, fins que no m’enganxi en algun altre projecte, encara que ara digui que no hi tornaré mai més...

- Quan va descobrir la seva vocació sacerdotal?
La vocació sacerdotal va anar de bracet amb la musical. Amb 6 anys vaig començar a estudiar música a Sant Martí Sesgueioles, amb el gran Mestre Francesc Vives. Quan tenia 8 o 9 anys, ja feia d’organista a la nostra església parroquial. El Senyor em va voler tot per a Ell des d’aquell sagrari que sempre visito amb emoció agraïda. Amb 11 anys vaig entrar al Seminari de Vic, decidit a donar-ho tot, i a fe que el Senyor ha estat amb mi d’una generositat infinita.

- Va ser llavors que va endinsar-se en la música sacra?
La música, la vaig anar practicant al llarg de tots els meus estudis, tant a Vic com a Roma. Quan vaig ingressar l’any 1967 al Pontifici Institut de Música Sacra ja vaig fer un examen d’admissió excepcional: estava ben preparat. A partir d’aleshores vaig poder dedicar-me a la música com a ocupació principal.

L’'Oratori Musical Episcopus' a la Sagrada Família

- Vostè és sacerdot, músic, organista, compositor, professor de disciplines musicals... Li és possible compaginar tantes vocacions?
Tantes i tan diverses feixes de conreu pertanyen a l’única Vinya del Senyor, en el lloc concret on li ha plagut posar-me, i dotant-me, això sí, d’una particular flexibilitat.

- Actualment, on viu i quins són els projectes que té en camí (tant per la part sacerdotal com per la de compositor)?
Visc a Roma, dins la mateixa basílica de Santa Maria la Major, però m’escapo sovint a Catalunya, a la meva caseta de Sant Martí Sesgueioles. Ja he dit que ara tocaria fer una pausa, després d’un període molt ple (només la gestació de l’oratori ha estat cosa de dos o tres anys, tot i que s’hagi escrit en pocs mesos, i encara a estones). Però l’agenda està plena d’activitats, diguem-ne, menudes. Per a una cosa de més volum, primer hauria de sortir l’ocasió, després m’hi pensaria dues vegades. Com a sacerdot, mirar d’anar intensificant el ministeri de cada dia, i anar deixant la pràctica musical a mans més joves.

- La seva obra és molt extensa, destacaria alguna producció a què li tingui certa preferència?
A banda dels oratoris ja esmentats, hi afegeixo els altres: 'Beata Virgo Maria', 'Pau i Fructuós' i 'Noces de Sang'. I, entre una infinitat d’obres i obretes, em plau subratllar 'Els Pastorets de Calaf', per a cor i cobla.

- Com comentàvem abans, és organista. Segueix component i tocant?
Sóc organista eventual. Les moltes ocupacions i càrrecs no m’han permès de fer una carrera de concertista. He fet concerts, però ara ja només toco per als amics, en comptades ocasions. Que segueixo component, el ‘Diàleg patriarcal’ ho demostra, espero en un procés de maduració que els anys haurien de reclamar.

- Parlant del ‘Diàleg patriarcal’, quina és la petjada musical que vol transmetre al públic?
En el ‘Diàleg’, hi he incorporat uns 26 temes de música popular religiosa nostrada; la pena és que, molts d’aquests temes, que als de la meva generació ens parlen al cor, hagin anat perdent vigència. Si el retrobament amb aquest patrimoni pogués ajudar a redreçar el nostre esperit més genuí, ja donaria per ben pagada tota la fatiga que m’ha costat.

L’'Oratori Musical Episcopus' a la Sagrada Família

- El concert es defineix com “una obra musical religiosa original”, però s’hi entreveu un lligam amb la tradició musical de Catalunya?
És clar que l’obra, tot i inspirar-se en aquest patrimoni nostre col·lectiu, és original; com ho és la mel que les abelles han anat xuclant anant de flor en flor, cada mel té un gust únic i irrepetible.

- Ara que ja ha compost l’obra, la responsabilitat recau en l’Orquestra Simfònica del Vallès i en les corals catalanes.
Sí, l’obra escrita roman en estat metafísic fins que no pren vida -i quina vida!- per obra i gràcia de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dels excel·lents solistes i de l’esplèndida Coral de corals diocesanes, i de la flor al trau, que és el cor infantil. I, també una mica, per mèrit de la mà que guia tot el conjunt i de la que li ha aplanat tan eficaçment el camí.
 

També et pot interessar