Jump to navigation
Aquesta exposició proposa un recorregut cronològic, del segle III al segle XIX, entre les diverses col·leccions, conservades al museu, de ceràmica, teixits, mobiliari, vidres, miniatures, rellotges, papers pintats i altres objectes. Aquesta disposició destaca el valor de les col·leccions alhora que permet establir diferents relacions entre elles.
Al llarg del recorregut, una trentena de peces singulars per diferents motius, que constitueixen un repàs sintètic i lliure de la història de les arts decoratives a Catalunya, hi estableixen un diàleg. D'altra banda, algunes de les col·leccions i les peces exposades han estat molts anys allunyades del públic.
Resultat de donacions i adquisicions a ciutadans, col·leccionistes i artistes, aquesta exposició esdevé així un homenatge al col·leccionisme que ha contribuït a configurar el gran patrimoni artístic de Barcelona.
> Més informació aquí (enllaç) Preu entrada: 4€ / 6€
El Museu del Disseny mostra, per primera vegada, una reinterpretació del modernisme en clau de “cultura del disseny”.
L’exposició es fixa en el modernisme com a inici de la cultura del disseny, l’emmarca en el context europeu i en destaca els nexes i la singularitat del cas català. La mostra aportarà una interpretació nova del modernisme partint del paper protagonista que hi van tenir les arts decoratives i aplicades, artesanes i industrials.
Centrada en el gran esplendor modernista del final del segle XIX i l’inici del segle XX, continua mostrant el lligam entre el modernisme i el noucentisme i la seva vindicació de la tradició artesana autòctona. Rere l’Art déco, arriba fins el racionalisme i la modernitat d’arrel mediterrània del GATCPAC, molt crític amb el modernisme però sensible a l’artesanat i porta d’entrada al disseny modern.
> Més informació aquí (enllaç) Preu entrada: 4€ | 6€
Des de l’antiguitat els humans han alterat la forma i l’aparença del seu cos amb pentinats, joies, tatuatges i, sobretot, mitjançant el vestit.
Les diferents maneres de vestir-se tenen a veure amb els codis morals, socials i estètics de cada època. La moda imposa cànons de bellesa i les siluetes i els volums es modifiquen: la natura deixa pas a l’artifici. El vestit canvia les proporcions i modifica la relació de la persona respecte de l’espai i dels altres individus.
L’exposició El cos vestit explica com el vestit modifica l’aparença del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament, des del segle XVI fins avui dia.
Les dècades de 1980 i 1990 van ser un moment estel·lar per al disseny gràfic.
Després de la mort de Franco, amb la integració plena a Europa i l’establiment de la democràcia, els dissenyadors van tenir l’oportunitat de participar en un procés de creació i transformació de la imatge de les institucions públiques, les organitzacions privades i les empreses.
Va ser una època de vitalitat extraordinària, d’eufòria i celebració, descrita com «el boom del disseny». Alimentat en gran manera pel suport institucional i els mitjans de comunicació, aquest boom ens va deixar una expressió que es va fer cèlebre i que reflectia la seva popularitat: «Dissenyes o treballes?». Però els dissenyadors gràfics, lluny de tota frivolització, dissenyaven i treballaven intensament, com es pot comprovar si s’analitza aquell moment, en què el disseny va començar a tenir més presència social.
Amb la irrupció de l’ordinador Macintosh i l’arribada del nou mil·lenni van sorgir noves perspectives i especialitats. Els nostres dissenyadors gràfics van aconseguir consolidar-se i projectar-se internacionalment mentre començaven a enfrontar-se amb nous reptes, com el de la sostenibilitat, la sobrecàrrega informativa o el creixent multiculturalisme de les nostres societats.
En gairebé tot el que fem al llarg del dia utilitzem un o més objectes. Si volem seure utilitzem una cadira, per fer la bugada una rentadora, per veure’ns-hi encenem un llum..., objectes de múltiples dissenys i funcions que ens han acompanyat al llarg de la vida i que ens mostren que a mesura que el món canvia també ho fan els objectes.
Com és, doncs, que uns determinats objectes i no d’altres passen a formar part de la col·lecció del Museu? Cadascuna de les peces exposades són considerades una mostra representativa del disseny del seu temps, de les diverses aportacions materials i tècniques proposades pels seus autors, així com del seu ressò sociocultural.
El disseny de producte és un dels nostres grans patrimonis culturals. Perquè quan posem la mirada en Barcelona o en Catalunya, ara o d’aquí a uns anys, només podrem entendre com vam viure si coneixem aquells objectes que vam tenir al nostre costat, alguns d’ells avui patrimoni del Museu.
> Més informació aquí (enllaç) Preu entrada: 3€ | 6€
De dimarts a diumenge: de 10 a 14h i de 15 a 20h Tancat: 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre, i dilluns (excepte festius)
Exposicions permanents Entrada general: 6 € Entrada reduïda: 4 €
Exposició temporal Entrada general: 3 € Entrada reduïda: 2 €
Entrada combinada exposicions permanents i exposició temporal Entrada general: 6 € Entrada reduïda: 4 €
*Entrada vàlida per a 2 dies dins els 6 mesos següents a la seva compra. *Els visitants poden adquirir les entrades fins a 30 minuts abans que el Museu tanqui. *Entrada gratuïta: Diumenge a la tarda, de 15 a 20h, i cada primer diumenge de mes.
El Museu del Disseny de Barcelona és el museu de les arts de l’objecte i del disseny, producte de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat. És a dir, el denominador comú de totes col·leccions i entre l’ahir i l’avui és l’objecte i tot el que significa o ha significat i ha aportat: des de la seva concepció, creació i producció fins al seu ús segons el temps i la societat, tant en l’etapa artesana i preindustrial com en la industrial o la digital.
El museu conserva un fons de més de 80.000 objectes que tradicionalment s’han classificat sota la denominació d’arts decoratives o arts aplicades i que abracen des del segle iv aC fins a l’actualitat, amb col·leccions úniques i de ressò internacional, com ara els teixits medievals, el vidre català esmaltat del segle xvi o la ceràmica de l’Alcora, entre d’altres.
Aquestes arts de l’objecte enllacen amb les col·leccions de disseny del segle xx —de producte, gràfic i de moda— d’una manera natural. La majoria són o han estat «objectes per viure», és a dir, propis de la vida quotidiana, personal o col·lectiva.
Alhora, les col·leccions històriques d’arts decoratives es vinculen també de manera lògica amb les denominades arts contemporànies d’autor, aquelles expressions artístiques que adopten tècniques tradicionals, com ara la ceràmica, el vidre o l’esmalt d’art.
És a dir, el Museu del Disseny conserva un triple patrimoni:
- les col·leccions històriques d’arts decoratives (mobiliari, ceràmica, vidre, teixits, rellotges, papers pintats, papers de guarda…). - les col·leccions de disseny (de producte, gràfic i de moda). - les arts d’autor dels segles xx-xxi (ceràmica d’art, esmalt d’art, joia d’art…).
I, alhora, es proposa una reflexió crítica sobre quina ha de ser l’aportació real del disseny a la societat del segle xxi.
