mosaic 2016

Foto: 

Cedida

Els 10 articles més llegits del 2016 al Centre de Catalunya

Acabem l'any recopilant els articles més llegits d'aquest 2016
Surtdecasa Centre
,
28/12/2016
Activa't
S'acaba el 2016, el primer any natural complet de Surtdecasa Centre. Un any ple de nous projectes culturals, d'artistes que han emergit al territori, de la consolidació de trajectòries artístiques, de descobriment i recuperació de patrimoni, del naixement de nous festivals culturals, de projectes solidaris i d'un munt de manifestacions artístiques, als i les quals hem intentat donar veu des d'aquest mitjà. Mirant enrere i a mode de resum, fem un recull dels articles més llegits al llarg d'aquest 2016.


1. Sònia Moya: "La poesia ajuda a respirar"
Sònia Moya (Cerdanyola, 1981) és una de les veus poètiques més fortes de la Catalunya Central. Nascuda a Cerdanyola, ja fa força anys que viu al Bages, on coordina el club de lectura de poesia de la Biblioteca de l’Ateneu Les Bases i col·labora amb el cicle 'Tocats de Lletra'. La seva producció literària va començar amb el llibre 'Gramàtica de l’equilibri' (Premi Amadeu Oller 2010). 'Plutó' (XXX Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer de Vallgorguina) és el seu segon llibre, en el que la poeta tracta temes com la solitud i la diferència. “Escric poesia perquè no puc evitar pensar en vers”, explica Moya. En aquesta entrevista deixem doncs que siguin els seus versos els qui la interpel·lin i ens obrin una finestra al seu univers.
*Llegeix-lo aquí
 


2. Guillem Cabra: “La societat ha de saber que té poder per canviar la situació dels refugiats"

Fugen de la fam i la mort dels seus països d’origen i veuen Europa com un lloc amb esperança per començar una nova vida. Aquest és l’objectiu de milers d’homes, dones i nens que s’han quedat aturats a Grècia perquè els governs europeus van decidir tancar les fronteres per por de veure’s desbordats per l’arribada massiva de persones. La majoria són sirians d’origen kurd, iraquians, nord-africans, i "malviuen" en camps militars esperant que se'ls concedeixi asil en un estat de la Unió Europea. Un d’aquests camps és el de Vasilika, al nord de Grècia. Un grup de voluntaris catalans participen en el projecte EKO per "intentar dignificar el dia a dia de les persones refugiades". Hem parlat amb Guillem Cabra (Sallent, 1990), un dels voluntaris que acaba d’arribar del camp de Vasilika.
*Llegeix-lo aquí
 

  • imatge de control 1per1


3. El Quartet Mèlt fa les 'Maletes'!

Sentir-los cantar és un goig, una alenada suau i càlida plena d'emocions. Gaudeixen la música i ens conviden a gaudir-la amb ells, tenen la capacitat de presentar-nos i redescobrir-nos temes plens de vitalitat. Són el Quartet Mèlt, el grup vocal que va captivar-nos amb el seu pas per 'Oh Happy Day' i es va coronar guanyador de la tercera edició. A través de la pantalla, l'Ariadna, l'Oriol, l'Eloi i la Magalí ens han mostrat la seva versatilitat i eloqüència, i ara ens conviden a fer-ho en directe. Han fet les 'Maletes' i se'n van de viatge per presentar el seu primer disc. La creativitat que avui ja conforma la seva identitat els hi permet vagar per diferents estils musicals, vestint-los, acolorint-los i creant una dimensió pròpia a través d'un llenguatge elegant, gentil i serè. Ens conviden a viatjar per un repertori replet de cançons típiques catalanes, pop actual i composicions clàssiques de cant coral. 'Maletes' (RGB Suports, 2016) sortirà el 22 d'abril a la venda i farà la seva primera parada a Manresa. La Magalí Sare, soprano del grup, ens explica com ho estan vivint tot plegat. Cantant, cantant... aquest quartet s'ha fet gran!
*Llegeix-lo aquí
 


4. Oriol Estrada: "Estrenar a un bon festival és molt important per donar visibilitat a pel·lícules com les nostres"
El Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, l'IDFA, ha seleccionat 'El sitio de los sitios', el segon documental de la productora Faula Films, fundada per Oriol Estrada (Capellades, 1983) i Natalia Cabral (Santo Domingo, 1981). Des de la República Dominicana, on estan establerts, parlem amb l'Oriol i la Natalia dels seus projectes, de les històries que expliquen, de la seva manera de treballar i de la importància que el seu nou treball sigui a aquest prestigiós festival, que tindrà lloc del 16 al 27 de novembre.
*Llegeix-lo aquí
 


5. Catalunya és un país petit, però és un país gegant

Un equip de vuit persones coordinades pel bibliotecari i documentalista especialitzat en gegants, Lluís Ardèvol i Julià (Piera, 1981), han realitzat durant gairebé tres d'anys, un extens treball d'investigació i catalogació per recollir i mostrar-nos un a un tots els gegants centenaris que formen part del patrimoni material de Catalunya, alhora que servís per posar-los en valor, preservar-los i reclamar-ne la seva conservació i restauració en alguns d'ells, i a fi que no caiguin en l'oblit. El resultat n'ha sigut el 'Catàleg de Gegants Centenaris de Catalunya', presentat en el marc de la passada mostra Som Cultura Popular i editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Repassem a continuació amb en Lluís Ardèvol i Julià, els gegants centenaris del Centre de Catalunya inclosos en el catàleg. 
*Llegeix-lo aquí
 


6. Tigre de Paper. El rugir de la paraula

El plaer per la literatura i l’espai per la reflexió i el compromís social són els dos grans eixos sobre els quals es construeix Tigre de Paper, que el 2011 van iniciar dos manresans. Els criteris per publicar són tres: el llibre ha de ser en català, tenir una bona qualitat literària i en el seu interior s'hi ha de trobar crítica social. Prioritzen la novel·la, però han editat també assaig, biografies i un parell de llibres de poesia.
*Llegeix-lo aquí
 


7. Ariadna Esteban: "L’ARAAA és una experiència"

L’Ariadna Esteban (Manresa, 1993) i l’Aleix Moya (Matadapera, 1990) es van conèixer treballant a una empresa d’esdeveniments nocturns i més endavant van coincidir a Manrussiònica. El setembre de 2015 ella va tenir una idea i la va voler compartir amb l’Aleix, que de seguida es va engrescar a tirar-la endavant: volien muntar una iniciativa a Manresa que emulés markets tan populars com el de Palo Alto de Barcelona. El mes de gener de 2016 ja tenien espai i el mes de març van celebrar la primera edició del seu projecte: l’ARAAA market. Parlem amb l’Ariadna Esteban perquè ens n’expliqui tots els detalls.
*Llegeix-lo aquí
 


8. David Pintó: “Scaramouche és l'estómac del poble”

Aquest any ha creat i dirigit amb Clara Peya 'Homes foscos', també ha dirigit '(Nine) Les dones de Guido Contini', amb l'actriu Maria Castillo. És l'Ajudant de direcció de 'Scaramouche', de Dagoll Dagom, amb Joan Lluís Bozzo, amb el qual comparteix l'autoria de les lletres de les cançons, juntament amb Joan Vives. Signa l'adaptació catalana d''El Despertar de la Primavera', ha traduït 'Nit de Musicals' i ha presentat el projecte 'Polski', amb Marc Sambola. Parlem amb David Pintó (Manresa, 1977) sobre els treballs realitzats durant aquest darrer any.
*Llegeix-lo aquí
 

  • imatge de control 1per1


9. Ball de Gitanes: color, dansa i tradició

Sant Vicenç de Castellet es vesteix de festa any rere any per donar la benvinguda al Ball de Gitanes que inunda de gresca i alegria la plaça de l'Ajuntament, i que enguany celebra el 25è aniversari del retorn a aquesta plaça. Imagineu-vos un dia de primavera, una plaça plena a vessar de dansaires, un esclat de colors, tres-centes persones al mateix pas, puntejant i rodant amb entusiasme, l'elegància de mantons i vestits. Tant si sou bons dansaires com si no, veniu a descobrir aquesta ballada popular que us transportà a través de la dansa al passat de casa nostra. Gaudiu, el cap de setmana del 14 i 15 de maig, d'aquest espectacle folklòric de música, dansa i colors que forma part de la cultura popular catalana. La dansa és vida, deixeu que us obri els sentits! 
*Llegeix-lo aquí
 


10. Carles Piera: “Sóc un enamorat de l’objecte”

'Ser per no ser' és el projecte guanyador de l’escultor Carles Piera Claramunt (Barcelona, 1985) en la tercera edició del premi de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central (TAV-CC) 2016. Un premi bianual que neix com a iniciativa conjunta amb l’Ajuntament de Manresa (a través del Centre Cultural El Casino) i té la finalitat de promoure les arts plàstiques i la creació contemporània. L’escultura d’aquest artista es caracteritza pel caràcter efímer de les seves obres i l’ús de materials i objectes en desús que evoquen el pas del temps i et transporten a un món oníric tacat de malenconia.
*Llegeix-lo aquí
 

A

També et pot interessar