Jump to navigation
- Necessitaria una breu descripció teva per introduir-te. Sóc de Rubió, tinc 29 anys i una "doble vida laboral": la jornada d'entre setmana la dedico a l'arquitectura, la dels caps de setmana a la pastisseria. Encara trobo un foradet per portar les xarxes socials de l'Anoia del Camp a la Taula, publicar receptes a l'Anoia Magazín i fer tallers de cuina. Intento fer difusió, des del 2011, d'allò que va dir Josep Pla: "la gastronomia és el paisatge dins el plat". M'encanta viatjar i cuidar molt cada detall.
- Com sorgeix la teva vinculació amb el món de la gastronomia? I quines similituds hi trobes amb la teva professió d'arquitecta? Tot i que sóc arquitecta i exerceixo la professió, podríem dir que des de que vaig començar a entrar al món de la gastronomia, fa 10 anys, no l'he volgut deixar mai enrere. Han estat diverses etapes però d'alguna manera o altra sempre hi he estat vinculada. En el fons hi ha certa similitud entre l'arquitectura i la pastisseria: quan fas un projecte ha de tenir una bona base, un bon equilibri entre la funció i l'estètica. És el mateix que quan fas un pastís: si els ingredients són bons i el disseny és bonic el resultat està assegurat. Ser exigent amb els detalls és bàsic en les dues professions.
Des de ben petita que m'ha agradat la cuina, recordo anar a la Biblioteca d'Igualada per fullejar revistes i fer fotocòpies de les receptes que hi sortien. Ja de gran, quan estudiava arquitectura a Barcelona i compartia pis amb amigues, m'encantava preparar els tuppers de cada dia. Aquells plats van ser els que vaig començar a fotografiar, cap al 2009, per publicar-los a un portal web que es deia Clubdecuines, de TV3. Com que tenia la necessitat d'explicar quelcom més en relació a la recepta -més enllà dels ingredients i l'elaboració- l'estiu del 2011 vaig començar el meu blog de receptes, el Tasta Rutes.
Aquí és on va sorgir tot i durant aquests anys el blog m'ha portat a fer moltíssimes altres coses com participar a la ràdio, conèixer gent del sector, escriure un petit llibretó, col·laborar amb algun mitjà escrit, treballar amb associacions gastronòmiques com Vadefoodies d'Igualada, fer tallers de cuina, etc.
- Què significa per a tu?Per mi la gastronomia és la millor manera de conèixer un territori. És apassionant viatjar pel món veient la relació entre cultura-paisatge-gastronomia, és una riquesa que no hem de deixar que es perdi per culpa de les noves modes i tendències més globals (que algunes de les quals són molt bones, per cert). Si som bons per apreciar la cultura gastronòmica dels altres països, també ho hem de fer amb la nostra. Aquí a l'Anoia hi tenim productes fantàstics però no ens ho acabem de creure i això no pot ser.
- Com definiries la teva pastisseria / rebosteria? Faig una pastisseria de base clàssica però sempre amb un toc especial. És més baixa de sucre i greixos que l'habitual, prioritzo al màxim el producte i els gustos naturals. Cada pastís és diferent i únic, tots tenen una història especial al darrere i com que són importants per qui me'ls demana, també ho són per mi. Abans de fer-los sempre els dibuixo per plantejar com seran.
- Per altra banda, les xarxes i el teu blog t'han ajudat per donar-te a conèixer. Com sorgeix el nom de 'Tastarutes'? Com va començar aquesta aventura? Quan vaig començar el blog el vaig "batejar" com a Tasta Rutes perquè en un principi hi volia explicar rutes gastronòmiques per descobrir productes i restaurants d'arreu de Catalunya, proposant-ne una recepta. Aquesta era la idea inicial i de fet hi ha uns quants articles d'aquest estil, però majoritàriament hi publicava receptes pel dia a dia intentant no perdre l'interès pels productes locals que feia servir a cada plat. Al final el blog va acabar sent una "carta de presentació" i sí, em va servir per donar-me a conèixer una mica. Sobretot a l'hora de començar a fer cursos de cuina, una altra etapa apassionant amb la que he gaudit molt.
El 2011 era l'època de màxima esplendor dels blogs de cuina catalans: n'hi havia moltíssims, uns 700 en actiu, s'actualitzaven com a mínim 2 cops per setmana i entre els bloguers fèiem trobades per conèixer restaurants, empreses del sector... Va ser una època molt bonica! En aquell moment les xarxes socials ja existien i servien per donar més visibilitat als continguts del blog: quan comparties un enllaç entraven moltes més visites i això, llavors, era brutal! De totes maneres han estat precisament les xarxes socials, i sobretot Instagram, les que han fet que els blogs hagin perdut tot el seu protagonisme. La immediatesa de publicar una fotografia a Instagram porta molta menys feina que escriure un article al blog i això ha fet que en general els blogs de cuina hagin perdut activitat, incloent-hi el meu.
- Reivindiques fer de la passió, un ofici? Últimament sentim molt a dir que: "si treballes del que t'agrada no et semblarà mai que treballes". És cert, però tampoc és fàcil: ser autònom, emprenedor, portar-te els teus propis números, quadrar-ho tot per arribar a final de mes... Vaja, què he d'explicar a qui em llegeixi i es trobi en la mateixa situació? De totes maneres sí, qui té un somni l'ha de perseguir perquè la vida és massa curta per treballar fent una feina que no ens omple.
En el meu cas, com que estudiava arquitectura en plena crisi econòmica (i sobretot de la construcció) abans d'acabar la carrera vaig voler fer els 2 cursos de pastisseria de l'Escola Hofmann de Barcelona. No tenia gens clar a què m'acabaria dedicant però actualment les meves dues passions són al 50% i intento combinar-ho de la millor manera possible.
- Què et diferencia respecte altres que es dediquen al món de la pastisseria / gastronomia? Em considero una pastissera molt petita, el fet de només dedicar-hi els caps de setmana i fer una producció super petita per encàrrec ja és una diferència. Admiro molts pastissers dels que jo en dic "de veritat" i no vull ni aspiro a ser cap competència per a ells, de fet els dissabtes o diumenges ens agrada anar a esmorzar a les pastisseries que tenim a la vora o descobrir-ne de noves si voltem una mica. En general qui tasta els meus pastissos comenta que és un tipus de pastisseria que no embafa, que això no ho acostumen a trobar a altres llocs i que ho agraeixen.
- Quin és el secret de fer un bon pastís? Sembla una tonteria, però el carinyo i l'atenció pels detalls són molt importants. A banda d'això, evidentment fer servir productes de qualitat és bàsic. Així com el que en diem la "mise en place" que consisteix en preparar-ho absolutament tot abans de començar per evitar sorpreses (a mitja elaboració no et pot faltar res) i seguir les pautes de l'elaboració. Després per a l'acabat final cadascú hi donarà el toc que vulgui.
- Què és el que més et demanen els clients? Últimament faig molts pastissos d'aniversari i els que tenen forma de número s'han posat molt de moda: decorats amb fruita, flors... Agraden moltíssim! A mi també m'agraden, són alegres i la veritat és que fan patxoca.
- Els teus ingredients són de productors de la zona / proximitat?Sí, intento comprar fruits secs, oli d'oliva, ous i farines de la comarca o fins i tot el mató i la fruita fresca si la recepta ho requereix. Quan faig pastissos per a la família, els ous són de les gallines de casa nostra. Vivim en una masia i la meva família ha estat sempre vinculada al món ramader i agrícola. Per això valoro molt la feina dels productors locals i la importància de consumir productes de proximitat i de temporada.
- A les portes de Setmana Santa, recentment ja has publicat al teu blog i xarxes que ja has arribat al límit dels encàrrecs de mones de pasqua. Continua aquesta tradició? Quines són les mones més demanades? Sí, com comentava abans sempre faig produccions molt petites ja que treballo sola o amb l'ajuda de l'Albert, la meva parella. Però per Setmana Santa fem una excepció i aquest és el 3r any que fem mones per encàrrec. Estem molt contents de la bona acollida que tenen i encara més enguany que la demanda ha superat totes les expectatives, això és tot un repte per a nosaltres! La tradició de les mones continua molt arrelada, així com la de menjar-la el Dilluns de Pasqua amb la colla: una bona excusa per trobar-se i gaudir!
En el nostre cas la mona més demanada és el niuet de xocolata, que consisteix en un niu fet de brins de xocolata belga que amaga a l'interior un pastís (mona) de xocolata. La següent més demanada és la de sara o mantega, seguida de la de xocolata clàssica, la de fruita i la de gema cremada, per aquest ordre.
- Realitzes i participes en moltes jornades i tallers gastronòmics. Quins són els propers? Vaig començar a fer cursos de cuina cap al 2014 mentre estudiava a l'Escola Hofmann i acabava arquitectura. En aquell moment els tallers eren la meva feina, com qui fa classes de repàs, per combinar amb els estudis i poder tenir uns diners extres al mes. Però de seguida m'hi vaig enganxar, m'apassionava, i des de llavors que n'he fet més de 80 a diversos llocs de la comarca: per a grans i petits. Sobretot al Consorci de l'Alta Anoia, tot i que allà actualment ja no n'organitzen. Els tallers es convertien en un acte social, una estona per passar-ho bé gaudint de la cuina i ensenyant tot el que sabia: participant, xerrant i evidentment tastant tot el que havíem cuinat... Tothom en sortia content i jo encara més. 80 tallers donen lloc a moltes receptes, tot i que a vegades eren repetides si les feia a llocs diferents, però sempre he intentat potenciar els productes de proximitat i consolidar la idea del consum local, de qualitat i de temporada. Actualment faig menys tallers perquè tot són etapes i ara em ve més de gust centrar-me en altres coses, el darrer el vaig fer fa un mes a Rubió, el meu poble, i de moment no n'hi ha cap altre a la vista.
- Quins reptes / somnis tens en un futur? A mig termini seguir com fins ara, però a llarg termini el meu somni és rehabilitar la masia on vivim i poder-hi dur a terme alguna cosa relacionada amb la gastronomia.
- Ja per úlitim, com poder-nos posar en contacte amb tu perquè ens facis un pastís per encàrrec? Em podeu escriure a tastarutes@gmail.com o a través d'Instagram per missatge.
Blog Tasta Rutes Instagram Bet Florensa
