Dels ponts als passos de barca i la “catàstrofe de Butsènit”

És ben conegut que la ciutat de Lleida disposa de diversos ponts per creuar el riu Segre: el pont Vell, el Nou, el de la Universitat, el de Pardinyes i, des de no fa gaire, el modern pont de Príncep de Viana. Si hi sumem les diverses passarel·les, podem creuar el riu per prop de deu punts diferents al llarg de la ciutat.

Això, però, no sempre ha estat així, i si molts encara recordem allò d’anar “fora el pont” com anar a un lloc allunyat de tot arreu, si viatgéssim al passat veuríem que encara era més complicat creuar el riu Segre. Lleida ha disposat gairebé sempre d’un pont per creuar-lo –excepte quan ha estat destruït durant algun conflicte armat o per efecte d’una riuada-, però les partides de la ciutat havien de fer servir els “passos de barca”, és a dir, calia creuar el riu amb una barca o plataforma que possibilitava la comunicació entre les dues ribes del riu. De passos de barca n’havia diversos; un a la partida de Grenyana, i un altre situat a l’altura dels actuals instituts i que era comandat per un home anomenat “Tòfol” (d’aquí ve el nom del “xoperal del Tòfol” que hem creuat durant la ruta). Disposava d’una barca de 6 metres d’eslora amb la qual cobria tot el tram entre la partida de Rufea i Albatàrrec.