,
14/11/2019
Cinema
Fotograma de 'Él séptimo sello'

'Què hauria estat de la nostra vida sense el cine?', per Jordi Llavina

De vegades, quan em sento particularment enyorós, em pregunto què hauria estat de la nostra vida sense el cine. La pregunta es podria fer extensible a qualsevol altra forma d’art: ¿què hauria estat de la nostra vida sense la literatura?, per exemple. ¿Sense la poesia? La de vostès, no ho sé. La meva, un absurd. Una vida, en realitat, que no sé si pagaria gaire la pena de ser viscuda. O sense l’art: sense la pintura, sense la música. ¿És concebible una existència humana sense la música?

Recordo quan, a l’Escola Intermunicipal del Penedès, ara fa trenta-cinc anys, i gràcies a una empresa anomenada Drac màgic que distribuïa pel·lícules a instituts i escoles, vaig veure 'El séptimo sello', d’Ingmar Bergman. En vaig quedar impressionat. Diria que el blanc i negre reforçava encara més la sensació de misteri d’aquella aventura tan radical del cavaller davant la mort. No l’he tornada a veure: potser perquè en aquesta pel·lícula, més que en cap altra que hagi vist mai, m’ha fet por enfrontar-me al record. Però, en la meva memòria, tots dos personatges continuen jugant una partida d’escacs —es continuen jugant, de fet, la vida del mortal— davant un escenari de penya-segats i núvols foscos de tempesta. Un quadre, en definitiva, d’una suggestió plena, magnífica.

No soc un cinèfil de pedra picada. En conec força, de cinèfils de pedra picada, i els envejo la capacitat de relacionar històries i directors, actrius i escenes, i, encara més, la seva pròvida memòria. No soc, ni de bon tros, una enciclopèdia del setè art. Però el cine m’ha fet molt més feliç. L’enorme cambra fosca d’una sala ja ens predisposa a viure la vida durant una hora i mitja amb una intensitat del tot recollida, que és com a mi m’agrada viure l’existència: és a dir, de portes endins, no pas al revés. I llavors, els llums apagats, la butaca còmoda que t’acull, comences a participar de la història dels personatges. Mira, aquell actor francès que tant admiro: Jean-Louis Trintignant. Aquí fa de jovenet que està convençut que ben aviat trobarà la dona de la seva vida: ha de ser rossa, ha de voler casar-se per l’Església, ha de tenir clar que la vida d’una parella passa indefectiblement per emmainadar- se. Allà, en canvi, fa de jutge retirat que —ai, las!—espia les converses dels seus veïns. I en aquella tercera cinta fa el paper d’un home vell que no pot comportar veure com la seva dona, el gran amor de la seva existència, perd el senderi per mor de l’Alzheimer i, per això, decideix de perpetrar un crim per amor.
El cine, sí, m’ha fet més feliç. I vull creure que una mica més savi.

Jordi Llavina
Escriptor i poeta

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

04/12/2019
Quan era jove i vivia a Barcelona, em vaig acostumar a llegir els subtítols amb naturalitat a les pel·lícules en VO que oferien els cinemes d'art i assaig.
30/11/2019
Aquests dies, festejant els 50 anys de Cineclub Vilafranca, em venen al cap uns versos de Joan Brossa, reviscuts com a cançó per la Maria Arnal i el Marcel Bagés (escolteu-los, que us enamoraran): “La gent no s’adona del poder que té”.
20/11/2019
Imitant un dels diàlegs més celebrats de la pel·lícula 'Fargo', dels germans Coen, podríem dir que “la vida és rara”.
14/11/2019
De vegades, quan em sento particularment enyorós, em pregunto què hauria estat de la nostra vida sense el cine.
12/07/2018
Encarem la recta final de la temporada amb alguns títols que era imprescindible que projectéssim. Encara ens guardem algunes perles pels propers dies abans d'acomiadar-nos definitivament fins al setembre.
06/07/2018
Aquestes són les pel·lícules que podrem veure aquests dies a la Sala Zazie.
29/06/2018
Us presentem les pel·lícules que passaran els propers dies per la sala Zazie començant per aquest mateix vespre.