,
21/07/2019
Arqueologia
SIT TIBI TERRA LEVIS. Que la terra sigui lleu

google "MUM"

 

Hola Mamá, quién es este actor? Dime Mamá, cómo hago esquejes de esta planta? Mamá, de que forma se juntan las moléculas del jabón casero? Dime Mamá, la cultura ibera era de base matriarcal?

Hola Mamá, crees que estos letra encaja con la melodia o le faltan unos compases? Escucha Mamá, como gestiono un problema en el trabajo? Mamá, me oyes?....

 

Cinema, botànica, química, arqueologia, música, psicologia, a «google MUM» li podies preguntar de tot, i les seves respostes eren més ràpides que les del cercador. I com ells tenia «Favoritos». Escribia, llegia, pintava, cuinava, cosia, feia teatre... i un ampli ventall d’activitats culturals.

Estimava el poble, i quan hi va aterrar per amor, va intentar aportar el seu granet d’arena a la vida cultural, de vegades en encerts i ajuda d’altres «mums», i d’altres amb no tant. Però sempre obria els calaixos de casa en aquestes dates, i deixava a qui li demanava les faldetes de pagesa, o l’orientava per fer una carrossa.

 

Google MUM era discreta i, tot i formar part de la funció, sempre sortia l'última, i a espentes, a recollit el ram de flors i l’aplaudiment.

I marxar com ho ha fet, aprofitant que tots estaven un moment fora, ha estat molt ELLA. Molt Agatha Christie, i una mica també, perquè no dir-ho, Hitchock.

Shakespiare es trauria el barret de llana per aplaudir la seva sortida, al pur estil Titus: dramatisme i efectisme, un gir brusc durant el seu l´últim acte.

Ens va saber donar el nostre espai a cadascún dels 6 fills, amb personalitats i gustos diferents, ens va deixar ser nosaltres, i sabíem que estava orgullosa del camí acadèmic que vam prendre cadascun de nosaltres, perquè en certa forma a ella també li hagués agradat estudiar encara més.

Educada a Barcelona, va voler adaptar-se a la seva vida a Sant Jaume, i de minuts a va començar a fer-nos per tots els vestits típics, no sempre es va sentir compresa, i de vegades fins i tot es va emportar algun disgust, quan veia que el temps invertit en un projecte queia en sac trencat.

El divendres el poble ens va acompanyar, la va voler acomiadar com es mereixia. No vam poder gestionar el seu traspàs com haguesses volgut, crec que encara no estem programats genèticament i socialment per fer-ho. Per això escric aquestes paraules, en nom d’ella, en nom dels de la Corva, dels de Capblanc, i tant que si. Se sentia Santjaumera d’acollida, en tot lo bo i dolent que això comporta, i ho acceptava, com acceptava i la seva malaltia, i tenia clar com volia que fos el seu final, ens ho havia dit a tots, un per un, ens estava preparant, però no estàvem preparats per d'immediatesa de la seva absència.

 

Sant Jaume ha respost, i especialment les seves amigues i amics, amb qui no sempre coincidia quan discutiem de música, teatre, jota... Sant Jaume sap com dir adéu i acompanyar a la família.

Gràcies per la sopeta de fideus i els macarrons, és l'únic que vam ser capaços de menjar. Gràcies per gestionar la rutina, per les converses al sofà del tanatori, que costen d’encetar i que poden semblar vanals però serveixen i molt.Per venir un, dos i tres cops a casa i al tanatori només per veure si voliem quelcom.  Per no deixar sol al meu Pare, per ajudar en els primers moments del traspàs a casa, per preguntar-me la ubicació del tanatori, i haver d’obrir «google maps» i recordar-me lo que li costava a la mama aprendre a viure en la vida digital. Gràcies, per l’aigua fresqueta, i els mocadors, per abraçar-te a man germana i demostrar al món que és un PADRÍ. Gràcies per fer-me sonriure quan em deies que t’ha costat dominar-li els cabells i maquillar-la des del primer moment. Gràcies per fer km i creuar el país per acompanyar a muns germans (ma mare sempre preguntava com us anava a tots, sou la família triada).

Gràcies per enviar privats i whatsapps al seu mòbil, el tindré actiu uns mesos fins que a poc a poc oblide de carregar-li la bateria.

I tot i ser arqueòloga iberista convençuda, ella era més romanista (ningú és perfecte), així que el final va per tu, com a tu t’hagués agradat, en la paraula escrita. Sit Tibi Terra Levis.

- MAMÁ!!!!! ME OYES.....

- No grites, que es de mala educación

                                                                                         ES TANCA EL TELÓ.

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!

11/05/2019
Ahir al vespre vaig entrar per enèsima vegada al facebook i vaig somriure al veure el nou cartell que convida a la gent de totes les edats a participar al festival “Terra Ibèrica” i us explico una mica
02/10/2018
I ara, després de les reunions gairebé clandestines, a hores poc cristianes, i mentre la gent està a casa relaxada, natros hem decidit organitzar un congrés sobre la protohistòria.
13/09/2018
Comença el nou curs i si anem revisant els llibres de text d'història, ens trobem un i altre cop amb el mateix.
23/06/2018
Ja és oficial, l'estiu està aquí, i mentre que molts estudiants decideixen agafar-se vacances per desconnectar i refrescar-se el cos i la ment, d'altres s'apunten a les diferents excavacions programades que es proposen des de les Universitats Cata
28/02/2018
Capítol 4 Novembre de 1352: 11 anys Vaig assistir involuntàriament al part d'aquella dona. Ens havíem conegut al camí, ella viatjava sola amb un home, prenyada i a peu.
14/02/2018
Capítol 3
07/02/2018
Capítol 2