Jump to navigation
- Aquest any veurem un Night Glow diferent. Com ha sorgit la idea de canviar-ne el format?L’Ajuntament d’Igualada em va demanar col·laborar amb l’European Balloon Festival amb els iglús de vent, fent activitats culturals dintre d’aquestes estructures. Quan ens reuníem per valorar les accions i el festival, un dels punts que posava sobre la taula era que el Night Glow era un moment molt bonic però faltat de contingut. Els hi vaig traslladar la idea de repensar-ne el format i em van dir que ho tirés endavant.
- Què ens pots explicar del projecte que s’estrena enguany?Partim de la base que tenim una escenografia privilegiada amb els globus i el contingut de volar. El que se’ns ha encarregat és un projecte per canviar la proposta del Night Glow a cinc anys vista.
- El que hi ha ara no funciona?L’espectacle esportiu ja hi és i és molt potent. Volem que la gent pugui gaudir més enllà de la competició esportiva amb una part d’investigació amb nous formats tecnològics, audiovisuals i escenogràfics. Volem dotar el Night Glow de contingut i argument, que la gent que vingui s’emocioni i també que creixi el procés creatiu del festival.
- Com ho fareu?Volem mantenir el que es feia altres anys mentre proposem una cosa nova. Un dels referents que farem servir és en David Bowie, amb la idea que quan vols canviar una cosa, si t’ho carregues tot és injust pels que ho estaven fent. Plantegem una proposta més poètica, escenogràfica, que explori les sensacions i les idees que té la gent associades a volar.
- D’on sorgeix la idea de l'espectacle 'Volàtil'?Tot això sorgeix d’un fragment del Cyrano de Bergerac, quan un personatge diu: ‘puc viatjar amb el pensament a la lluna’. La frase ens va suggerir preguntar a la gent ‘com volava’. Més enllà dels globus, els avions... la cultura, el pensament són maneres de volar. Vam fer unes enquestes emocionals perquè la gent digués de quina manera volava pensant que a vegades no tothom es pot permetre pujar a un globus.
- Per tant, els igualadins en seran els protagonistes?Hem fet que sigui la mateixa gent qui proposi el guió de l’espectacle a través de la pregunta ‘què és per mi volar?’. Les respostes han estat brutals: jo volo quan escombro, quan munto a cavall, quan planxo, quan em poso música. Amb la imaginació, la realitat més dura es converteix en una realitat volàtil.
- Quin paper hi juga el camp de vol que s’estrena enguany? Aquest any tenim un bon camp de vol, hem aconseguit una licitació molt còmode i es tracta d’anar-ho dignificant i plantejar-ho com un esdeveniment molt interessant.
- Tornem enrere i parlem del projecte dels iglús de vent. D’on va sortir la idea?El 2011 vaig fer un projecte amb photoshop de disseny i reciclatge, que consistia en reciclar la tela dels globus. Era un projecte teòric que aquell mateix any va fer que guanyés el Premi Disseny per al reciclatge. Al 2012 em van trucar de TV3 interessats a fer-ne un reportatge però clar, només era un projecte teòric. Això em va donar la empenta per fer-ho realitat. I la veritat és que des que vam començar no hem parat de fer projectes.
- Per exemple?He estat a França, amb propostes de disseny i creativitat; a Itàlia, al MA/IN MAtera INtermedia festival, on hi tornaré el 2019 amb un projecte de disseny i urbanisme; a Rússia, amb el workshop Land Art; a Suècia amb un projecte de transsexualitat i a Nova York amb un projecte de idea city per canviar el barri. Fa uns anys no m’hauria imaginat poder fer projectes com aquests. L’iglú de vent permet viatjar en globus d’una altra manera.
- Tu intervens en cada projecte?Sí, al màxim. Sempre hi ha un diàleg i és molt il·lusionant.
- Com articules la intervenció del globus en cada cas?El que té més sentit per mi és dir: jo tinc un espai buit, fes que signifiqui el que tu vulguis. L’iglú de vent és un concepte molt obert que permet fer múltiples activitats en espais molt diversos. A mi m'enriqueix molt no definir una sola funció de l’iglú.
- Per tant el format canvia.Sí, estem experimentant constantment. Al Night Glow, l’iglú serà utilitzat com una pantalla per fer-hi una projecció. Com una bombeta il·luminada.
- Quin és el repte més gran que t’has trobat?Repensar el Night Glow per exemple. El repte de crear 'Volàtil' és molt excitant per mi. Jo no sóc escenògraf, de fet, no sé ben bé què sóc. Tot es basa en el treball d’equip, hi ha un percentatge d’atzar i hi ha un percentatge de participació de la societat.
- La participació és clau en els teus projectes?Col·locar la persona com a protagonista és una bona feina. Moltes de les coses que veig quan faig projectes és com la gent ens podem empoderar: fer que l’art sigui una eina de canvi social, de participació, una eina de decisió... per mi el projecte dels iglús és això: donar un espai neutre, no condicionar i a partir d’aquí la gent en fa l’ús que vol.
- Quina diagnosi fas d’Igualada en termes de creativitat?Sóc culpable del que va malament perquè sóc professor (riu). Segurament el que manca més a les noves generacions és la difusió i la comunicació dels seus propis projectes. Potser també estem tots molt saturats. Tot i això m’agrada pensar més enllà de la ciutat, penso que quan parlem de creativitat no hi ha fronteres.
