Jump to navigation
- A la maqueta 'First songs' cantaves “Everybody has a dark past but mine is just about to start, start, start”. Aquest passat fosc encara dura?És una idea del que portava en aquell moment. És una cançó vella però que no he deixat de cantar, com si estigués cridant una mica aquest passat que estic vivint, que estic passant. És una espècie de joc, un bon i mal auguri que em faig a mi mateixa.
- Al tema 'Good Bye' del disc 'Bird Eyes' cantes que per deixar d'estimar has de passar per un estadi d'odiar.Aquesta cançó està inspirada en fets reals però en el moment de fer-la parlava del futur. Encara provo d'entendre del tot sobre què i qui parlava. Com en un exercici per a conèixer-me més projecto la lletra cap al futur, de forma hipotètica. I resulta que tres anys després, d'una forma semblant al que cantava em va passar.
- El tercer treball que treus és un EP, 'In the cave', molt diferent al teu registre habitual.L'Ep reflecteix les coses que em passaven en aquell moment. Ja les tenia quan vam publicar 'Bird eyes' però no van entrar al disc. Són temes sorollosos, molt més tralleros i més foscos del que acostumo a fer. És un treball que representa a la Núria d'aquell moment, però no representa el treball que faig. S'allunya de mi ara mateix.
- Ja a 'Does it ring a bell', a 'Mariane' parles de la por als compromisos i a amagar les emocions. Tornes a una mena de fragilitat?La cançó parla clarament de mi, d'algunes coses que entenc però sobretot de les que no entenc. De fet, en la majoria de les cançons parlo del que no entenc. La Mariane és el meu alter ego. Quan sortia per Vic els amics em deien la Mariane. En fase de festa jo era una altra persona. És una part meva fosca a qui li he canviat el nom. És l'altra Núria. En algunes cançons sóc l'altra, la del mal auguri.
- A la cançó 'Bird hits his head against the wall' cantes a la llibertat o parles d'un ocell que busca trobar-la?Canto a la llibertat però alhora, aquesta llibertat pot ser una condemna de mi mateixa. Parlo de marxar i de deixar que passi el temps. De fet, no sé viure el present, sóc nostàlgica i a la vegada espero amb ganes viure el futur. Però la lletra del tema parla de coses visuals, reals. Estava a Vic amb una persona, en plena conversa i de cop, un ocell es va estampar contra el vidre de la finestra i ho va deixar tot tacat de sang.
- Òstia.Sí, allà se'm van com confirmar algunes coses i és que més tard, mentre gravava el disc a Guissona, a l'habitació on estava vaig trobar dos ocells morts que s'hi havien colat durant la nit i que s'havien mort picant de cap contra la paret perquè no trobaven la sortida. Va ser tot molt casual o causal... M'agraden aquestes causalitats.
- En el moment d'escriure les lletres practiques l'escriptura automàtica. Per què utilitzes aquest recurs?Alguns textos els treballo així, sí, però en les lletres no tot és escriptura automàtica. Per exemple, a 'Bird hits' vaig acabar la lletra durant la gravació perquè amb el Joan Pons vam decidir d'incloure-la en el disc i el text encara no estava. Aquesta és una forma de treballar, sota pressió. També, quan escric ho faig en anglès i això fa que d'una banda els significats siguin més directes, mentre que de l'altra no em pugui amagar tant com, per exemple, si escrivís en català, del qual en tinc més vocabulari. En aquesta altra forma m'agrada el risc a quedar exposada. Ara bé, el més màgic que pot passar és quan se't presenten a la vegada la melodia i la lletra.
- Jugues amb la idea de reflex al videoclip 'Will', quan parles del significat passat i futur de les teves lletres i també, a la portada del darrer disc. La idea de mirall què et suggereix?'Will' era una cançó de frustració, un mal auguri de pensar que sempre estaré frustrada. En les cançons reflecteixo la dualitat que tinc i que d'alguna forma tenim tots. La imatge de la portada ve a ser aquesta dualitat... Els miralls són frustrants.
