Mònica Roig: “Si ens ho proposem, tots podem contar alguna cosa en forma de conte”

Mònica Roig, roquetera afincada a Tarragona, va tenir una idea: crear un blog on, cada dia de l’any, es publiqués un conte. 365 contes, un any de contes és el llibre que recull els 365 relats breus que diferents autors han escrit al blog durant aquest temps. Segons Roig, és qüestió de "fidelitat" que el projecte que va nàixer a la xarxa, ara, es pugui adquirir a través del webiste bubok.com, on es pot comprar tant en el format tradicional com en una versió descarregable.

 

- Quin va ser l'impuls que et va portar a crear el blog 365 contes?

Des de menuda sempre m’ha agradat escriure contes. En un primer moment, quan se’m va passar pel cap escriure un conte al dia, vaig pensar en inventar-los tots jo. De seguida em vaig adonar que era un projecte massa gran per a una sola persona.

 

- Quants autors van participar i quin seria el seu perfil, com van arribar a conéixer el teu blog?

En total han participat en el recull de contes uns 137 escriptors. Hi ha uns pocs autors coneguts, però la majoria són gent aficionada i que els agrada escriure. Quan vaig decidir que el projecte de recollir 365 contes no podia fer-lo només jo, vaig comentar-ho a la gent que coneixia de blogs de llibres, etc... i la gent de seguida es va animar a participar. El blog va començar a funcionar i, poc a poc, la gent va anar coneixent-lo i van anar enviant contes.

 

- Vas aconseguir el repte de reunir 365 contes i després vas decidir fer un llibre. Com ha estat aquest procés? Ha estat fàcil trobar finançament?

En un primer moment la idea no era fer un llibre, però a meitat del projecte es va plantejar aquesta possibilitat. Ha estat un procés molt llarg. Les editorials convencionals no aposten gaire per projectes de persones no conegudes. Finalment, vaig decidir fer una auto-edició amb l’editorial BUBOK (www.bubok.es/). És una opció que surt bastant bé ja que no hi ha obligació de fer cap tirada mínima. Els llibres s’imprimeixen cada cop que una persona en compra un. Ha estat un procés llarg i costós ja que la feina de maquetar el text, la portada, etc... ho ha de fer un mateix. Els diners per pagar l’edició es recuperaran amb la venda dels llibres. La resta de diners els donarem a alguna ONG o entitat benèfica per ajudar a algunes persones.

 

- També sé que has estat molt creativa a l'hora de fer-ne promoció, veritat? Què has fet?

Vaig pensar que una manera de donar a conèixer el llibre era a través de les xarxes socials, com Facebook, Twitter i també pel blog on es van publicar els contes. I vaig pensar que un vídeo seria la millor manera per donar a conèixer el nostre llibre. Podeu veure el vídeo aquí: 

 

- Creus que les persones tenim moltes històries a explicar i només fa falta que algú ens animi a fer-ho?

Ja ho crec! El nostre llibre n’és una prova. Si ens ho proposem, tots podem contar alguna cosa en forma de conte.

 

- És terapèutic llegir un conte al dia?

Amb la vida tan estressada que portem, dedicar uns minuts a una història curta pot ajudar a desconnectar-nos de les preocupacions diàries.

 

- Quin era el teu conte preferit de petita (o de gran) i per què?

És un del meu escriptor preferit, Paul Auster: El conte de Nadal d’Auggie Wren. Té el punt de misteri per atrapar el lector a continuar llegint i és un conte molt entranyable. 

 

- Internet és una bona via per promoure la cultura i per donar sortida a les inquietuds creatives, tens algun altre projecte en ment?

A part del blog de cuina de les Terres de l’Ebre que tinc aquí al Surtdecasa, també tinc un de cuina per a celíacs. Tenim previst fer un llibre de receptes sense gluten properament. I més avant, m’agradaria poder fer un recull d’alguns contes meus que estic escrivint des de fa temps i que estic publicant en un blog.