El Museu del Disseny de Barcelona és el museu de les arts de l’objecte i del disseny, producte de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat. És a dir, el denominador comú de totes col·leccions i entre l’ahir i l’avui és l’objecte i tot el que significa o ha significat i ha aportat: des de la seva concepció, creació i producció fins al seu ús segons el temps i la societat, tant en l’etapa artesana i preindustrial com en la industrial o la digital.

El museu conserva un fons de més de 80.000 objectes que tradicionalment s’han classificat sota la denominació d’arts decoratives o arts aplicades i que abracen des del segle iv aC fins a l’actualitat, amb col·leccions úniques i de ressò internacional, com ara els teixits medievals, el vidre català esmaltat del segle xvi o la ceràmica de l’Alcora, entre d’altres.

Aquestes arts de l’objecte enllacen amb les col·leccions de disseny del segle xx —de producte, gràfic i de moda— d’una manera natural. La majoria són o han estat «objectes per viure», és a dir, propis de la vida quotidiana, personal o col·lectiva.

Alhora, les col·leccions històriques d’arts decoratives es vinculen també de manera lògica amb les denominades arts contemporànies d’autor, aquelles expressions artístiques que adopten tècniques tradicionals, com ara la ceràmica, el vidre o l’esmalt d’art.

És a dir, el Museu del Disseny conserva un triple patrimoni:

- les col·leccions històriques d’arts decoratives (mobiliari, ceràmica, vidre, teixits, rellotges, papers pintats, papers de guarda…).
- les col·leccions de disseny (de producte, gràfic i de moda).
- les arts d’autor dels segles xx-xxi (ceràmica d’art, esmalt d’art, joia d’art…).

I, alhora, es proposa una reflexió crítica sobre quina ha de ser l’aportació real del disseny a la societat del segle xxi.