Concert de l'Orquestra de Cambra de Terrassa

Formació estable especialitzada en el repertori escrit per a cordes que ha donat un gran impuls i difusió de la música, amb uns programes que combinen investigació i proximitat.

En el món musical es parla del so del diable com a la sonoritat que es produeix entre dues notes a distància de tres tons: el tritò. Una sonoritat que produeix un efecte de tensió a qui l’escolta, ja que sembla que no desemboqui musicalment a cap lloc.

Una tensió que Richard Wagner utilitza per transmetre l’amor i l’enyorança prohibits a la seva òpera 'Tristan und Isolde', així com Camile Saint Saens ens explica com el diable, amb el seu violí desafinat, desperta els morts una vegada l’any per ballar la Danse Macabre, o també trobem en la inspiració sonora en obres de Jimmy Hendrix o els Rolling’s Stones.

Ens podem trobar amb referències al diable i que no passen per la seva sonoritat: des de la bellesa del diable de Dompierre, a la història del compositor Pavel Hass, tancat en un camp t’extermini nazi: un infern real, terrenal i provocat per l’ésser humà, on continuava escrivint música fins que un veritable diable, anomenat Mengele, el condemnà al seu final.